Howard Harold Hanson (28 d'octubre de 1896 - 26 de febrer de 1981) va ser un compositor, director d'orquestra, pedagog, teòric musical i defensor de la música clàssica nord-americana. Com a director durant quaranta anys de l'Eastman School of Music, va construir una escola d'alta qualitat i va oferir oportunitats per encarregar i interpretar música americana. El 1944, va guanyar un Premi Pulitzer per la seva Simfonia núm. 4, i va rebre nombrosos altres premis, inclòs el Premi George Foster Peabody per a l'entreteniment destacat en la música el 1946.Swedes In America (Adolph B. Benson; Naboth Hedin. New York: Haskel House Publishers. 1969)Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.17 Howard Hanson, Peabody Award, "Milestones in American Music", "Milestones in the History of Music" on books.google.com
Primers anys i educació alt=Two-story Queen Anne house|miniatura|La casa d'infantesa de Hanson a Wahoo, Nebraska, es troba al Registre Nacional de Llocs Històrics. Hanson va néixer a Wahoo, Nebraska, de pares immigrants suecs, Hans i Hilma (nascuda Eckstrom) Hanson. En la seva joventut va estudiar música amb la seva mare. Més tard, va estudiar al Luther College de Wahoo, on va rebre un diploma el 1911, després a l'Institut d'Art Musical, el precursor de la Juilliard School, a Nova York, on va estudiar amb el compositor i teòric musical Percy Goetschius el 1914.Making It in America – A Sourcebook on Eminent Ethnic Americans. Editor: Elliot Robert Barkan. ABC-CLIO, Santa Barbara, 2001 p. 149 Howard Hanson's Profile on books.google.comNebraska State Historical Society – "Music From the Soil of the American Midwest -" Erich Backenberg. Nebraska HistoryHoward Hanson – Educator, Composer, Conducto, Vol. 81 (Spring 2000) p. 23-34 Nebraska State Historical Society – "Music From the Soil of the American Midwest -" Howard Hanson on nebraska.gov
Després va assistir a la Northwestern University, on va estudiar composició amb l'expert en música d'església Peter C. Lutkin i Arne Oldberg. Hanson també va estudiar piano, violoncel i trombó. Va obtenir la seva llicenciatura en música a Northwestern el 1916, any que va començar la seva carrera docent com a ajudant de professor.Making It in America – A Sourcebook on Eminent Ethnic Americans. Editor: Elliot Robert Barkan. ABC-CLIO, Santa Barbara, 2001 p. 149 Howard Hanson's Profile on books.google.comNebraska State Historical Society – "Music From the Soil of the American Midwest -" Erich Backenberg. Nebraska HistoryHoward Hanson – Educator, Composer, Conducto, Vol. 81 (Spring 2000) p. 23-34 Nebraska State Historical Society – "Music From the Soil of the American Midwest -" Howard Hanson on nebraska.gov
Carrera El 1916, Hanson va ser contractat per al seu primer càrrec a temps complet com a professor de teoria musical i composició al College of the Pacific a Califòrnia. Tres anys més tard, el col·legi el va nomenar degà del Conservatori de Belles Arts el 1919. El 1920, Hanson va compondre The California Forest Play, la seva primera obra que va rebre atenció nacional. Hanson també va escriure una sèrie d'obres orquestrals i de cambra durant els seus anys a Califòrnia, com ara Concerto da Camera, Symphonic Legend, Symphonic Rhapsody, diverses obres per a piano solista, com Two Yuletide Pieces i la Scandinavian Suite, en les que celebrava la seva herència luterana i escandinava.Howard Hanson (HighBeam Research, Inc.)
