El molleric pebrer (Chalciporus piperatus), també anomenat pebrada, pebretaLlimona, X. et al., 1991. Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 528 pp. és un molleric sovint solitari o espars que acostuma a créixer propenc, i en pocs dies de diferència, amb la cogomella mosquera, mosquerola o reig bord (Amanita muscaria).
miniatura]|miniatura|Molleric pebrer (Chalciporus piperatus)
Morfologia Bolet de solitari a gregari; de fins a 8-10 cm de diàmetre. Barret viscós en temps humit; de superfície bru vermellosa a bru groguenca. Cutícula completament separable, excedent. Tubs curts; de bru a bru rovell; immutables al frec. Porus angulosos; de color bru a bru rovell; immutables al frec. Cama aprimada; del color del barret, groga al peu; peu cobert per miceli groc crom.Llimona, X. et al., 1991. Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 528 pp. Carn ferma en el jove, blana en l'adult; cremosa, groga a la cama, vermellosa sota la cutícula i sobre els tubs; de gust de pebre, més evident a la cama.
Hàbitat El podem trobar des de principis d'estiu a finals de tardor; en tota mena de terrenys; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos de coníferes però també vora planifolis, des dels boscos de pi negre i avetoses, sovint vora bedoll, fins als boscos de faig, roures, castanyers, avellaners o pollancres; també entre bruguerola o nabius.
Comestibilitat No comestible, la coïssor de la carn el fa no adequat pel consum; la coïssor desapareix en assecar el bolet.
Comentaris Amb porus de color rosa podem trobar Chalciporus amarellus i Chalciporus pierruguesii; en el primer cas, la carn és amarga, en el segon dolça.
Referències
Categoria:Boletals Categoria:Bolets no comestibles