Hiperalgèsia ('hiper' del grec ὑπέρ (huper, "per sobre"), '-algesia' del grec algos, ἄλγος (dolor)) és una sensibilitat anormalment augmentada al dolor, que pot ser causada per danys als nociceptors o als nervis perifèrics i pot causar hipersensibilitat a l'estímul.
Les prostaglandines E i F són en gran part responsables de sensibilitzar els nociceptors. L'augment temporal de la sensibilitat al dolor també forma part dels canvis adaptatius del comportament i de la resposta evolucionada a la infecció, coneguda com a comportament associat a la malaltia.
Tipus La hiperalgèsia es pot experimentar en àrees focals i limitades, o com una forma més difusa i a tot el cos. Els estudis de condicionament han establert que és possible experimentar una hiperalgèsia apresa d'aquesta última forma difusa.
La forma focal s'associa normalment a lesions i es divideix en dos subtipus: La "hiperalgèsia primària" descriu la sensibilitat al dolor que es produeix directament als teixits danyats. La "hiperalgèsia secundària" descriu la sensibilitat al dolor que es produeix als teixits circumdants no danyats.
La hiperalgèsia induïda per opioides es pot desenvolupar com a resultat de l'ús d'opioides a llarg termini en el tractament del dolor crònic. Diversos estudis en humans i animals han demostrat que la hiperalgèsia primària o secundària es pot desenvolupar en resposta tant a l'exposició crònica com aguda als opioides. Aquest efecte secundari pot ser prou greu per a justificar la interrupció del tractament amb opioides.
Tractament La hiperalgèsia és similar a altres tipus de dolor associat a la irritació o dany dels nervis, com ara l'al·lodínia i el dolor neuropàtic, i en conseqüència pot respondre al tractament estàndard per a aquests trastorns, utilitzant diversos fàrmacs com l'ISRS o antidepressius tricíclics, antiinflamatoris no esteroidals (AINE), glucocorticoides, gabapentina o pregabalina, antagonistes del NMDA, o opioides atípics com el tramadol. Quan la hiperalgèsia ha estat produïda per dosis altes cròniques d'opioides, reduir la dosi pot donar lloc a una millor gestió del dolor. No obstant això, com passa amb altres formes de dolor associat a la disfunció nerviosa, el tractament de la hiperalgèsia pot ser clínicament difícil i trobar un fàrmac o una combinació de fàrmacs adequats que siguin eficaços per a un pacient determinat pot requerir assaig i error. S'ha demostrat que l'ús d'un dispositiu d'estimulació elèctrica transcutània alleuja la hiperalgèsia.
Vegeu també Al·lodínia
Referències
Categoria:Dolor Categoria:Signes i símptomes neurològics