Ragna Vilhelmine Ullman Nielsen (Kristiania, 17 de juliol de 1845 - Kristiania, 29 de setembre del 1924) fou una educadora, pedagoga, escriptora, política i feminista noruega. Pionera en educació, fou fundadora de la primera escola mixta noruega. Lluità pels drets de les dones.
Biografia Ragna Nielsen nasqué a Kristiania (actual Oslo), filla del fiscal general Jørgen Axel Nicolai Ullmann i de la seua esposa, la pedagoga, publicista, crítica literària i feminista Vilhelmine Dunker. El seu germà fou el polític i educador Viggo Ullmann. A més a més, era neta de l'escriptora Conradine Birgitte Dunker.
Va assistir a l'escola de xiquetes fundada per la seua mare del 1852 al 1858, i després a l'escola privada de xiquetes de Hartvig Nissen fins al 1860.(3)
Educadora Nielsen va seguir els passos de la seua àvia i la seua mare i començà a fer classes particulars als 15 anys a l'escola de xiquetes Nissen per a ajudar econòmicament sa mare després de la separació dels seus pares. Després d'acabar els estudis el 1863, fou una de les primeres mestres professionals del país i continuà ensenyant a l'escola Nissen fins al 1879. Aquest any, es casà i se n'anà a Tromsø, on treballà a l'escola pública per a xiquetes, així com com a professora d'alemany, noruec i francés a l'escola per a xiquets, la qual cosa era inusual llavors. Divorciada, va tornar a Kristiania el 1884.
El 1885, va fundar la Fru Nielsens Latin-og Realskole (Escola llatina i reial de la senyora Nielsen) a Oslo, que començà com un projecte per a xiquetes, i aviat esdevingué la primera escola comunitària amb classes mixtes des del jardí d'infants fins a l'escola secundària: s'hi impartien classes de llatí obligatòries i tenia un gimnàs també mixt. El personal docent era mixt: aleshores era inaudit que una dona ensenyés a xiquets. L'escola fou una de les més importants de la ciutat; finalment, però, va tancar el 1927 (després de la seua defunció). És la primera dona directora d'una escola secundària a Noruega.(3)
Drets de les dones Fou cofundadora de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones, que va presidir durant uns deu anys (1886-1888 i després 1889-1895); l'associació treballava sobre la moral i la millora de la seguretat jurídica de les dones. L'objectiu de Ragna Nielsen era el lliure accés a totes les professions, a totes les àrees de l'educació i a la plena igualtat en els drets civils i legals. Per a ella "el destí de les dones és justament el mateix que el dels hòmens: convertir-se en éssers humans."
Ara és l'organització noruega no partidista més antiga i rellevant en la defensa dels drets de dones i xiquetes.
Ragna Nielsen també cofundà la Kvindestemmeretsforeningen (Associació pels drets del vot de les dones) el 1898 i en formà part de la junta directiva del 1903 al 1913, l'any de la seua dissolució per l'obtenció del dret al sufragi femení a Noruega.
També participà en la Norsk Fredsforening (Associació Noruega de la Pau), la Læseforening for kvinder (Societat de lectura per a dones) o el Hjemmenes Vel (Benestar a casa), que aplegava mestresses de casa.
El 1906, era una de les primeres sis dones triades per al Consell Municipal de Kristiania. Per a poder ser triada, canvià el seu discurs sobre el sufragi femení per donar suport a un sufragi reservat per a les dones subjectes a ingressos. Considerava que sols una minoria de dones havia aconseguit el nivell d'educació i autonomia per a poder votar, una opinió molt controvertida en aquest moment.(7)
Cofundà l'organització lingüística Riksmålsforbundet el 1907, que reivindicava la llengua, cultura i tradicions noruegues com a part de la identitat nacional. Va presidir l'organització del 1910 al 1911.
Era una excel·lent oradora.(10)
Espiritisme S'interessà per l'espiritisme, en els vincles entre vius i morts i la pràctica de l'escriptura automàtica. Fundà la Norsk Selskap for Psykisk Forskning (Societat Noruega de Recerca Psíquica) al 1917.
Publicacions Nielsen cofundà la revista femenina Norske Kvinder (Dones noruegues) el 1921.(2) Escrigué molts articles en la premsa diària i en publicacions periòdiques.
Publicà alguns llibres, com ara Norske kvinder i det 19de aarhundrede del 1904, Fra de smaa følelsers tid del 1907 (publicat anònimament) i Sisyphos og de politiske partier del 1922.
Analitzà la poesia de Henrik Ibsen i Bjørnstjerne Bjørnson sota la perspectiva de gènere.(3)
Vida privada Es va casar amb el fiscal i cap de policia Ludvig Nielsen el 1879. El matrimoni va acabar en separació el 1884, tot i que ella va continuar dient-se "Sra. Nielsen".
Era la bestia de l'actriu Liv Ullmann.
És soterrada al Vår Frelsers gravlund (Cementeri del Salvador).
Des del 1955 un carrer d'Oslo duu el seu nom en homenatge.
Referències
Categoria:Pedagogs Categoria:Sufragistes europeus Categoria:Feministes noruecs Categoria:Morts a Oslo Categoria:Morts el 1924 Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors noruecs del segle XX Categoria:Escriptors d'Oslo Categoria:Escriptors noruecs del segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1845