José Luis Rodríguez González (Caracas, 14 de gener de 1943), també conegut com a el Puma, és un cantant, actor, presentador de televisió, empresari i productor musical veneçolà. Va ser conductor de programes com Diviértase con el ocho en VTV i Club PTL, i un dels protagonistes del documental: Churún Merú de Renny Ottolina.
Biografia José Luis Rodríguez va néixer el 14 de gener de 1943 en la Parròquia Santa Rosalía a la ciutat de Caracas. És l'últim dels onze fills del matrimoni entre el comerciant espanyol José Antonio Rodríguez i la mestressa de casa veneçolana Ana González. El seu pare va morir en 1949 quan José Luis tenia amb prou feines 6 anys d'edat. La seva mare era activista del partit Acció Democràtica, per la qual cosa durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez va decidir exiliar-se en Guayaquil, l'Equador amb els seus dos fills menors. Al seu retorn, José Luis va ingressar a l'Escola Tècnica Industrial de Caracas, on va cursar estudis de tècnic electricista.
Inicis Els seus inicis com a cantant es remunten l'edat escolar, primer participant en actes culturals de col·legi, donant serenates i després ingressant com a reemplaçament del vocalista Ariel Rojas en el conjunt de veus juvenils anomenat "Els Zeppy", inspirat en The Platters i Los Cinco Latinos, també integrat per la futura bolerista Estelita del Llano, Nicolás Alvarado, Agustín Calzadilla i Alberto Lewis, qui tenia registrat com a sobrenom artístic el nom d'Al Zeppy. Aquest grup es va formar sent tots estudiants del liceu "Pedro Emilio Coll" en Coche, Caracas. Van realitzar l'enregistrament de dos discos de llarga durada, el primer amb el segell Hit Parade en 1960 i el segon amb el segell Gramcko a mitjan 1961 i es van fer creditors de diversos premis, entre ells el Guaicaipuro de Oro i van fer presentacions a Veneçuela i Curaçao. Malgrat l'èxit aconseguit, la carrera de l'agrupació va ser curta i a mitjan 1962 es produeix la separació del grup per raons personals. Alvarado es va radicar a Texas (als Estats Units), Calzadilla va continuar estudiant i Estelita del Llano, Alberto Lewis i José Luis van decidir seguir en el cant. Immediatament, José Luis va començar a participar en concursos d'afeccionats, donar serenates i presentar-se en diferents locals de Caracas. Un dels seus amics, el compositor i músic José Enrique "Chelique" Sarabia ho integra al seu programa de TV d'afeccionats anomenat "Media hora con Chelique" en RCTV on comença a cantar regularment.
A les darreries de l'any 1962, Sarabia fou qui l'animà a gravar el seu primer disc solista, per a l'empresa discogràfica veneçolana "Productora de discos Velvet", en format EP titulat "Chelique Sarabia presenta su nueva voz: José Luis Rodríguez", interpretant els temes "Ausencia de ti", "Ayer y hoy", "Mis lágrimas sobre las rosas" i "Hoy he vuelto a llorar". Com confessaria anys després Rodríguez, sent artista consagrat, res va passar amb aquest disc d'escasses vendes i la seva situació econòmica era difícil. En aquest temps fa una molt breu aparició en la pel·lícula "Cuentos para mayores" dirigida pel cineasta Román Chalbaud.
