El Consell de la Generalitat Valenciana corresponent al període 2023-2027 correspon a la XI legislatura del període democràtic.
Cronologia L'any 2023, el Partit Popular (PP) va tornar a guanyar les eleccions a les Corts Valencianes després de la victòria socialista del 2019. No obstant això, no va obtindre majoria absoluta i, atesa la impossibilitat que el govern del Botànic es reeditara, el candidat popular, Carlos Mazón, va haver de negociar un pacte de govern amb Vox, que es va tancar ràpidament en l'anomenat «pacte del tovalló». Carlos Mazón va ser investit president de la Generalitat Valenciana el 13 de juliol de 2023. El nomenament dels nous consellers i conselleres es va publicar al DOGV el 19 de juliol, i el mateix dia es va celebrar l'acte de presa de possessió al Palau de la Generalitat.
El govern presidit per Carlos Mazón, a més dels càrrecs nomenats pel PP, estarà format per membres de Vox amb una vicepresidència i dues conselleries per al seu soci Vox. Concretament amb la vicepresidència primera i conselleria de Cultura i Esports dirigida per l'ex-torero Vicente Barrera i les conselleries de Justícia i Interior i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El PP gestiona les restants 6 conselleries, a més de la vicepresidència segona sota la figura de la consellera Susana Camarero, i la portaveu del Consell que recau en la consellera Ruth Merino.
1a crisi de govern: eixida de Vox El juliol de 2024, poc menys d'un any de la presa de possessió del govern, Vox decideix trencar els pactes de govern subscrits amb el PP a tota Espanya arran de la polèmica sorgida per l'acord entre el govern de l'Estat (PSOE) amb les comunitats autònomes per a la distribució de menors migrants. El líder de Vox Santiago Abascal anuncia el trencament dels acords de govern arreu de l'Estat la nit de l'11 de juliol i minuts després el president de la Generalitat Valenciana anuncia el cessament del vicepresident del Consell Vicente Barrera i els dos consellers de Vox al govern: Elisa Núñez i José Luis Aguirre.
A l'endemà a primera hora el president Mazón va anunciar la reestructuració del Consell de la Generalitat sense Vox. La vicepresidenta segona Susana Camarero passava a ser la única vicepresidenta i es dissolia la conselleria dirigida fins aleshores per Barrera, Cultura i Esports. Les competències de cultura passaven a la conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació mentre que les referides a Esports eren assumides per presidència. Els altres canvis resultants de la crisi de govern estigueren el nomenament de la fins a aquell moment consellera de Medi Ambient Salomé Pradas com a nova responsable del departament de Justícia i Interior i la seua substitució per Vicente Martínez Mus al capdavant de l'àrea de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. També s'incorporà al Consell Miguel Barrachina a la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
2a crisi de govern: Gota freda de 2024
El 29 d'octubre de 2024 esdevé a diverses comarques del País Valencià una devastadora gota freda o DANA que deixà més de 200 víctimes mortals i un important impacte a una part important del País. La gestió de l'emergència, les declaracions públiques i les accions posteriors per part del president de la Generalitat i el seu Consell varen estar posades en entredit no només pels partits de l'oposició, sinó també per la societat i els mitjans de comunicació.
El 15 de novembre, durant la compareixença a les Corts per a explicar la gestió de la catàstrofe, Carlos Mazón va anunciar una crisi de govern per a abordar la gestió de la catastrofe creant una estructura de govern renovada amb una nova vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social, i una conselleria d'Emergències. Tres dies després, el 18 de novembre va anunciar la destitució de Nuria Montes com a consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme arran d'unes polèmiques declaracions relacionades amb els familiars de les víctimes de en què Montes afirmava que «no es permetrà l'accés de familiars a la zona on tenim custodiats tots els morts.» Tot i la seua posterior disculpa, Mazón la va substituir per Marián Cano, anteriorment candidata del PP a les eleccions europees i en aquell moment presidenta executiva de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calcer (Avecal).
