Philip Arnold Heseltine (30 d'octubre de 1894 - 17 de desembre de 1930), conegut amb el pseudònim de Peter Warlock, va ser un compositor i crític musical britànic. El nom de Warlock, que reflecteix l'interès de Heseltine per les pràctiques ocultes, es va utilitzar per a totes les seves obres musicals publicades. És conegut sobretot com a compositor de cançons i altres músiques vocals; també va aconseguir notorietat en vida gràcies al seu estil de vida poc convencional i sovint escandalós.
Quan era escolar a l'Eton College, Heseltine va conèixer el compositor britànic Frederick Delius, amb qui va formar una estreta amistat. Després d'una carrera estudiantil fallida a Oxford i Londres, Heseltine es va dedicar al periodisme musical, alhora que desenvolupava interés per la cançó popular i la música isabelina. Les seves primeres composicions serioses daten cap a l'any 1915. Després d'un període d'inactivitat, va sorgir una influència positiva i duradora en la seva obra de la seva trobada el 1916 amb el compositor holandès Bernard van Dieren; també va obtenir un impuls creatiu després d'un any passat a Irlanda, estudiant la cultura i la llengua celtes. Al seu retorn a Anglaterra el 1918, Heseltine va començar a compondre cançons amb un estil distintiu i original, alhora que es va fer una reputació com a crític musical combatiu i controvertit. Entre 1920 i 1921 va editar la revista musical The Sackbut. El seu període més prolífic com a compositor va arribar als anys vint, quan es va establir primer a Gal·les i més tard a Eynsford a Kent.
A través dels seus escrits crítics, publicats sota el seu propi nom, Heseltine va fer una contribució pionera a l'estudi de la música antiga. A més, va produir una biografia completa de Delius i va escriure, editar o ajudar a la producció de diversos altres llibres i fulletons. Cap al final de la seva vida, Heseltine es va deprimir per la pèrdua de la seva inspiració creativa. Va morir al seu pis de Londres d'una intoxicació per gas de carbó el 1930, probablement per suïcidi.
Biografia miniatura|270px|esquerra|The Savoy Hotel, Londres: lloc de naixement de Philip Heseltine (fotografia de 1994) Joventut Infància i antecedents familiars Heseltine va néixer el 30 d'octubre de 1894 a l'hotel Savoy de Londres, que els seus pares utilitzaven en aquell moment com a residència de la seva ciutat.Smith 1994, p. 2 La família era rica, amb fortes connexions artístiques i alguns antecedents en l'erudició clàssica.Smith 1994, p. 4 Els pares de Philip eren Arnold Heseltine, advocat de l'empresa familiar, i Bessie Mary Edith, de soltera Covernton. Era filla d'un metge rural de la ciutat fronterera gal·lesa de Knighton i era la segona esposa d'Arnold. Poc després del naixement de Philip, la família es va traslladar a Chelsea on va assistir a una llar d'infants propera i va rebre les seves primeres lliçons de piano.Parrott, p. 10–11
El març de 1897 Arnold Heseltine va morir sobtadament als 45 anys. Sis anys més tard, Bessie es va casar amb un terratinent gal·lès i magistrat local, Walter Buckley Jones, i es va traslladar a la finca de Jones, Cefn Bryntalch, Llandyssil, prop de Montgomery, encara que la casa de Londres es va conservar.Parrott, p. 18 El jove Felip estava orgullós de la seva herència gal·lesa i va mantenir un interès de tota la vida per la cultura celta; més tard viuria a Gal·les durant una de les seves fases més productives i creatives.Davies, Rhian (29 June 2006)./https://web.archive.org/web/20120711003657/http://www.bbc.co.uk/wales/mid/sites/arts/pages/peter_warlock_biog.shtml/BBC Mid Wales. Archived from the original on 11 July 2012. Retrieved 2 September 2012.
El 1903, Heseltine va ingressar a l'escola preparatòria de Stone House a Broadstairs, on va mostrar una precoç habilitat acadèmica i va guanyar diversos premis.Parrott, p. 20 El gener de 1908, en un concert al Royal Albert Hall, va escoltar una interpretació de Lebenstanz, composta per Frederick Delius. L'obra li va causar poca impressió fins que va descobrir que el seu oncle, Arthur Joseph Heseltine (conegut com "Joe"), un artista, vivia a prop de la casa de Delius a Grez-sur-Loing a França. Philip va utilitzar la connexió per obtenir l'autògraf del compositor per al professor de música de Stone House, W. E. Brockway.Smith 1994, p. 17–18
Eton: primera trobada amb Delius Heseltine va deixar Stone House l'estiu de 1908 i va començar a Eton College aquella tardor. El seu biògraf Ian Parrott registra que odiava Eton, "amb el seu crit adolescent d'himnes victorians en una capella universitària exclusivament masculina". Ell estava igualment descontent amb altres aspectes de la vida escolar, com el Cos d'Ensenyament d'Oficials, la suggerent homosexualitat i l'assetjament endèmic.Parrott, p. 20–23 Va trobar alleujament en la música i, potser per la connexió amb el seu oncle, va formar un interès per Delius que es va convertir en una obsessió gairebé. També va trobar un esperit afí en un professor de música d'Eton i defensor de Delius, el violoncel·lista Edward Mason, a qui Heseltine va agafar en préstec una còpia de la partitura de Sea Drift. Va pensar que era "celestial", i aviat va demanar fons a la seva mare per comprar més música de Delius.Smith 1994, p. 17–18 Segons Cecil Gray, el primer biògraf de Heseltine, "[Heseltine] no va descansar fins que no va aconseguir totes les obres de Delius que llavors eren accessibles".Gray 1934, p. 36–37
El juny de 1911, Heseltine es va assabentar que Thomas Beecham havia de dirigir un concert de Delius al Queen's Hall de Londres el 16 d'aquell mes, en el qual el compositor estaria present, i les seves Songs of Sunset tindrien la seva primera actuació. Colin Taylor, un simpàtic tutor de piano d'Eton, va obtenir el permís de l'escola perquè Heseltine assistís a l'esdeveniment. Abans d'això, la seva mare havia aconseguit conèixer Delius a casa seva a Londres; com a conseqüència, durant l'entreacte del concert, Heseltine es va presentar al compositor. L'endemà va escriure a Delius una llarga carta d'agraïment:Smith 1994, p. 19–21 Li va dir a la seva mare que Smith 1994, p. 22–23 Delius es va convertir en la primera forta influència formativa de la carrera compositiva de Heseltine, i encara que l'adulació inicial es va modificar més tard, va començar una amistat que perduraria en gran part durant la resta de la vida d'Heseltine.