El 1921 Hanson va ser el primer guanyador del Premi de Roma de Música (el Premi de Roma de l’Acadèmia Americana), atorgat tant per The California Forest Play per al seu poema simfònic Before the Dawn. Gràcies al premi, Hanson va viure tres anys a Itàlia. Durant la seva estada a Itàlia, Hanson va escriure un Quartet in One Movement, Lux Aeterna, The Lament for Beowulf (orquestració Bernhard Kaun), i la seva Simfonia núm. 1, "Nordic", l'estrena de la qual va dirigir amb l'Orquestra Augusteo el 30 de maig del 1923. Els tres anys que Hanson va passar a la seva beca a l'Acadèmia Americana van ser, considerava, els anys formatius de la seva vida, ja que era lliure de compondre, dirigir sense la distracció de l'ensenyament: podia dedicar-se únicament al seu art. Tot i que Hanson potser no va seguir estudis formals amb Respighi mentre estava a Roma, sembla que va rebre consells d'ell.Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.20 Howard Hanson seeks advice and receives advice from Ottorino Respighi while in Rome on books.google.com A més, Respighi va convidar Hanson a assistir als assajos i actuacions dels seus concerts orquestrals. Com a resultat d'aquestes interaccions, Hanson va acreditar a Respighi com una influència significativa en el seu ús de textures i instrumentació orquestrals. També va citar les obres d'altres compositors que el van influenciar mentre estudiava a Roma, com ara: Nikolai Rimski-Kórsakov, Gustav Holst, Giovanni Palestrina i Richard Wagner.Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.20 Howard Hanson influenced by Ottorino Respighi, Rimsky-Korsakov, Holst, Palestrina and Wagner on books.google.com
En tornar de Roma, la carrera de director de Hanson es va expandir. Es va estrenar dirigint l'Orquestra Simfònica de Nova York en el seu poema simfònic North and West.The Encyclopedia of New York State Editor: Peter R. Eisenstadt. Syracuse University Press, Syracuse, 2005 p. 693 The Encyclopedia of New York State – Howard Hanson's conducting debut with New York Symphony Orchestra on books.google.com A Rochester, Nova York, el 1924, va dirigir la seva Simfonia núm. 1. Aquesta actuació el va portar a l'atenció de George Eastman.Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.9-10 Howard Hanson, George Eastman and Nordic Symphony on books.google.com esquerra|miniatura|Eastman School of Music - Universitat de Rochester - vista general El 1924, Eastman va triar Hanson per ser director de l'Eastman School of Music. Eastman, inventor de la càmera Kodak i de la pel·lícula en rotlle, també va ser un gran filantrop, i va utilitzar part de la seva gran riquesa per dotar l'Escola de Música Eastman de la Universitat de Rochester.Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.9-10 Howard Hanson, George Eastman and endowment of the Eastman School of Music on books.google.comGeorge Eastman – Founder of Kodak and the Photography Business Carl W. Ackerman Beard Books, Washington DC, 2000 p. 412 George Eastman endows a music school at the University of Rochester on books.google.com
Hanson va ocupar el càrrec de director durant quaranta anys, durant els quals va crear una de les escoles de música més prestigioses d'Amèrica.The New York Times – Obituaries. Harold C. Schonberg. February 28, 1981 p. 10119 Howard Hanson is Dead; Composer and Teacher Ho va aconseguir millorant el currículum, incorporant millors professors i perfeccionant les orquestres de l'escola.Phi Mu Alpha Sinfonia – Charles E. Lutton Man of Music Award Recipients – Howard Hanson 1954 and The Eastman School of Music on sinfonia.org
El 1925, Hanson va establir els American Composers Orchestral Concerts. Va seguir això el 1931 establint els Festivals anuals de música americana. Els concerts eren gratuïts per al públic i incloïen obres consolidades de compositors nord-americans, així com estrenes de noves composicions: obres orquestrals, música de cambra, música de banda i conjunt de vent, música vocal i de cambra, òpera i ballet. Els concerts del festival van ser molt esperats pel públic de Rochester fins al 1971 i també es van emetre regularment per les xarxes de ràdio nacionals des de l'Eastman Theatre. Els crítics sovint han observat que al llarg d'aquestes quatre dècades "s'ha tocat més música en aquests concerts que a la resta dels Estats Units junts".Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.20-22 Howard Hanson founder of the Festival of American Music on books.google.com
L'interès de Hanson per educar el públic en general a través de mitjans innovadors es va fer evident ja el 1938, quan va implicar els talents dels conjunts d'estudiants de l'Escola Eastman per presentar Milestones in the History of Music a la ràdio. Aquesta sèrie setmanal de programes va presentar una enquesta àmplia de la història de la música occidental que es va emetre localment a Rochester, Nova York, a WHAM i a escala nacional a l'NBC Red Network. En reconeixement d'aquests esforços, el 1946 es va atorgar el Peabody Award per un servei excepcional a la música a Hanson, l'Eastman School i WHAM. Hanson també va contractar els seus grups d'estudiants per presentar una sèrie similar per a la cadena de ràdio CBS que va anomenar Milestones in American Music. Aquesta sèrie presentava música orquestral, coral i de cambra composta per vuitanta-dos compositors nord-americans des de mitjan segle XIX fins a l'època moderna. Com el mateix Hanson va indicar, aquest va ser "el primer intent de presentació bastant completa de la imatge americana a la música".
