La guerra russo-ucraïnesa és un conflicte internacional en curs entre Rússia, juntament amb les forces independentistes russes, i Ucraïna, que va començar el febrer de 2014. Després de la revolució de la dignitat a Ucraïna, Rússia va annexionar la península de Crimea, que pertanyia a Ucraïna, i va donar suport als separatistes prorussos que s'enfrontaven a l'exèrcit ucraïnès a la guerra del Donbàs. Els primers vuit anys de conflicte també han vist incidents navals, ciberatacs i tensions polítiques creixents.
El febrer de 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d'Ucraïna que va provocar la crisi de refugiats de més ràpid creixement a Europa des de la Segona Guerra Mundial, amb més de 6,5 milions d'ucraïnesos fugint del país i un terç de la població desplaçada. El 17 de març de 2023 el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre de detenció contra Vladímir Putin per la seva implicació en crims de guerra per la deportació de nens ucraïnesos a Rússia.
El 30 de setembre de 2022, Vladímir Putin va signar els tractats d'annexió a Rússia de Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia.
Antecedents
Tret de determinades zones del nord-est d'Ucraïna, ancestralment russes, la major part de la població russa d'Ucraïna és descendent de les grans migracions que van començar a principis del segle XVII amb els canvis d'aliances polítiques, els avenços territorials dels eslaus en detriment dels tàtars de l'Horda d'Or i el desplaçament de terratinents des del centre de Rússia fins a la part europea de l'Imperi, que van portar militars i serfs russos fins al sud de l'actual Ucraïna. Aquesta migració es van intensificar a l'època soviètica.
Al començament de 2014, les protestes a l'Euromaidan van conduir a la revolució de la dignitat i a l'expulsió del president ucraïnès prorús, Víktor Ianukóvitx el 22 de febrer i la Rada Suprema immediatament va acordar abolir la Llei de política lingüística de 2012, que establia que on un determinat idioma fos parlat per almenys 10% dels habitants, aquest idioma podia adquirir el rang de llengua cooficial, però el 3 de març el president interí del parlament, Oleksandr Turtxínov, es va negar a signar la resolució fins que la Rada no n'elaborés una nova. Ràpidament, els aldarulls prorussos van sorgir a les regions orientals i meridionals d'Ucraïna. Al mateix temps, forces militars russes sense uniformar van desplegar-se a la península de Crimea, prenent el control d'edificis governamentals, llocs estratègics i infraestructures clau, i en el referèndum del 16 de març els crimeans van votar l'adhesió a Rússia amb un 96,7% dels vots i el Parlament va acordar que la demanaria formalment aquell mateix dia, presentant una sol·licitud a la Duma de la Federació Russa. Per la seva banda, aquest organisme va comunicar que es reuniria el dia 21 de març per votar un projecte de llei sobre la qüestió.
Guerra del Donbàs L'abril de 2014, independentistes armats prorussos van prendre el control d'edificis governamentals a la regió oriental de Donbàs i van proclamar la República Popular de Donetsk (DPR) i la República Popular de Luhansk (LPR) com a estats independents, encetant la Guerra del Donbàs. Els separatistes van rebre un considerable però secret suport de Rússia, i els intents d'Ucraïna per recuperar completament les àrees controlades pels separatistes van fracassar. Tot i que Rússia va negar la seva implicació, les forces militars russes van ser participants actius en els combats. El febrer de 2015, Rússia i Ucraïna van signar els Acords de Minsk II per posar fi al conflicte, però aquests acords mai es van arribar a aplicar plenament en els anys següents. La guerra del Donbàs es va convertir en un conflicte violent però estàtic entre Ucraïna i les forces russes i separatistes, amb moltes treves curtes, però sense una pau duradora i amb pocs canvis en el control territorial.
A partir del 2021, Rússia va desplegar una gran presència militar prop de la seva frontera amb Ucraïna, incloent-hi la veïna Belarús. Funcionaris russos van negar repetidament els plans d'atacar Ucraïna. El president rus, Vladímir Putin, va criticar l'ampliació de l'OTAN i va exigir que Ucraïna no s'unís a l'aliança militar. També va expressar opinions irredemptistes i va qüestionar el dret d'Ucraïna a existir com a nació independent.
