Aleksandr Mikhàilovitx Vassilevski (rus:Алекса́ндр Миха́йлович Василе́вский) (Novaia Goltxikha, 30 de setembre de 1895 – Moscou, 5 de desembre de 1977) va ser un comandant militar soviètic, promogut al rang de Mariscal de la Unió Soviètica el 1943. Va ser el Cap de l'Estat Major General Soviètic i Ministre de Defensa durant la Segona Guerra Mundial, així com entre el període de 1949 a 1953. Com a Cap de l'Estat Major General Soviètic, Vassilevski va ser el responsable dels plans i de la coordinació de gairebé totes les ofensives decisives soviètiques, des de la contraofensiva de Stalingrad a l'assalt a la Prússia Oriental i Königsberg.
Vassilevski començà la seva carrera militar durant la Primera Guerra Mundial, on guanyà el rang de capità el 1917. A l'inici de la Revolució Russa i la Guerra Civil va ser allistat a l'Exèrcit Roig i participà en la Guerra Poloneso-Soviètica. Després de la guerra, ascendí ràpidament a l'escalafó, sent comandant de regiment el 1930. Des d'aquesta posició demostrà una gran habilitat en l'organització i entrenament de les tropes. El talent de Vassilevski no passa desapercebut, i el 1931 va ser nomenat com a membre del Directori d'Entrenament Militar. El 1937, després de la Gran Purga de Stalin, va ser promogut a oficial d'Estat Major.
A l'inici de la contraofensiva soviètica de 1943, Vassilevski coordinà i executà l'ofensiva de l'Exèrcit Roig al Don superior, als Donets, Crimea, Belarús i els Estats Bàltics, finalitzant la guerra amb la captura de Königsberg a l'abril de 1945. El juliol de 1945 va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Soviètiques a l'Extrem Orient, executant l'Operació Tempesta d'agost i acceptant la Rendició del Japó. Després de la guerra va ser nomenat Ministre de Defensa soviètic, una posició que va mantenir fins a la mort de Stalin el 1953. Amb l'ascens de Khrusxov, Vassilevski començà a perdre poder i va ser retirat. A la seva mort va ser enterrat al Kremlin, en reconeixement dels seus serveis i a la seva contribució a la nació.
Biografia Infància i joventut Vassilevski va néixer el 30 de setembre de 1895 a Novaia Goltxikha, a Kíneixma Uezd. Era el quart de vuit germans.Vasilevski, Marshal. The matter of my whole life, Moscú, Politizdat, 1978, p. 8. El seu pare, Mikhaïl Aleksàndrovitx Vassilevski, era capellà a l'església de Sant Nicolau. La seva mare, Nadezhda Ivanovna Sokolova, era filla d'un capellà d'un poble proper. Vassilevski trencà la relació amb la seva família a partir de 1926, donada la seva afiliació al Partit Comunista de la Unió Soviètica, així com pels seus deures militars amb l'Exèrcit Roig, igual que 3 germans més. Tanmateix, la família reprengué la relació el 1940, donada el suggeriment de Stalin que havia de fer-ho.Vasilevski, p. 96.
D'acord diu el mateix Vassilevski, la seva família era extremadament pobre. El seu pare passava la major part del seu temps treballant per guanyar diners, mentre que els fills ajudaven treballant als camps. El 1897, la família es traslladà a Novopokrovskoe, on el seu pare esdevingué el capellà de la nova església de l'Ascensió.Vasilevski, p. 9. El mateix any, una directiva ministerial prevenint als exseminaristes que comencessin estudis universitaris inicià un moviment per tots els seminaris, amb les classes aturades a la majoria. Vassilevski, entre d'altres, va ser expulsat de Kostroma, i només hi tornà quan les demandes dels seminaristes havien estat satisfetes, mesos després.Vasilevski, p. 12.
