Contrasexe (en italià Controsesso) és una pel·lícula col·lectiva en tres episodis de 1964 dirigida per Franco Rossi, Marco Ferreri i Renato Castellani. Es tracta d'una commedia all'italiana estructurada en tres episodis sobre el tema de la inhibició sexual i la degeneració de la parella. Ha estat doblada al català.Contrasexe a esadir.cat
El que destaca clarament comparat amb els altres dos, és l'episodi dirigit per Marco Ferreri que, juntament amb Rafael Azcona, construeix una faula fulminante i grotesca sobre les perversions maníaques i els trastorns compulsius inherents a l'esfera eròtica gràcies a un camaleònic Ugo Tognazzi.Paolo Mereghetti, Il Mereghetti. Dizionario dei film 2002, Baldini&Castoldi, 2001, Milano, pag. 496, Il film imperdibile stasera in tv: CONTROSESSO
Argument
Cocaina di domenica Nino Manfredi i Anna Maria Ferrero són una parella jove, casada des de fa cinc anys, que un diumenge, per "error" proven la cocaïna.
Il professore Ugo Tognazzi interpreta un fetitxista i morbós professor del Liceo delle scienze umane que, per evitar que els estudiants marxin durant els exàmens, inventa un armari amb lavabo encastat, donant sortida a les seves fantasies sexuals reprimides.
Una donna d'affari Nino Manfredi és un músic que s'enamora d'una dona de carrera, Giovanna (interpretada per Dolores Wettach) però, malgrat els seus mil intents, la relació romandrà només platònica.
Crítica
Producció Il professore de Ferreri Rodat a Spoleto, l'episodi Il professore va néixer com la primera part d'una trilogia sobre temes similars que va quedar avortada després dels problemes que va trobar Marco Ferreri per a la distribució de La donna scimmia a causa de la censura.Alberto Scandola, Marco Ferreri, Il Castoro Cinema 215, 2004, Milano, pag. 55, El productor Carlo Ponti va vetar el projecte, sense voler arriscar-se a més contratemps amb els censors. Ferreri va dir que considerava el protagonista de l'episodi: "no un pervertit, sinó un home que no és capaç de reaccionar davant determinades situacions i que li fan vergonya".Filmcritica, n. 162, novembre 1965 Un individu tancat dins d'un microcosmos privat presoner de la seva solitud i dels seus tabús, oprimit per una societat provincial i castradora. Il professore anticipa la recerca del director d'aquella "rarefacció narrativa" (on sembla que no passa res) que perfeccionarà en obres posteriors com Dillinger è morto i Break-up.Stefania Parigi, Marco Ferreri. Il cinema e i film
Notes
Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1964 Categoria:Pel·lícules dirigides per Marco Ferreri Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules del 1964 doblades al català