Invasió russa d'Ucraïna del 2022
miniatura|Invasió russa d'Ucraïna del 2022 Rússia va reconèixer oficialment la República Popular de Donetsk i la República Popular de Luhansk com a estats independents al febrer de 2022. El 24 de febrer, Vladímir Putin va anunciar que havia pres la decisió de llançar una operació militar a l'est d'Ucraïna. En el seu discurs, Putin va dir que no hi havia plans per ocupar el territori d'Ucraïna i va afirmar que donava suport al dret dels pobles d'Ucraïna a l'autodeterminació. Pocs minuts després de l'anunci de Putin, es van registrar explosions a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbàs, van desembarcar tropes a Odessa i Mariúpol i va llançar míssils de creuer i balístics als aeròdroms, quarters generals militars i dipòsits militars a Kíiv, Khàrkiv i Dniprò. Les forces russes van prendre el control del canal de Crimea del Nord, cosa que va permetre a Crimea obtenir aigua del Dniéper, tallat des del 2014.
miniatura|BMD-2 malmès de la 31a Brigada d'Assalt Aeri de la Guàrdia de la Federació Russa amb soldats de la unitat morts durant els combats a Kiev Belarús va permetre el pas a les tropes russes per a envair Ucraïna des del nord i vehicles de combat s'aproximaren a 50 quilòmetres de Kíiv procedents de Belarús i es produïen enfrontaments a Sumi, Starobilsk, la Central nuclear de Txernòbil a 150 quilòmetres de Kíiv i l'aeroport Antónov a 40 quilòmetres de Kíiv. Ucraïna no va poder retenir la central nuclear de Txernòbil, però va vèncer en la batalla de l'aeroport Antónov, impedint l'encerclament de la ciutat.
La invasió va rebre una condemna internacional. L'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució que condemnava la invasió i exigia la retirada total de Rússia el març de 2022. La Cort Internacional de Justícia va ordenar a Rússia que suspengués les operacions militars, i el Consell d'Europa va expulsar Rússia.
Els Estats Units d'Amèrica, la Unió Europea i altres països occidentals van introduir o ampliar significativament les sancions que cobreixen el president rus Vladímir Putin, altres membres del govern i els ciutadans russos en general. A alguns bancs russos se'ls va prohibir l'ús del sistema de pagaments internacionals SWIFT. Les sancions i els boicots de Rússia i Bielorússia van afectar l'economia russa. Molts països van proporcionar ajuda humanitària i militar a Ucraïna.
El 26 de febrer va començar el setge de Mariúpol quan el front les tropes es desplaçaven cap a l'est per enllaçar amb les regions controlades al Donbàs, l'endemà les forces russes van capturar Berdiansk i l'1 de març van ocupar Melitòpol.
Les forces ucraïneses van utilitzar artilleria per bombardejar els combois russos per aturar l'avanç a Kíiv, i el 27 de febrer van destruir un pont que unia Butxa i Irpin. El 3 de març es va produir o es va fer pública la retirada parcial de l'exèrcit ucraïnès a la part occidental de Bakhmut, fent explotar els ponts que separen ambdues parts de la ciutat a riba i riba del riu Bakhmutovka, davant l'avanç dels mercenaris del Grup Wagner. El 16 de març, el govern ucraïnès va anunciar que les seves forces havien iniciat una contraofensiva per repel·lir les forces russes que s'acostaven a Kíiv. Els combats van tenir lloc a Butxa, a Hostomel i Irpín.
L'avanç rus va ser aturat a mitjan març de 2022, principalment a causa de la intensa resistència ucraïnesa en la seva capital, Kíiv i sense poder prendre Khàrkiv ni Txerníhiv, però havent ocupat Kherson el 3 de març i arribant fins a Mikolaiv, que no van poder capturar, capturant Enerhodar, on es troba la central nuclear de Zaporíjia, i tropes russes van prendre control de la planta on a conseqüència del foc creuat va haver-hi un focus d'incendi.