Primera Guerra Mundial i Guerra Civil miniatura|Infanteria russa a la I Guerra Mundial Després de completar els seus estudis al seminari i passar uns anys treballant com a professor, Vassilevski provà de ser enginyer agrònom o topògraf, però l'esclat de la I Guerra Mundial trastocà els seus plans. D'acord amb les seves paraules, estava ple de sentiments patriòticsVasilevski, p. 14. i decidí fer-se soldat. Ingressà a l'Acadèmia Militar Legal Alexander al febrer. Com diu ell mateix, "Jo no vaig decidir fer-me oficial per començar una carrera militar. Jo encara volia ser un enginyer agrònom i treballar en algun racó remot de Rússia després de la guerra. Jo no podia suposar que el meu país canviaria", referint-se a la Revolució Russa i als emergents sentiments comunistes. Després de 4 mesos de cursos, es considerà que estava capacitat per a la guerra moderna. Vassilevski va ser enviat al front amb el rang de praporshchik (la màxima graduació de sots-oficial a la Infanteria russa) al maig de 1915.Vasilevski, p. 16.
Entre juny i setembre, Vassilevski va ser assignat a una sèrie de regiments de reserva, i finalment arribà al front al setembre com a comandant de mitja companyia (polurotny) al 409è. Regiment Novokhopersky, 109a Divisió, 9è. Exèrcit. A la primavera de 1916, Vassilevski prengué el comandament d'una companyia, sent una de les més reconegudes del regiment. El maig de 1916, dirigí als seus homes durant l'ofensiva Brussílov, esdevenint comandant de batalló després de moltes baixes d'oficials, i guanyant el rang de capità amb només 22 anys.Vasilevski, p. 27.Shikman, A. P. Actors of our History, biographical dictionary, Moscow, 1997, entry "Vasilevski".
El novembre de 1917, tot just després de la Revolució Russa, Vassilevski decidí finalitzar la seva carrera militar. Com va escriure a les seves memòries, «Hi havia un temps quan portava els soldats a la batalla, en què pensava que estava complint el meu deure com a patriota rus. Tanmateix, vaig creure que havíem estat enganyats, que la gent necessitava pau... Per tant, la meva carrera militar havia d'acabar. Sense rancúnies, me'n tornava a la meva ocupació favorita, treballar al camp.» Va viatjar des de Romania, on la seva unitat va ser desmobilitzada el 1917, fins al seu poble.
El desembre de 1917, mentre tornava cap a casa, descobrí que els homes del 409è regiment, que havia estat situat a Ucraïna, l'havien elegit com al seu comandant (a l'inici de la Revolució Russa, els comandants eren escollits pels seus propis homes). Tanmateix, les autoritats militars locals li recomanaren que declinés la proposta donades les fortes lluites que havien a Ucraïna entre les forces pro-soviètiques i les forces independentistes ucraïneses. Seguí el consell i va servir com a instructor a Kineshma. Es va retirar al setembre de 1918 i va fer de mestre d'escola.Vasilevski, p. 33.
L'abril del 1919, Vassilevski tornà a ser reclutat a l'Exèrcit Roig i va ser enviat per comandar una companyia en lluita contra pagesos revoltats, així com ajudant a l'emergent policia soviètica de prodrazvyorstka, que requeria als pagesos que lliuressin els excedents de la collita a un preu fixat. A finals d'any, prengué el comandament d'un nou batalló de reserva, i a l'octubre de 1919, d'un regiment. Tanmateix, aquest regiment mai no prengué part en les batalles de la Guerra Civil Russa. El desembre de 1919, Vassilevski va ser enviat al Front Occidental, com a assistent de comandant de regiment, participant en la Guerra Poloneso-Soviètica.Zalessky, K. A. Stalin's empire (biographic dictionary), Moscú, Veche, 2000 (entry: Vasilevski).Vasilevski, p. 41-49.Spencer C Tucker, Who's Who in Twentieth-Century Warfare, Routledge (UK), 2001, ISBN 0-415-23497-2, p. 339, (enlace on-line)
miniatura|esquerra|Aleksandr Vassilevski al 1928. Com a assistent de comandant de regiment del 427è. Regiment de la 32a Brigada de l'11a Divisió, Vassilevski participà en la Batalla del riu Berezina, fent retirar a les forces poloneses que avançaven cap a l'est, i en el consegüent contraatac que començà el 14 de maig de 1920, trencà les línies poloneses abans de ser aturat pels contraatacs de la cavalleria. Posteriorment, a partir del 4 de juliol de 1920 prengué part en l'ofensiva soviètica cap a Wilno, avançant cap al riu Neman tot i la resistència polonesa i les fortificacions alemanyes erigides a la regió durant la I Guerra Mundial. El regiment de Vassilevski arribà prop de Wilno a mitjans de juliol i va tenir deures de guarnició fins al Tractat de Riga.Vasilevski, p. 45.
