Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.
Biografia Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. L'any 1963, juntament amb Joan Peracaula i Antoni Clavell, va fundar l'empresa d'informàtica Telesincro, companyia que fabricaria el que es considera el primer ordinador de l'estat espanyol, el Factor-P. Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Activitat política Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant el procés independentista català.
Activitat professional Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.
És president de la Fundació Ernest Lluch, vicepresident del Cercle pel Coneixement, de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Col·labora als diaris El País i Ara.
Obres 2009: No m'ho crec. Magrana Edicions 2010: Després de tocar fons. Magrana Edicions. 2011: Luz al final del túnel. RBA Ediciones. 2013: El món que ve... ja el tenim aquí. Magrana Edicions.
Referències
Enllaços externs Informació de Joan Majó al Congrés dels Diputats Joan Majó: ‘Renegar de les noves tecnologies és no entendre el progrés de la humanitat’, entrevista de Joan Salicrú a Valors, 19-09-2006- El primer ordinador - Va passar aquí a betevé
Categoria:Enginyers catalans del sud Categoria:Enginyers industrials catalans Categoria:Alcaldes de Mataró Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC Categoria:Ministres catalans del Govern d'Espanya Categoria:Diputats mataronins Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Alumnes de l'ETSEIB Categoria:Directors generals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Categoria:Premi d'Honor de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica Categoria:Alcaldes del Partit dels Socialistes de Catalunya Categoria:Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1979-1983 Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1939