Nazca és una cultura arqueològica de l'Antic Perú que es va desenvolupar a les valls de l'actual departament d'Ica, al voltant del i va entrar en decadència al . El seu centre estava ubicat a Cahuachi, al marge esquerre del riu Gran, a l'actual província de Nazca.
El seu territori va arribar a abastar des de Chincha pel nord, fins a Arequipa pel sud. Fins al , van augmentar els seus contactes amb la zona andina, arribant inclusivament fins a les zones altes d'Ayacucho. Aquest contacte va tenir especial importància en la formació de la cultura huari.
Un aspecte distintiu de Nazca és la ceràmica policromada, amb figures d'homes, animals i plantes. En moltes ceràmiques, es representen homes mutilats. L'art tèxtil va florir a partir del desenvolupament a l'època dels Paracas. Van tenir un estil propi de treball dels metalls, encara que de menor qualitat al de l'època de Chavín. esquerra|miniatura|200x200px|Plat amb pintats amb colibrís El més impressionant d'aquesta civilització són els traços efectuats a les Pampas de Jumana, conegudes com les línies de Nazca, que representen figures gegantines d'animals, éssers humans i dissenys geomètrics, fets a una escala extraordinàriament gran i amb molta precisió. Se n'ignora la fi, encara que s'ha teoritzat que fos un calendari gegantí, resultat d'observacions astronòmiques. Segons les darreres troballes i estudis presentats el maig de 2015 per part de la Universitat de Yamagata al Japó, es postula que les línies servien com a epicentres de l'activitat ritualista tant dels Nazca com d'altres cultures circumdants. S'ha revelat que les línies van ser fetes per més d'una cultura i en moments històrics diferents. D'aquesta manera complien una funció integradora per a totes les cultures que jeien entre la costa i la serra d'Ica. Es conclou, també, que servien per adornar el camí del pelegrí cap a la ciutat de Cahuachi, centre sociopolític de la cultura Nazca, ja que les línies estan fetes per veure's des de certa altura.
L'economia Nazca estava basada en l'agricultura intensiva. Els Nazca van aconseguir resoldre el problema de terres erisses a la costa mitjançant l'ús d'una xarxa d'aqüeductes, que constitueix una veritable gesta de la seva enginyeria hidràulica.
Estudis |miniatura|294x294px|L'arqueòleg alemany Max Uhle, descobridor científic de la cultura Nazca. El descobridor científic de la cultura Nazca va ser l'arqueòleg alemany Federico Max Uhle, qui la va estudiar per primera vegada entre els anys 1900 i 1901. Amb les troballes que va fer a Ocucaje, Uhle va identificar l'origen i les característiques d'aquesta cultura, que va anomenar Proto-Nazca, i a la qual cronològicament va ubicar com a anterior a l'expansió de Tiahuanaco (avui Tiahuanaco-Huari), al costat d'altres cultures identificades també per ell: Proto-Chimú (Moche) i Proto-Lima. Va dividir alhora Proto-Nazca en dues fases, la primera caracteritzada per la seva ceràmica decorada amb figures realistes o esquemàtiques, i la segona per incloure dibuixos molt estilitzats, que ocupaven tot l'espai disponible a la superfície. John Rowe va denominar aquestes fases, Nazca Monumental i Nazca Prolífero, respectivament.
Posteriorment, molts investigadors es van interessar també per aquesta cultura, entre ells Juliol C. Tello, Toribio Mejía Xesspe, Paul Kosok i María Reiche.
Altres estudiosos destacats són Donald Proulx (1968) sobre la ceràmica; Francisco González García (1978) i Katharina Schreiber en col·laboració amb Josué Lancho (1988) sobre els aqüeductes; i Giuseppe Orefici (1988) i Helaine Silverman (1993) sobre Cahuachi, de la qual es diu que va ser la capital dels Nazca.
Origen i difusió Es va desenvolupar a la costa sud del Perú, a l'actual Regió Ica, que comprèn les valls de Chincha, Pisco, Ica, Riu Gran i els seus tributaris (Nazca, Palpa, L'Enginy), fins a la vall d'Acarí, que ja és a la Regió Arequipa; aquestes valls travessen una zona costanera desèrtica.
