miniatura|Impressió artística de l'exoplaneta WASP-19b, en què els astrònoms de l'atmosfera van detectar òxid de titani.
Els compostos químics de titani i oxigen s'anomenen òxids de titani, on l'oxigen té el nombre d'oxidació (II) i els compostos d'aquest tipus s'anomenen òxids. El titani forma una gran sèrie d'òxids diferents, dels quals l'òxid de titani (IV) (diòxid de titani, TiO ₂ ) és el més important. A part d'aquest òxid polimòrfic, hi ha una sèrie de subòxids no estequiomètrics de titani, les anomenades fases de Magnéli Ti n O 2n-1 (4 ≤ n ≤ 10), així com l' òxid de titani (III) (Ti ₂ O). ₃ ) i òxid de titani (II) (TiO).
Òxids de titani reduïts Un òxid de titani reduït comú és el TiO, també conegut com a monòxid de titani. Es pot preparar a partir de diòxid de titani i metall de titani a 1500 °C.
Ti₃O5, Ti4O7 i Ti5O9 són òxids no estequiomètrics. Aquests compostos es formen normalment a altes temperatures en presència d'excés d'oxigen. Com a resultat, presenten propietats estructurals i electròniques úniques, pel que s'utilitzen entre altres aplicacions en elements calefactors i s'han estudiat pel seu ús potencial en diverses aplicacions, com ara sensors de gas, bateries d'ions de liti i fotocatàlisi.
TipusWells A.F. (1984) Structural Inorganic Chemistry 5th edition Oxford Science Publications El Ti₃O (TiO0,33) està present en una estructura en capes que està estretament relacionada amb el iodur antibismut (III). Propietari del Raumgruppe P312. Ti₂O (TiO0,5) és un sòlid gris metàl·lic conegut com hemiòxid de titani. Cristal·litza en el tipus de iodur trigonal anticadmi (II) (politipus 2H). El TiO existeix en el rang de Ti0,64O fins Ti1,26O. són unes pólvores elèctricament conductores de color groc daurat amb una estructura de cristall tipus clorur sòdic. En el rang per sota de TiO 0,75 poden ser un altre compost diferent amb una estructura cristal·lina de tipus nitrur de tàntal. El TiO₂ és un sòlid blanc que es presenta de forma natural en forma de les modificacions anatasa, akaogita, brookita, rutil i riesita. A part d'aquests, es coneixen altres modalitats produïdes sintèticament. Ti₂O₃ (TiO1,5) són unes pólvores de color porpra fosc amb un isotip d'estructura cristal·lina trigonal a la del corindó amb el grup espacial R. Existeix en el rang de TiO1,49 fins TiO ,51. A la natura, el compost es coneix com el mineral tistarita. Ti₃O5 (TiO1,66) es coneix com un sòlid blau fosc anomenat anosowita i com una formació mineral natural anomenada kaitianita (més precisament Ti3+₂Tu4+O5). El compost té una estructura cristal·lina monoclínica amb el grup espacial C2/c (Núm. 15) Raumgruppe / 15. a temperatura ambient. La variant d'alta temperatura des de 120 °C té una estructura de cristall ortorròmbic del tipus pseudobrookita. Fins a una temperatura de 175 °C el compost és un semiconductor, per sobre de la qual esdevé conductor metàl·lic. Del Ti4O7 fins al Ti10O19 (TiO1,75-TiO1,90) es coneixen com a fases d'Andersson-Magneli i cristal·litzen en el sistema cristal·lí triclínic amb el A1 (Número 1, posició 3). En aquests TiO 6 els octaedres s'uneixen d'una manera complexa. A part d'aquests, hi ha una altra sèrie homòloga d'estructures de cisalla en el rang de TiO1,94 fins a TiO1,97 (16 ≤ n ≤ 36).
Referències
Enllaços externs
Categoria:Compostos de titani titani oxids de Categoria:Elements calefactors