La Suite Lemminkäinen, o més correctament Quatre llegendes del Kalevala, op. 22, és una seqüència de quatre poemes simfònics per a orquestra completada el 1895 pel compositor finlandès Jean Sibelius. Es va estrenar el 13 d'abril de 1896, a Hèlsinki, dirigida pel compositor. Sibelius en va fer revisions el el 1897 i novament el 1939. Té una durada d'uns 16 minuts.
L'obra va ser concebuda com Veneen luominen (La construcció del vaixell), una òpera amb ambientació mitològica, abans de prendre la seva forma com a suite. Hi ha un fil narratiu: se segueixen les gestes del personatge heroic Lemminkäinen del Kalevala, que és un recull de poesia folklòrica, mítica i èpica. El segon poema simfònic, El cigne de Tuonela, és popular com a obra orquestral autònoma.
Origen i context Durant la dècada de 1890, Jean Sibelius es va afirmar com la veu musical més destacada del nacionalisme finlandès, capaç de traduir en so tant la història com l’imaginari mític del seu país. Aquest moviment s’alimentava de la recuperació del folklore, especialment del Kalevala, l’epopeia compilada per Elias Lönnrot el 1835 i ampliada posteriorment. En aquest context, molts artistes van dirigir la mirada cap a Carèlia, una regió on encara es conservaven formes poètiques tradicionals. D’aquí va néixer el carelianisme, una expressió pròpia del romanticisme finlandès que buscava reconnectar amb les arrels culturals més profundes. Sibelius s’hi va implicar directament: el 1891 va viatjar a Carèlia per recollir melodies de la tradició oral, interpretades per cantants populars. Aquella experiència va tenir un impacte immediat en la seva producció, donant lloc a obres com la Suite Karelia i la Simfonia Kullervo. També va iniciar una òpera basada en el Kalevala, Veneen luominen (La construcció de la barca), que va quedar inacabada però li va servir com a font de material per a una nova obra orquestral: la suite dedicada a Lemminkäinen. Lemminkäinen és un dels herois més vius i contradictoris del Kalevala: impulsiu, temerari i sovint amb un punt d’ironia, ha de superar diverses proves per aconseguir casar-se amb Kyllikki, filla de Pohjola.
La peça es va concebre originalment com una òpera mitològica abans que Sibelius abandonés la idea i la convertís en una peça formada per quatre moviments diferents. Els dos primers, però, van ser retirats pel compositor poc després de la seva estrena i no es van interpretar ni es van afegir a la partitura publicada de la suite fins al 1935. Sibelius va canviar l'ordre dels moviments quan va fer les seves darreres revisions el 1939, col·locant El cigne de Tuonela en segon lloc i Lemminkäinen a Tuonela en el tercer.Barnett, Andrew, Sibelius (2007), p.341. .
La Suite Lemminkäinen està formada per quatre poemes simfònics, hereus del model lisztià. Sibelius hi va treballar de manera intermitent i la va sotmetre a nombroses revisions abans de l’estrena, el 1896. En la seva disposició inicial, el cicle s’obria amb Lemminkäinen i les donzelles de l’illa, seguit de El cigne de Tuonela, Lemminkäinen a Tuonela i El retorn de Lemminkäinen. Amb els anys, tant l’ordre com el contingut de l’obra van experimentar modificacions, i el primer moviment no va assolir la seva forma definitiva fins al 1939.
D’entre els quatre poemes, El cigne de Tuonela i El retorn de Lemminkäinen són els que han mantingut una presència més constant en el repertori. Una recepció inicial desfavorable va fer que Sibelius es mostrés reticent a difondre la resta de la suite, i no en va autoritzar noves interpretacions fins al 1935. Aquesta absència prolongada va alimentar la curiositat del món musical que lamentaven no haver pogut escoltar aquests moviments, tot i intuir que compartien la qualitat dels més coneguts.
Moviments Lemminkäinen i les donzelles de l'illa es basa en el cant 29 ("Conquestes"Elias Lönnrot, The Kalevala, translated by Keith Bosley. Oxford University Press, Oxford World Classics edition (1989), p. 401–417. .) del Kalevala, on Lemminkäinen viatja a una illa i sedueix moltes de les dones que hi ha, abans de fugir de la ràbia dels homes de l'illa. El moviment també es coneix com a Lemminkäinen i les donzelles de Saari, sent Saari la paraula finlandesa per a illa. El cigne de Tuonela és el més popular dels quatre poemes simfònics i sovint apareix sol, sense la resta de la suite, en programes orquestrals. Té un destacat solo de corn anglès. La música dibuixa una imatge transcendental i guapa d'un cigne místic nedant al voltant de Tuonela, l'illa dels morts. Lemminkäinen ha rebut l'encàrrec de matar el cigne sagrat, però en el camí rep una fletxa enverinada i ell mateix mor. Lemminkäinen a Tuonela es basa en el cant 14 ("Elk, cavall, cigne"Lönnrot, (1989) p. 155-167. Bosley, trans.) i 15 ("Resurrecció"Lönnrot (1989), pp.168–186.). Lemminkäinen es troba a Tuonela, la terra dels morts, per disparar al Cigne de Tuonela per poder reclamar la filla de Louhi, mestressa de la Pohjola o Northland, en matrimoni. Tanmateix, el cec de la Terra del Nord mata a Lemminkäinen, el cos del qual és llençat al riu i després esquarterat. La mare de Lemminkäinen s'assabenta de la seva mort, viatja a Tuonela, recupera parts del seu cos, el torna a muntar i el torna a la vida. El retorn de Lemminkäinen. La història de la partitura és aproximadament paral·lela al final del cant 30 ("Pakkanen"Lönnrot (1989), p. 431.), on després de les seves aventures a la batalla, Lemminkäinen viatja a casa.
Instrumentació La suite està escrita per a dues flautes (ambdues doblant el flautí), dos oboès (un doblant el corn anglès), dos clarinets en si bemoll (un doblant amb clarinet baix), dos fagots, quatre trompes (en mi i fa), tres trompetes (en mi i fa), tres trombons, tuba, timbales, triangle, bombo, plats, tamborí, glockenspiel, arpa i cordes.
Enregistraments Les versions originals de Lemminkäinen i les donzelles de l'illa i El retorn de Lemminkäinen han estat enregistrades per Osmo Vänskä i la Lahti Symphony Orchestra (BIS CD-1015). Altres enregistraments de la suite publicada completa són de l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki amb Leif Segerstam, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Hèlsinki amb Okko Kamu, l'Orquestra Simfònica de Gothenburg amb Neeme Järvi, l'Orquestra de Filadèlfia amb Eugene Ormandy, l'Orquestra Filharmònicade Los Angeles amb Esa-Pekka Salonen, l'Orquestra Simfònica de Londres amb Sir Colin Davis i l'Orquestra Simfònica d'Islàndia amb Petri Sakari.
Referències
Bibliografia
Categoria:Poemes simfònics de Jean Sibelius Categoria:Composicions musicals del 1896 Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1890