El 19 de novembre Carlos Mazón torna a anunciar un nou nomenament. En aquest cas el de Francisco José Gan Pampols, tinent general de l'Exèrcit de Terra espanyol en la reserva, com a vicepresident de la Reconstrucció Econòmica i Social amb objectiu de centralitzar les accions destinades a la recuperació i normalització econòmica i social del País Valencià. Gan Pampols s'incorporà al Consell preservant la seua independència i anunciant que no acceptaria directrius polítiques de cap tipus.
El nomenament de Gan Pampols també va estar envoltat de polèmica arran de l'anunci d'aprovació d'un decret que permetria superar el topall salarial vigent per als membres del Consell de la Generalitat. Segons el mateix vicepresident i conseller, aquest decret permetria «adequar retribucions de personal que passa d'una administració a una altra». Finalment el decret va ser derogat tot i que algunes disposicions es varen mantindre permetent que Gan Pampols cobrara 15.000 euros més que la seua homòloga Susana Camarero.
El 20 de novembre de 2024 arriba el torn de la consellera responsable de les emergències, la consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas que durant la catastròfica jornada de la gota freda va estar al capdavant del Centre de Coordinació d'Emergència (CECOPI) i que va declarar posteriorment que desconeixia el sistema d'alertes a la població a través dels telèfons mòbils. Mazón la destitueix i crea un nou departament per a dirigir Emergències i Interior amb Juan Carlos Valderrama com a conseller. El departament de Justícia incorpora l'àrea d'Administració Pública i situa a la doctora en Dret Núria Martínez Sanchis al capdavant.
Finalment el 22 de novembre, una setmana després de l'anunci de Mazón a les Corts de la seua intenció per remodelar el Consell, es publica al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) els canvis anunciats de forma escalonada durant la setmana prèvia. Aquest gest va ser interpretat com una mostra de la debilitat del president i la dificultat per tal de formar un nou govern amb perfils polítics i tècnics.
3a Crisi de Govern: dimissió del president Mazón La gestió realitzada pel president Mazón i el seu Consell en relació a la Gota freda de 2024 van marcar el transcurs de la legislatura amb les peticions constants de la seua dimissió per part de la societat i de l'oposició política. Aquesta no va arribar fins als dies posteriors a la commemoració del primer aniversari de la catàstrofe quan en el funeral d'estat, el 29 d'octubre de 2025, les víctimes van escridassar a Mazón. El president va declarar després que necessitava un temps de reflexió, un canvi respecte a la posició defensada fins al moment en què s'aferrava al càrrec.
Paral·lelament es produeixen moviments al si del seu partit, el Partit Popular, per tal de fer fora Carlos Mazón. Els presidents de les tres diputacions provincials valencianes (Mompó, Pérez i Barrachina) i el secretari general del partit Juan Francisco Pérez Llorca es reuneixen per tal de demanar al president nacional del partit, Núñez Feijóo, la tria d'un nou president de la Generalitat interí fins a la convocatòria d'unes eleccions. La proposta és que Pérez Llorca siga el president interí i Mompó encapçale la candidatura en aquestes hipotètiques eleccions a Corts Valencianes.
Finalment Mazón va comparèixer al Palau de la Generalitat dos dies després, el 3 de novembre de 2025, per tal de dimitir del càrrec de president de la Generalitat sense convocar eleccions anticipades i apel·lant a l'acord entre el PP i Vox per tal de trobar una nova persona que assumira el càrrec. Tampoc va deixar l'escó de diputat a les Corts el que li permetia mantindre l'aforament judicial en una hipotètica imputació per part de les investigacions realitzades en relació amb la gota freda de 2024.