Amb la Billo's Caracas Boys En el programa televisiu de Chelique Sarabia, i de la mà d'Estelita del Llano on el director d'orquestra, músic i arranjador dominicà Luis María "Billo" Frómeta el descobreix al setembre de 1963 i el contracta com a cantant en la seva orquestra, "Billo's Caracas Boys", on reemplaça el bolerista Felipe Pirela qui realitzava les seves últimes presentacions amb l'orquestra abans d'iniciar la seva carrera com a solista. Amb l'orquestra passà tres anys interpretant boleros i ocasionalment merenga dominicana, música nadalenca i cha-cha-chá, viatjant pel Carib, Amèrica Central i del Sud gravant 16 LP i alguns senzills els quals van constar de 34 cançons i 9 mosaics de temes ballables diversos. Es va consolidar com la figura de crooner en l'orquestra. Va participar en els espais televisius "Esta Noche Billo" i " Billo y su Música" de la televisora Ràdio Caracas Televisió (RCTV). En aquests espais, els cantants de l'orquestra, a més d'interpretar les seves cançons, realitzaven petites actuacions còmiques, la qual cosa li va anar sembrant la seva passió per l'actuació. Davant la imminent fi del seu contracte amb Billo Frómeta, el 22 d'octubre d'aquest any va decidir retirar-se de l'orquestra, sent donada suport a la seva decisió per Frómeta. En entrevistes realitzades posteriorment, tant Frómeta com José Luis posarien l'accent en l'admiració mútua que tots dos sempre es van professar.
Lila Morillo En l'espai "Aquesta Nit Billo" coneix el 1965 a la jove cantant i actriu zuliana Lila Morillo qui gaudia de gran popularitat. El festeig de tots dos va ser molt sonat entre periodistes i públic en general. Fins i tot sempre es va comentar que la pròpia mare de José Luis s'oposava a aquesta relació.[cita Finalment la parella d'artistes contreu matrimoni civil el 27 de juny de 1966. Per a aquesta època, tots dos cantants signats amb el mateix segell "Velvet de Veneçuela", van realitzar junts diversos enregistraments de senzills com a "Felicitacions", "El gall dindi de Lila", No em vulgui tant", "El fill de ningú" i "Liliana", tema compost per tots dos per a la seva primera filla, Liliana, nascuda el 26 d'abril de 1967. El 12 de juny de 1969 neix la seva segona filla, Lilibeth Morillo. Lila i José Luis, ja com a esposos, van participar en discos, telenovel·les, comercials i gires. Van regentar el "Club La Font", un espai d'esplai nocturn en l'est de Caracas en els anys 1970. Al temps, la vida atrafegada i les absències, possiblement van inferir en què la parella es divorciés. La unió legal va durar exactament 20 anys i tres dies. La separació es va produir l'1 de juliol de 1986.
Solista José Luis aconseguí la seva primera oportunitat d'actuar com a solista (sent encara integrant de la "Billo's Caracas Boys") en el 1r Festival de la Cançó Moderna Veneçolana (1965), després anomenat Festival de la Fundación del Niño, organitzat per la "Fundación del Niño", certamen en el qual interpreta el tema "Amor, laurel y luz" sota direcció i arranjaments del propi Billo Frómeta. Després participà en el mateix festival en la seva 2a edició, celebrada al novembre de 1966, amb "Caracas de ayer", comptant una vegada més amb Billo Frómeta en els arranjaments i direcció orquestral, malgrat no ser ja integrant de la seva orquestra. Pot considerar-se aquest com l'últim arranjament fet per Frómeta per a ell.Con información del periodista y músico Jesús Rafael Pérez Lares És durant aquesta època, que fa algunes incursions en l'actuació dramàtica, tot participant en la comèdia musical de la televisora RCTV "Cantando llega el amor", escrita pel libretista Enrique Menéndez Bardón, produït per José Fariñas, amb música de Chelique Sarabia i protagonitzada al costat de Mirtha Pérez i Mirla Castellanos.
A la fi de 1966, signa el seu primer contracte discogràfic amb l'empresa "Productora de discos Velvet" i grava al desembre el seu primer LP titulat "José Luis...favorito!", en el qual segueix la tendència marcada per Felipe Pirela, grava tangos en ritme de boleros, fins que decideix mudar-se a les balades i altres gèneres pop. Es fa creditor aquest any del premi "Guaicaipuro de Oro" com a Cantant de l'Any. El lliurament del guardó es va fer el 15 d'abril de 1967.
