miniatura|Quarteró núm. 113 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa Borràs era un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Escudellers i dels Còdols de Barcelona, actualment desaparegut.
Història El 1744, Francesc Antoni de Borràs i Roger de Llúria va adquirir una propietat al carrer dels Escudellers i dels Còdols a la seva sogra Maria Antònia de Reart i Guitard,AHPB, notari Carles Rondó, 20-07-1744. ampliada el 1755 per la seva vídua Manuela de Magarola i de Reard amb una finca contigua al carrer dels Escudellers.AHPB, notari Ramon Serra, 27-09-1755. El 1785, l'hereu Albert de Borràs de Llúria i de Magarola, marquès consort de la Bàrcena, va demanar permís per a fer quadrades dues portes de botiga a la seva casa del carrer dels Còdols, i novament el 1787 per a reconstruir-ne la façana, que amenaçava ruïna. El casal i el títol foren heretats pel seu fill Ramon de Borràs de Llúria i Sánchez de la Bárcena, que el 1800 va demanar permís per a remuntar-hi un pis i obrir-hi finestres i balcons, i novament el 1819 per a renovar-ne els guardarrodes. Fou succeït pel seu germà Manuel, que el 1825 va demanar permís per a obrir un balcó a la cantonada per al seu despatx d'intendent de la policia, i també eixamplar la porta principal.
Després de la mort del seu pare, el nou marquès Manuel de Borràs de Llúria i Angosto va entaular un litigi amb la seva madrastra Laura Viudes (o Viudez) i Gardoqui filla del marquès de Ríoflorido i germana de Josep Adrià Viudes i Gardoqui. Per altra banda, Joan Maria d'Oliveres i d'Estanyol, marquès de la Quadra, va iniciar un altre litigi contra la marquesa vídua i els hereus del marquès difunt per impagament del censal de 1.000 lliures anuals de capital i pensió anual de 30, instituït el 1790 per Albert de Borràs a favor de Lluís de Carbonell i de Ferràs.AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/50, f. 751-753, 09-11-1790.AHPB, notari Josep Falp, manual 1.234/18, f. 320-321, 30-06-1862. Carta de pagament atorgada per Josep Maria d'Oliveres, marquès de la Quadra, a Manuel de Borràs de Llúria i Angosto, Matilde de Borràs i de Viudes, i els germans Josep Manuel, Adelaida, Maria Antònia, Àngela i Marianna Ortiz i de Borràs, per la quantitat de 2.880 rals pel pagament de 34 pensions del censal de capital 1.000 lliures i pensió de 30, creat per Albert de Borràs i de Magarola, marquès consort de la Bàrcena, a favor de Lluís de Carbonell, marquès de la Quadra.
Segons la partició judicial de la herència feta el 1861, Manuel de Borràs de Llúria i els fills de la seva difunta germana Dolors: Josep, Adelaida, Antònia, Àngela i Marianna Ortiz i de Borràs, es repartiren per meitats la finca de Barcelona, mentre que la seva germana Matilde de Borràs de Llúria i Viudes (futura marquesa) es quedà amb la finca d'Alella. A principis de l'any següent, i per a pagar diversos deutes, aquells vengueren la propietat al banquer Evarist Arnús (que era un dels creditors) i al paleta Manuel Codina,AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/38, f. 69-87, 31-01-1862; f. 112-133v, 12-02-1862. que l'enderrocaren per a construir-hi el Passatge del Rellotge.
Referències
Vegeu també Casa Borràs (la Riera de Gaià) Can Magarola (Alella)
Bibliografia
Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer dels Escudellers Categoria:Carrer dels Còdols