miniatura|Muntatge de plantes domesticades del Nou Món. En sentit horari, començant per la part superior esquerra: 1. Blat de moro (Zea mays) 2. Tomàquet (Solanum lycopersicum) 3. Patata (Solanum tuberosum) 4. Vainilla (Vanilla planifolia) 5. Arbre del cautxú de Pará (Hevea brasiliensis) 6. Cacau (Theobroma cacao) 7. Tabac (Nicotiana rustica ) Els cultius del Nou Món són aquells conreus, aliments i altres productes, que eren originaris del Nou Món (principalment les Amèriques) abans de 1492 dC i que no es trobaven al Vell Món abans d'aquesta època. Molts d'aquests cultius ara es conreen arreu del món i sovint s'han convertit en part integral de la cuina de diverses cultures del Vell Món. Entre aquests cultius destaquen les Tres Germanes : blat de moro, carbassa d'hivern i mongetes enfiladisses.
Llista de conreus +Cultius del Nou Món per estructura vegetal utilitzada Cereal petit ordi, blat de moro, , arròs salvatge Pseudocereal amarant, chía, noudós, Chenopodium, quinoa, gira-sol, Iva annua (extint com a cultiu) Fruita margalló del Brasil, acerola, alvocat, nabiu americà, poma d'anacard, xaiotea, xirimoia, nabiu americà, Bitxo, curuba, maduixa de Virgínia, feijoa, Llambrusca, Jaboticaba muscadina, guaiaba, huckleberry, maúbacabe, jurubacabe, jaburiabari lulo, papaia, papaia, fruita de la passió, pebrots, caqui americà, pinya, pitanga, pitaia, figuera de moro, guanàbana, carabasses o carbasses, sucre-poma , Casimiroa edulis, Diospyros nigra, Pouteria campechiana, tomàquet, tomaquera d'arbre, Lucuma campechiana, Vasconcellea × pentagona, tucumFruits secs : castanya americana, araucària, Juglans nigra, nou del Brasil, anacard, pacana, pacaner, vainilla, Gevuina, mongetes, cacauet. Espècies Pebre de Jamaica Cultius de llavors achiote, guaranà, cacau en graMongetes (lleguminoses) : mongeta comuna, garrofó, cacauet, mongeta escarlata, mongeta tepari Arrel arracacha, jícama, canna, mandioca, leren, moniato, yacón Tiges subterrànies (tubercles, rizomes, bulbs, etc.) Nyàmera, camassia, hopniss, mashua, oca, patata, Ullucus tuberosus Fulles atzavara, coca, tabac, herba mate, iuca Fluids Myroxylon pereirae, xicle, xarop d'auró, cautxú Fusta Haematoxylum campechianum Fibra algunes espècies de cotó
Cronologia del cultiu El nou món va desenvolupar l'agricultura almenys l'any 8000 aC. La taula següent mostra quan es va domesticar per primera vegada cada cultiu del Nou Món. +Cronologia del cultiu Data Cultius Ubicació 8000 aC Carbassera Oaxaca, Mèxic 8000–5000 aC Patata Andes peruans i bolivians 6000–4000 aC Pebrots Bolívia 5700 aC Blat de moro Guerrero, Mèxic 5500 aC Cacauet Sud Amèrica 5000 aC Alvocat Mèxic c. 4200 aC Cotó d'illa de mar Perú 4000 aC Mongeta comuna Centreamèrica 3400 aC Cotó mexicà Vall de Tehuacán, Mèxic 3300 aC Cacau Equador 3000 aC Gira-sol, altres fesols Arizona - Nou Mèxic 1500 aC Moniato Altiplano Cundiboyacense, Colòmbia 500 aC Tomàquet Mèxic
Difusió al Vell Món La transferència de persones, collites, metalls preciosos i malalties del Vell Món al Nou Món i viceversa s'anomena Intercanvi colombià.
L'historiadora de l'alimentació Lois Ellen Frank anomena les patates, els tomàquets, el blat de moro, les mongetes, la carbassa, el xile, el cacau i la vainilla els "vuit màgics" ingredients que només es van trobar i s'utilitzaven a les Amèriques abans de 1492 i que es van portar a l'Antic a través de la Borsa de Colom. Món, transformant dràsticament la cuina allà. Segons Frank,
Referències
Categoria:Història de l'agricultura Categoria:Mesoamèrica