En 1967 debuta com a actor de telenovel·les amb "Donde no llega el sol" de Muñoz Rico, per a Ràdio Caracas Televisió, al costat de Rosita Vásquez, Oscar Martínez i Lupita Ferrer produït per José Fariñas. En paral·lel, participa en el tercer Festival del Niño del 1967 amb el tema " Te Quiero". El seu següent LP "Lo Romántico de José Luis", gravat el 1968 marca aquest canvi en l'estil de l'artista. Llavors el seu rang d'acció comprenia el seu país i nacions veïnes, excepte el Brasil. Les telenovel·les en les quals va participar comencen a donar-li una nova figuració artística pel fet que es difonien amb facilitat en el mercat internacional. No obstant això, la carrera de Rodríguez comença a ser marcada més pel seguiment dels mitjans de faràndula que pel seu talent natural.
Cinema, telenovel·les i cançons El 1969, és seleccionat per a representar a Veneçuela en el "Primer Festival de la Canción Latina" que es va celebrar en el "Teatre Ferrocarrilero" de la Ciutat de Mèxic, entre els dies 19 i 23 de març d'aquest any. La cançó que va presentar va ser titulada "No, no puede ser", escrita pel compositor, cantant i productor de televisió Dionny López. El festival el va guanyar Lucecita Benítez en representació de Puerto Rico amb el tema "Génesis", mentre que Veneçuela va obtenir el tercer lloc i va guanyar la medalla d'or a la millor cançó, obtenint Rodríguez, de la seua banda, igual guardó com a millor intèrpret masculí. Aquesta experiència, li serveix per a gravar un tercer LP amb Velvet titulat "Grito al mundo" (1969) i, alhora, per a obtenir un contracte d'enregistrament amb la filial mexicana del segell CBS Columbia, amb la qual grava el seu àlbum titulat "José Luis Rodríguez". És en aquest temps que aconsegueix participar com a figura estel·lar en dues pel·lícules mexicanes dirigides per Fernando Cortés i produïdes per Lucho Gatica (el rei del bolero), "Las Golfas" al costat d'Isela Vega, Gilda Mirós, Gina Romand, Malú Reyes i Sandra Boyd en 1969 i "Los Júniors" al costat de Pedro Armendariz Jr, Andrés García, Clàudia Illes i Don Ángel Garasa en 1970.
El gener de 1971 participa en el Festival de la Voz de Oro en Barquisimeto amb el tema "El payaso de la vida" de Chelique Sarabia aconseguint de nou el tercer lloc. Aquesta cançó es va editar en disc sent la seva última aparició per al segell Velvet. La seva carrera d'actor va prendre més alt nivell sent contractat des de 1968 per la televisora "Cadena Venezolana de Televisión". En aquest canal fou el protagonista de "La consentida de Papá" al costat de l'actriu peruana Regina Alcóver. Amb la cançó d'aquesta sèrie, en format de 45rpm, s'estrena dins del segell discogràfic "Top Hits". En paral·lel, debuta com a animador amb l'espai "Diviértase en el ocho", programa de tall musical i de concursos per al mateix canal.
El 1972 va ser un dels protagonistes del Churún Merú de Renny Ottolina, la primera expedició veneçolana a arribar al Parc nacional Canaima, a més orienta la seva carrera musical cap a gèneres pop de la mà del cantautor zuliano Edgar Enrique Quintero, sobrenomenat Edgar Alexander, qui venia de ser líder de l'agrupació "Los Impala" i qui va compondre cançons especialment per a ell en el seu primer àlbum per a Top Hits "El hombre de la cima".
El 1973 José Luis fa pública la seva decisió d'abandonar el catolicisme i es bateja pel ritu protestant, en Sant Joan de Puerto Rico. En aquest any, va secundar al costat de Lila Morillo la candidatura del polític veneçolà Lorenzo Fernández, del partit COPEI, en les eleccions presidencials d'aquest any, les quals va guanyar Carlos Andrés Pérez. Va incloure el seu contracte amb aquesta agrupació política, la seva aparició en propagandes i l'enregistrament d'un disc de 45 RPM juntament amb la seva esposa, amb temes usats en la campanya d'aquesta organització. Al marge d'aquesta activitat, inicialment, la música de Rodríguez s'adaptarà a la seva nova fe religiosa, tornant després al seu repertori habitual i participant en alguns programes de televisió d'organitzacions protestants com a Club PTL, presentat a Puerto Rico.