El període entreguerres Després del Tractat de Riga, Vassilievsky lluità contra les restes de l'Exèrcit Blanc i les revoltes camperoles a Belarús i a Smolensk fins a agost de 1921. el 1930, havia servit com a comandant de regiment dels regiments de fusellers 142è, 143è i 144è, on demostrà la seva vàlua en l'organització i l'entrenament de les seves tropes. El 1928 es graduà del curs de comandant de regiment "Vystrel". Durant aquests anys, Vassilevski establí amistats amb alts comandants i membres del Partit, incloent a Kliment Voroshilov, Vladímir Triandafíl·lov i Borís Xàpoixnikov. Aquest darrer esdevindria el seu protector fins que morí, el 1945. Les bones connexions de Vassilevski i les seves bones actuacions li reportaren el nomenament pel Directori d'Entrenament Militar el 1931.Vasilevski, p. 70.
Mentre que estava al Directori d'Entrenament Militar, Vassilevski supervisà l'entrenament de l'Exèrcit Roig, treballant tant amb manuals militars i llibres de camp. També trobà diversos comandants superiors, com Mikhaïl Tukhatxevski i Gueorgui Júkov, llavors Inspector de la Cavalleria de l'Exèrcit Roig. Júkov després el definiria com "un home que coneixia el seu ofici i que passà molt de temps comandant un regiment on guanyà un gra respecte de tots".Zhúkov, p. 110. El 1934, Vassilevski va ser nomenat com a Supervisor Superior d'Entrenament del Districte Militar del Volga (Privolzhsky voyenny okrug). El 1937, ingressà a l'Acadèmia d'Estat Major General, on estudià aspectes importants de l'estratègia militarGreat Soviet Encyclopedia, Moscow, 1969 — 1978, entry "Vasilevski".Vasilevski, p. 80. i d'altres tòpics amb generals experimentats, incloent a Mikhaïl Tukhatxevski.
A mitjans de 1937, la Gran Purga de Stalin eliminà un nombre significatiu de comandants militars superiors, creant moltes vacants a l'Estat Major. Davant la seva sorpresa, Vassilevski va ser nomenat per l'Estat Major a l'octubre de 1937 i fet "responsable de l'entrenament operatiu dels oficials superiors". El 1938 va ser fet membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica (una condició sine qua non per tenir una carrera d'èxit a la Unió Soviètica), el 1939 va ser nomenat Comandant Adjunt del Directori d'Operacions de l'Estat Major, tot i que encara tenia el rang de comandant de divisió. Va ser en aquesta posició que juntament amb Xapoixnikov va ser responsable del plans de la Guerra d'Hivern, i després del Tractat de Pau de Moscou de 1940, d'assentar la línia de demarcació amb Finlàndia.Boterbloem, Kees. The Life and Times of Andrei Zhdanov, 1896–1948, McGill-Queen's Press, 2004, ISBN 0-7735-2666-8, p. 203 (enlace on-line)
Com a oficial superior, Vassilevski es trobà sovint amb Stalin. Durant una d'aquestes trobades, Stalin li preguntà sobre la seva família. Com que el pare de Vassilevski era capellà i com a tal un "enemic del poble" potencial, Vassilevski respongué que havia acabat la relació amb la seva família el 1926. Stalin, sorprès, li aconsellà que restablís els seus vincles familiars de seguida, i que ajudés als seus pares amb tot allò que tingués.Pleshakov, Constantine. Stalin's Folly, Houghton Mifflin Books, ISBN 0-618-36701-2, 2005, p. 55-56. (enlace on-line)
Segona Guerra Mundial Inicis i Batalla de Moscou