El 17 de març de 2023 el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre de detenció contra Vladímir Putin per la seva implicació en crims de guerra per la deportació de nens ucraïnesos a Rússia.
miniatura|El vaixell d'assalt amfibi rus BDK Sarátov en flames al port de Berdyansk El 24 de març de 2022 mentre el vaixell rus de desembarcament BDK Sarátov descarregava al port de Berdiansk va ser destruït per un míssil Totxka-U i la resta del comboi va resultar danyat.
miniatura|T-72 rus destruit en el front de Mariúpol El 25 de març les tropes russes van iniciar una ràpida retirada de Kíiv i Txerníhiv per concentrar-se en l'est i el sud d'Ucraïna, capturant Izium l'1 d'abril després d'un mes de combats, un node de comunicacions que va permetre connectar les seves forces a l'oblast de Khàrkiv amb les del Donbàs, i fent caure Mariúpol a mitjan maig després d'un setge de gairebé tres mesos i eliminar les darreres bosses de resistència a la planta siderúrgica d'Azovstal el 20 de maig, on es van rendir 2.439 membres del batalló Azov i tropes ucraïneses.
Contraofensiva ucraïnesa de 2022 Contraofensiva de Khàrkiv Després de les victòries i guanys territorials russos inicials, Ucraïna va iniciar diverses contraofensives al nord-est i al sud del país. El 2 d'abril, les autoritats ucraïneses van afirmar que tota la regió de Kíiv havia estat reconquerida, i el creuer Moskvà, vaixell insígniava de la flota, va ser impactat per dos míssils de creuer antibuc Neptú ucraïnesos, provocant un incendi a bord i l'abandonament de la tripulació abans del seu enfonsament.
miniatura|Contraofensiva ucraïnesa del 2022 (7 d'abril a 5 de setembre de 2022) miniatura|Iniciativa del Gra del Mar Negre renovada el 17 de novembre del 2022, després de signar-se inicialment el 22 de juliol de 2022 Una de les conseqüències d'aquesta guerra fou els problemes per exportar blat i altres cereals, tant per part d'Ucraïna com de Rússia, a causa de les sancions internacionals. Entre els dos països exportaven més d'un terç del blat del món, així com altres cereals i, en el cas de l'oli de gira-sol, Ucraïna sola n'exportava abans de la guerra el 46% mundial. El juliol del 2022 es va signar a Istanbul un acord (en anglès Black Sea Grain Initiative) pel qual es garantia que tots dos països poguessin continuar exportant-ne (en el cas de Rússia afegint fertilitzants), amb la mediació de Turquia i les Nacions Unides, i així alleujar possibles augments de la fam al món i, en especial, estabilitzar els preus als mercats internacionals. A partir d'aquest acord es va establir un corredor per la sortida de vaixells des dels ports ucraïnesos de la mar Negra, a l'entorn de la zona d'Odessa.
El 29 d'agost de 2022 va començar la contraofensiva de Kherson i les forces ucraïneses van començar a recuperar terrenys, en una maniobra de distracció perquè el 6 de setembre de 2022 les forces ucraïneses van llançar una reeixida contraofensiva sorpresa a la regió de Khàrkiv, en la que milers de soldats russos van quedar darrere les línies ucraïneses i es van capturar importants arsenals de munició, vehicles i armament rus.
miniatura|Contraofensiva ucraïnesa del 2022 (5 de setembre a 11 de novembre de 2022) En resposta a l'avanç de les forces ucraïneses, les unitats de reserva russes van ser enviades com a reforç tant a Kupiansk com a Izium, però el 9 de setembre, l'administració recolzada per Rússia va ordenar l'evacuació a Rússia de la població d'Izium, Kupiansk i Velykyi Burluk i l'endemà les forces ucraïneses van recuperar Kupiansk i Izium i avançaven cap a Lyman.