Colònia, Oxford i Londres A l'estiu de 1911, un any abans de deixar l'escola, Heseltine s'havia cansat de la vida a Eton. Sense un pla clar per al seu futur, li va preguntar a la seva mare si podia viure un temps a l'estranger. La seva mare volia que anés a la universitat, i després a l'Ajuntament o a la Funció Pública, però va acceptar la seva petició amb la condició que reprendria els estudis més tard. L'octubre de 1911 va marxar a Colònia per aprendre alemany i estudiar piano al conservatori.Smith 1994, p. 24–25 A Colònia, Heseltine va produir les seves primeres cançons que, com totes les seves primeres obres, eren molt imitatives de Delius.Cockshott, Gerald (July 1940). "Some Notes on the Works of Peter Warlock". Music & Letters. 21 (3): 246–258. doi:10.1093/ml/XXI.3.246. JSTOR 728361 Els estudis de piano van anar malament, tot i que Heseltine va ampliar les seves experiències musicals assistint a concerts i òperes. També va experimentar amb el periodisme general, publicant un article a Mensual de Ferrocarrils i Viatges sobre el tema d'un ramal gal·lès en desús.Cockshott, Gerald (March 1955). "E.J. Moeran's Recollections of Peter Warlock". The Musical Times. 96 (1345): 128–30. doi:10.2307/937140. JSTOR 937140. miniatura|esquerra|Christ Church, Oxford, on Heseltine va passar un any infeliç, 1913-1914 El març de 1912, Heseltine va tornar a Londres i va contractar un tutor per preparar-se per als exàmens d'accés a la universitat. Va passar temps amb Delius al Festival de Birmingham d'aquell estiu,Smith 1994, p. 31–36 i va publicar la seva primera crítica musical, un article sobre Arnold Schönberg que va aparèixer al "Musical Standard" el setembre de 1912.Parrott, p. 13–14 Malgrat els desitjos de la seva mare i la seva manca de formació musical formal, esperava fer una carrera musical. Va consultar a Delius, que li va aconsellar que, si la seva ment estava decidida, havia de seguir els seus instints i perseguir aquest objectiu davant de totes les altres consideracions.Beecham, p. 175 Beecham, que coneixia els dos homes, més tard va criticar durament aquest consell, per la immaduresa i la inestabilitat de Heseltine.Beecham, p. 175, 179 Al final, Heseltine va accedir als desitjos de la seva mare. Després de superar els exàmens necessaris, va ser acceptat per estudiar clàssics a "Christ Church, Oxford", i va començar allà l'octubre de 1913.Smith 1994, p. 38
Una coneguda de Christ Church va descriure el jove Heseltine, de 19 anys, com "probablement uns 22, però sembla ser uns anys més gran... 6 peus d'alçada, absolutament en forma... ulls blaus brillants... i els llavis corbats i el carruatge d'un jove déu grec".Smith 1994, p. 55 Tot i que va gaudir d'èxit social, aviat es va deprimir i es va sentir descontent amb la vida d'Oxford. L'abril de 1914 va passar part de les seves vacances de Setmana Santa amb Delius a Grez, i va treballar amb el compositor en les partitures dAn Arabesque i Fennimore und Gerda, en aquest últim cas proporcionant una versió anglesa del llibret.Smith 1994, p. 60Anderson, Robert./https://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/display/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-5000007819?_start=1&hbutton_search.x=27&hbutton_search.y=5&pos=23&q=Peter%20Warlock&search=quick&source=omo_epm/ Retrieved 24 September 2012. No va tornar a Oxford després de les vacances d'estiu de 1914; amb el consentiment reticent de la seva mare es va traslladar a Bloomsbury a Londres, i es va matricular al University College de Londres per estudiar llengua, literatura i filosofia.Smith 1994, p. 68–69 En el seu temps lliure va dirigir una petita orquestra amateur a Windsor, després d'admetre a Delius que no sabia res de l'art de la direcció.Gray 1934, p. 97 Tanmateix, la seva vida com a estudiant a Londres va ser breu; el febrer de 1915, amb l'ajuda de Lady Emerald Cunard (una mestressa de Beecham) va aconseguir una feina com a crític musical per al Daily Mail amb un sou de 100 lliures a l'any. Va abandonar ràpidament els seus estudis universitaris per començar aquesta nova carrera.Smith 1994, p. 68–69
Anys inestables Crític musical