La Sonata per a piano núm. 4 en si menor, op. 56, va ser composta entre juliol i agost de 1955 per Mieczysław Weinberg. Està dedicada al pianista Emil Guílels, que la va estrenar el 19 de febrer de 1957.
Moviments Amb una durada de 29 minuts, consta de quatre moviments:
I.Allegro II.Allegro III.Adagio IV. Allegro
Origen i context La Sonata per a piano núm. 4 va ser escrita després de la mort de Stalin i de l'empresonament del mateix compositor. El va compondre després de dedicar uns mesos al ballet La clau d'or. El va dedicar a Emil Guílels, que interpretava sovint la música pe a piano de Weinberg des dels seus temps a Taixkent durant la guerra. No només va estrenar la peça, sinó que també en va realitzar un enregistrament excepcional tres dies després.
Weinberg confereix a la sonata un so característic del , mantenint una distància deliberada de les harmonies cromàtiques i les convencions tonals.
Anàlisi musical Aquesta sonata presenta un equilibri més clàssic, com les seves predecessores, però amb un abast expressiu més enriquit i amb unes demandes tècniques incrementades per a l'executor. Recorda les millors sonates de Prokófiev, però encara no es mostren els trets extravagants que defineixen les seves Sonates per a piano del període mitjà (núm. 6-8). Com és habitual en Weinberg, combina de manera singular la inspiració procedent de la música popular, una gran rítmica enèrgica i una melancolia profunda i personal. Al final, manifesta una resignació digna davant el seu destí.
Referències
Bibliografia
Categoria:Sonates per a piano de Mieczysław Weinberg Categoria:Composicions musicals del 1955 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1950