En la fase final, la ceràmica Nazca es va irradiar fins a la serra, a Ayacucho, on poc després va rebre la influència de l'estil Tiahuanaco (cultura), vingut de l'altiplà. D'aquesta conjunció va néixer l'estil cultural huari, que posteriorment s'estendria fins a l'àrea mateixa de la cultura Nazca.
Continuïtat miniatura|399x399px|Venus Nazca La cultura Nazca va estar fortament influenciada per l'anterior cultura toparà (Paracas-Necròpoli), que es va desenvolupar també en aquest territori; ambdues tenien les mateixes tradicions i van usar les mateixes tècniques d'agricultura. Eren també cultures militars.
Els toparà són coneguts pels seus tèxtils extremadament complexos i bells; els Nazca, en canvi van produir una sèrie de belles ceràmiques i geoglifos (les Línies de Nazca), i van construir un impressionant sistema subterranis d'aqüeductes, conegut com puquios, que continuen funcionant avui dia.
Etapes La història dels Nazca es divideix en quatre etapes:
Nazca primitiu: Les primeres comunitats Nazcas es desenrotllaven a la conca del riu Gran, amb ceràmica pròpia, sense influències foranes. Nazca mitjà: És l'època de la formació de la cultura, sota la influència de la cultura Paracas-Necrópolis (ara coneguda com a cultura toparà). Comencen les representacions iconogràfiques dels seus déus als seus ceramis i tèxtils. També sorgeix el centre cerimonial i administratiu de Cahuachi. Nazca tardà: És una època de canvis, quan Cahuachi és abandonada, traslladant-se la seva població a un altre lloc. Destaca el centre de La Estaquería. Es creu que els Nazcas van establir llavors relacions amb els huarpas, un poble de la serra, prop de l'actual Ayacucho, contacte que va tenir fonamental importància en el sorgiment de la cultura wari. Nazca Final: És la decadència, que s'inicia cap al 700 d. C. Se'n desconeixen les causes; possiblement es van deure a una combinació de revessos climàtics, ja que hi ha evidències d'un retrocés de la frontera agrícola, a costa del desert. Una altra possibilitat és l'arribament de poblacions bel·licoses, com els waris.
Llocs arqueològics miniatura|300x300px|Desert costaner en Nazca A la vall d'Ica:
Turó Max Uhle La Tinguiña
A la vall de Rio Grande:
Ventilla
A la vall de Nazca:
L'Estaqueria Cementiri de Chauchilla Cahuachi (possiblement el principal centre cerimonial, per la seva gran extensió) Pueblo Viejo
A la vall de El Ingenio::
Temple Pintat de L'Enginy
A la vall de Palpa:
La Muña
Als deserts de Nazca i Palpa:
Línies de Nazca
A la vall d'Acarí:
Chaviña Tambo Viejo
Economia miniatura|200x200px|Recipient Els Nazcas van ser una cultura l'economia de subsistència de la qual estava consolidada en una agricultura intensiva.
Agricultura La base de l'economia era l'agricultura, activitat que es va presentar per als Nazca com un repte difícil de superar per les característiques geogràfiques de la regió on es van desenvolupar, ja que el clima és força sec, les terres agrícoles són poques i hi ha poca aigua per a el regadiu a causa del poc cabal que porten els rius d'aquesta regió del Perú especialment els de la conca del riu Gran. Sobre això, el savi Antonio Raimondi va observar que: « Al subsòl de Nazca hi ha aigua subterrània, però, trobant-se aquesta a la profunditat de 4 o 5 metres, no pot servir per a reg dels terrenys. El riu, comunament, només té aigua corrent durant 40 dies l'any, de manera que, per més de 10 mesos Nazca mancaria d'aigua si no fos pels treballs empresos pels antics indis. » La manera com van resoldre els Nazcas aquest problema és un dels èxits més admirables de la seva cultura. Aplicant una notable tecnologia hidràulica, van construir aqüeductes, canals i pous que van permetre abastir permanentment d'aigua els terrenys de cultiu, aconseguint desenvolupar una agricultura sòlida.
