Swamp Thing (literalment Cosa del Pantà) és un superheroi dels còmics estatunidencs publicats per DC Comics. Una criatura elemental humanoide/planta, creada per l'escriptor Len Wein i l'artista Bernie Wrightson. Swamp Thing ha tingut diverses encarnacions d'humanoides o monstres en diverses històries diferents. El personatge va aparèixer per primera vegada a House of Secrets núm. 92 l'1 d'abril de 1971 (amb data de portada juliol de 1971) en una història de terror independent ambientada a principis del . El personatge va tornar després en una sèrie en solitari, ambientada en el món contemporani i en la continuïtat de l'Univers DC.McAvennie "1970s" a Dolan, p. 153: "Following his debut in House of Secrets #92 in 1971, the Swamp Thing grew into his own series, albeit with a reimagining of his origins by writer Len Wein and artist Bernie Wrightson". El personatge és un monstre del pantà que s'assembla a un monticle antropomòrfic de matèria vegetal, i lluita per protegir la seva llar al pantà, el medi ambient en general i la humanitat de diverses amenaces sobrenaturals o terroristes, sent el seu arxienemic el bruixot Anton Arcane.
El personatge va tenir gaudir potser de la seva major popularitat durant l'etapa original de Wein/Wrightson dels anys setanta i a mitjans de la dècada de 1980 durant una etapa molt aclamada amb Alan Moore, Stephen Bissette i John Totleben. Swamp Thing també es va convertir en un dels elements bàsics de l'equip de superherois màgics de la Justice League Dark.
El personatge ha estat adaptat dels còmics a diverses formes de mitjans, com ara llargmetratges, sèries de televisió i videojocs. Mentre els còmics no s'han traduït encara al català, el personatge ha aparegut doblat en algunes adaptacions. El personatge va fer el seu debut en directe a la pel·lícula El monstre del pantà (1982), amb Dick Durock interpretant el personatge del títol (Swamp Thing a l'original), mentre que Ray Wise va interpretar Alec Holland. Durock va interpretar tant a Swamp Thing com a Holland a la pel·lícula seqüela El retorn del monstre del pantà (1989). Durock va tornar a repetir el paper a la sèrie de televisió Swamp Thing (1990). Swamp Thing va ser interpretat per Derek Mears amb Andy Bean interpretant Alec Holland a la sèrie de televisió Swamp Thing (2019). Una altra adaptació cinematogràfica amb imatge real, titulada Swamp Thing, està en desenvolupament com a entrega de la franquícia de mitjans DC Universe (DCU). IGN el va classificar en el lloc 28 a la llista dels 100 millors herois del còmic.
Concepte i creació A Len Wein se li va ocórrer la idea del personatge mentre anava en metro a Queens. Més tard va recordar: «No tenia cap títol pel personatge, així que vaig seguir referint-m'hi com a "aquella cosa del pantà en què estic treballant". I així va rebre el seu nom!». Bernie Wrightson va dissenyar la imatge visual del personatge, utilitzant un esbós aproximat de Wein com a pauta.
Història de la publicació Volum 1 Len Wein va ser l'escriptor dels primers 13 números, abans que David Michelinie i Gerry Conway acabessin la sèrie. El llavors emergent artista de terror Bernie Wrightson va dibuixar els 10 primers números de la sèrie. Nestor Redondo va dibuixar 13 números més i l'últim número va ser dibuixat per Fred Carrillo. L'equip creatiu original va treballar estretament; Wrightson va recordar que durant les conferències de les històries, Wein passejava per l'oficina interpretant tots els personatges. Swamp Thing lluitava contra el mal mentre buscava els homes que van assassinar la seva dona i van provocar la seva monstruosa transformació, a més de buscar una forma de recuperar la seva forma humana.
Swamp Thing des de llavors ha lluitat contra molts malvats. Tot i que només es van trobar dues vegades durant la primera sèrie, el científic boig Anton Arcane (amb la seva obsessió per aconseguir la immortalitat) es va convertir en la nèmesi de Swamp Thing, encara que Swamp Thing va desenvolupar un vincle estret amb la neboda d'Arcane, Abigail Arcane. Arcane va comtar amb l'ajuda del seu exèrcit de malson d'Un-Men i l'home Patchwork, àlies del germà d'Anton Arcane, Gregori Arcane que, després d'una explosió d'una mina terrestre, va ser reconstruït pel seu germà com una criatura del tipus del Monstre de Frankenstein. També va estar involucrat en el conflicte l'antic amic íntim de Swamp Thing convertit en enemic, el tinent Matthew Joseph Cable, un agent federal que originàriament creia erròniament que Swamp Thing era responsable de la mort d'Alec i Linda Holland.
A mesura que les xifres de vendes van anar caient en picat cap al final de la sèrie, els escriptors van intentar reviure l'interès introduint criatures fantàstiques, extraterrestres i fins i tot el germà d'Alec Holland, Edward en escena, un personatge al qual els escriptors posteriors mai més es referiren.