El 4 de novembre, a l'endemà de la dimissió del president, Mazón va presidir el Consell de la Generalitat en qualitat de «president en funcions» en que es fa efectiva la baixa del vicepresident segon i conseller de la Reconstrucció Francisco José Gan Pampols. Aquesta eixida havia estat anunciada mesos abans i les competències en la matèria, així com la vicepresidència segona, varen ser assumides pel conseller Vicente Martínez Mus. Amb la dimissió de Mazón, el Consell de la Generalitat també esdevé "en funcions" fins a la convocatòria de noves eleccions o el nomenament d'una nova persona al capdavant del Consell.
4a Crisi de Govern: nou president Pérez Llorca La crisi generada arran de la dimissió de Mazón va desembocar en l'elecció de Juan Francisco Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat el dia 27 de novembre de 2025. Els dies previs, des de la dimissió de l'anterior president el 4 de novembre, es succeïren les especulacions sobre la continuïtat de la legislatura, o si en cas contrari qui seria la persona que presidiria el Consell. L'11 de novembre el líder espanyol del PP Alberto Núñez Feijóo va donar el vist-i-plau a la candidatura de Pérez Llorca però sense tindre garantit el suport parlamentari de Vox, necessari per a l'envestidura del virtual nou president. Finalment Pérez Llorca va ser triat per majoria absoluta amb els vots de PP i Vox en primera votació a la sessió de les Corts de 27 de novembre de 2025.
El 3 de novembre va fer pública la composició del nou Consell en que causava baixa la consellera d'Hisenda Ruth Merino; els i les conselleres Rovira, Martínez Sanchis, Martínez Mus i Camarero es recol·locaven en altres departaments o veien modificada la seua cartera; s'ampliava a una tercera vicepresidència.
Estructura Presidència:Carlos Mazón Guixot (PPCV) des del 13 de juliol de 2023 fins al 4 de novembre de 2025Juan Francisco Pérez Llorca (PPCV)des del 27 de novembre de 2025
ConselleriesTitulars<center>19 de juliol de 2023<center>12 de juliol de 2024<center>23 de novembre de 2024<center>4 de novembre de 2025<center>4 de desembre de 2025 Vicepresidència Primera Vicente Barrera Simó(Vox) Susana Camarero Benítez(PPCV) Conselleria de Cultura i EsportDissoltaConselleria d'Habitatge, Ocupació, Joventut i IgualtatInexistentSusana Camarero Benítez(PPCV) Vicepresidència Segona Susana Camarero Benítez(PPCV) DissoltaFrancisco J. Gan Pampols(Independent)Vicente Martínez Mus(PPCV)José Luis Díez Climent(PPCV)Conselleria de PresidènciaInexistentJosé Luis Díez Climent(PPCV)Vicepresidència terceraInexistentVicente Martínez Mus(PPCV)Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i per a la Recuperació Salomé Pradas Ten(PPCV) Vicente Martínez Mus(PPCV)Portaveu del ConsellRuth Merino Peña(Independent) Susana Camarero Benítez(PPCV) Miguel Barrachina Ros(PPCV)Conselleria de Serveis Socials, Família i InfànciaSusana Camarero Benítez(PPCV) Elena Albalat Aguilella (PPCV)Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració PúblicaRuth Merino Peña(Independent) José Antonio Rovira Jover(PPCV) Conselleria de Justícia, Transparència i Participació Elisa Núñez Sánchez(Vox) Salomé Pradas Ten(PPCV) Nuria Martínez Sanchis(Independent)Conselleria de Sanitat Marciano Gómez Gómez(PPCV) Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats José Antonio Rovira Jover(PPCV) María del Carmen Ortí Ferre (PPCV) Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca José Luis Aguirre Larrauri(Vox) Miguel Barrachina Ros(PPCV)Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme Nuria Montes de Diego(PPCV) Marián Cano García(PPCV) Conselleria d'Emergències i InteriorInexistentJuan Carlos Valderrama Zurian(PPCV) Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social Inexistent Francisco J. Gan Pampols(Independent)Vicente Martínez Mus(PPCV)Dissolta
Referències
Categoria:Consell de la Generalitat Valenciana Categoria:XI Legislatura del País Valencià