Més tard, el 1939, va fundar l'Eastman-Rochester Orchestra, que estava formada per primers intèrprets de l'Orquestra Filharmònica de Rochester, professors de l'Eastman School of Music i estudiants seleccionats de l'Eastman School.A Dictionary for the Modern Conductor Emily Freeman Brown. Rowman and Littlefield Publishing, 2015 London p. 107 Howard Hanson founder of the Eastman-Rochester Philharmonic Orchestra in 1939 on books.google.comHoward Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.22 Howard Hanson and the Eastman-Rochester Orchestra on books.google.com Durant trenta anys, de 1939 a 1969, Hanson va realitzar més d'un centenar d'enregistraments per a RCA Victor, Mercury Records i Columbia Records amb l'Eastman-Rochester Orchestra, no només d'obres pròpies, sinó també d'altres compositors nord-americans com: Charles Ives, Wayne Barlow, John Alden Carpenter, Charles Tomlinson Griffes, Alan Hovhaness, Homer Keller, John Knowles Paine, Burrill Phillips, Walter Piston, Bernard Rogers, Roger Sessions, Leo Sowerby i William Grant Still.Howard Hanson in Theory and Practice Allen Laurence Cohen, Praeger Publishers, CT., 2004 p.22 Howard Hanson and Eastman-Rochester Orchestra 100 recordings for RCA Victor, Mercury and Columbia Records on books.google.comAmerican Works for Solo Winds Works by Bernard Rogers, Wayne Barlow, Burrill Phillips and Homer Keller conducted by Howard Hanson on Archive.org Hanson va estimar que es van estrenar més de 2.000 obres de més de 500 compositors nord-americans durant el seu mandat a l'Eastman School.
Per celebrar el 50è aniversari de l'Orquestra Simfònica de Boston, Serge Koussevitzky li va encarregar la Simfonia núm. 2<i id="mwqg">, la "Romantic"</i>, i la va estrenar el 28 de novembre de 1930. Aquesta obra es convertiria en la més coneguda de Hanson. Un dels seus temes s'interpreta al final de tots els concerts a l'Interlochen Center for the Arts.A Dictionary for the Modern Conductor Emily Freeman Brown. Rowman and Littlefield, London 2015 p. 150 A Dictionary for the Modern Composer – Howard Hanson's Symphony No. 2 and the Interlochen Center for the Arts on books.google.com Ara conegut com el "Tema d'Interlochen", és dirigit per un estudiant concertista després que el director destacat hagi abandonat l'escenari. Tradicionalment, cap aplaudiment segueix la seva actuació.The New Criterion; July 2002. "Perfect Moments at Interlochen," by Jay Nordlinger. Retrieved October 28, 2015. També és àmpliament conegut pel seu ús a l'escena final i als crèdits finals de la pel·lícula de 1979 de Ridley Scott Alien.