Els principals cultius van ser: blat de moro, frijol, carabassa, zapallo, iuca, maní, ají, guaiaba, lúcuma, pacae i cotó. Amb aquest últim desenvolupaven els seus teixits i vestimenta.
Pesca Els Nazca vivien davant d'un ric mar els productes del qual aprofitaven mitjançant la pesca i el marisqueig. Aquesta relació amb el mar s'evidencia en moltes de les decoracions que apareixen a la seva ceràmica. No només hi apareixen icones marins com la balena, sinó també representacions d'aquestes activitats. A més de la pesca i el marisqueig es creu que la caça ha d'haver estat una altra activitat econòmica complementària.
Comerç Els Nazca van realitzar també activitats comercials de relativa importància, intercanviant els seus productes excedents com les ceràmiques i textileries amb societats relativament allunyades de la costa, com els huarpes, a la serra.
Assoliments tecnològics miniatura|250x250px|Canal de reg Nazca. miniatura|250x250px|Aqüeducte subterrani de Cantalloc. La tecnologia es va desenvolupar principalment en l'àmbit agrícola, aplicant l'enginyeria hidràulica ja esmentada per a la construcció d'un excel·lent sistema d'aqüeductes, canals i pous, amb la finalitat d'abastir d'aigua els terrenys de cultiu de manera permanent. Aquests canals d'irrigació encara estan en ús.
Per fer els aqüeductes, primer cavaven uns quants pous ubicats a 20 o 50 metres els uns als altres, fins que trobaven la capa freàtica (és a dir, el nivell pel qual discorre l'aigua al subsòl). Després, les aigües així trobades eren canalitzades a través de canals subterranis (treballats amb pedres, lloses i sostre de tronc de huarango) i conduïdes cap als dipòsits d'aigua, anomenats localment cotxes, des d'on s'irrigaven les valls. De tant en tant, aquests canals subterranis presentaven «ulls» o pous, pels quals es podia baixar per tal de fer la neteja i el manteniment necessaris.
Les obres d'aqüeductes van significar un gran esforç físic, organitzat i direcció tècnica d'enginyers hidràulics. Els aqüeductes més importants són: Ocaña, Matara, Uchulla, Teixeix, Bisambro, Cantillo, Aja, Curve, Llícuas, Soisonguito, Copara i l'Achirana.
Organització social Al cap de la piràmide social dels Nazca hi havia les autoritats centralitzades, constituïdes pels senyors i els sacerdots. Aquests tenien la capacitat d'organitzar el treball comunitari i dirigir les complexes activitats cerimonials. Aquesta elit vivia en edificis piramidals, en sectors especials les habitacions dels quals estaven fetes amb tova i murs coberts amb una capa de guix o calç per tapar les esquerdes. esquerra|miniatura|200x200px|Túnica amb plomes Al servei d'aquestes autoritats hi havia una gran quantitat d'artesans especialitzats, com ara ceramistes i tèxtils, astròlegs, músics i soldats, els quals habiten a petites ciutats i centres cerimonials, entre els quals destaca el complex de Cahuachi. Els guerrers en particular formaven una classe social molt respectada i temuda. Com que eren caracteritzats per la seva força i orgull
A la base de la societat hi havia els agricultors i pescadors, els quals vivien dispersos en diversos punts del territori. Els pagesos tenien gairebé la totalitat de les valls, ja que així podrien desenvolupar l'agricultura, amb més espai i terreny fèrtil.
Organització política miniatura|310x310px|Figures de felins, fetes en or La cultura Nazca no va tenir un govern unificat ni una capital, sinó que va ser una agrupació de senyorius locals. Aquests senyorius ocupaven les valls, als extrems de les quals es trobaven els assentaments, ja que la resta del territori al llarg de cada riu estava dedicat exclusivament a l'agricultura.
Aquests senyorius realitzaven eventualment aliances, sent l'únic vincle comú la religió, a més de la cultura. Les lluites entre ells van haver de ser incessants.
Els nasques eren molt aficionats de la guerra. Caminaven sempre a la recerca de caps-trofeus i pintaven els rostres imitant les taques del falcó, tal com es pot apreciar en les seves representacions artístiques.