Els dos últims números van veure Swamp Thing transformat de nou en Alec Holland i havent de lluitar contra una darrera amenaça com un humà normal. La sèrie es va cancel·lar amb el núm. 24 i una nota per a un núm. 25 que contenia una propera trobada amb Hawkman que no es va arribar a produir. La transformació d'Alec Holland a Swamp Thing es va tractar a Challengers of the Unknown núm. 81-87, on l'equip titular recluta Swamp Thing per lluitar contra l'amenaça còsmica Lovecraftiana M'nagalah, amb qui Swamp Thing s'havia trobat durant l'etapa de Wein.
The Saga of the Swamp Thing i volum 2 El 1982, DC Comics va reviure la sèrie Swamp ThingManning, Matthew K. "1980s" a Dolan, p. 197: "Swamp Thing returned to the pages of a new ongoing series, written by Martin Pasko and drawn by artist Tom Yeates". intentant aprofitar l'estrena, l'estiu d'aquell any, d'El monstre del pantà (originalment homònima) de Wes Craven. S'havia previst un renaixement per al 1978, però va ser víctima de la DC Implosion. La nova sèrie, anomenada The Saga of the Swamp Thing, presentava una adaptació de la pel·lícula de Craven en el seu primer anual. Ara escrita per Martin Pasko, la sèrie es va adaptar lliurement després de les aparicions com a convidat de Swamp Thing a Challengers of the Unknown núm. 81-87, DC Comics Presents núm. 8 i The Brave and the Bold núm. 172, amb el personatge vagant pels pantans de Louisiana considerat com una llegenda urbana i temut pels veins. L'arc principal de Pasko representava Swamp Thing vagant pel món, intentant evitar que una noia jove (i possible Anticrist) anomenada Karen Clancy destruís el món.
Quan Pasko va haver de deixar de treballar amb el títol a causa de l'augment dels compromisos televisius, l'editor Len Wein va assignar la sèrie a l'escriptor britànic Alan Moore. Quan Karen Berger es va fer càrrec d'editora, va donar a Moore via lliure per renovar el títol i el personatge com cregués oportú. Moore va reconfigurar l'origen de Swamp Thing per convertir-lo en un veritable monstre, enlloc d'un humà transformat accidentalment en monstre. En el seu primer número, va escombrar la major part del repartiment secundari que Pasko havia presentat en la seva etapa d'un any i mig com a escriptor i va posar la Sunderland Corporation al capdavant. Aquests van caçar Swamp Thing i el van "matar" en una pluja de bales. La investigació posterior va revelar que Swamp Thing, en realitat, no era Alec Holland transformat en una planta, sinó una entitat totalment basada en plantes creada a la mort d'Alec Holland, havent absorbit d'alguna manera duplicats de la consciència i els records de Holland en ella mateixa. El descriuen com "una planta que pensava que era Alec Holland, una planta que estava fent tot el possible per ser Alec Holland". Això s'explica com a resultat de la matèria vegetal del pantà que absorbeix la fórmula bio-restauradora d'Holland, amb l'aspecte de Swamp Thing que és l'intent de les plantes de duplicar la forma humana de Holland. Aquesta revelació va provocar que Swamp Thing sofrís una crisi mental temporal i una crisi d'identitat, però finalment es va reafirmar a temps per aturar l'últim esquema de Floronic Man.
El núm. 32 va ser un estrany gir de comèdia i tragèdia, ja que Swamp Thing es troba amb una versió alienígena de Pogo, el personatge de Walt Kelly.
Moore revelaria més tard, en un intent de connectar la història única de Swamp Thing de House of Secrets núm. 92 amb el cànon principal de Swamp Thing, que hi havia hagut desenes, potser centenars, de Swamp Things des de l'inici de la humanitat, i que totes les versions de la criatura van ser designades defensores del Parliament of Trees (Parlament d'Arbres), una comunitat elemental que governa una dimensió coneguda com the Green (el Verd) que connecta tota la vida vegetal de la Terra. Swamp Thing de Moore va ampliar l'abast de la sèrie per incloure preocupacions ecològiques i espirituals tot conservant les seves arrels de terror fantàstic. Al núm. 37, Moore va presentar formalment el personatge de John Constantine, el Hellblazer, com un mag/estafador que dirigiria Swamp Thing a la història del "gòtic americà". Alan Moore també va introduir el concepte que els personatges de DC Cain i Abel eren les reencarnacions místiques dels bíblics Caín i Abel atrapats en un cicle interminable d'assassinat i resurrecció.
The Saga of the Swamp Thing va ser la primera sèrie de còmics que va abandonar completament l'aprovació del Comics Code Authority d'autocensura."Comics Code Rejects Saga of Swamp Thing Story; Swamp Thing Rejects Code", The Comics Journal #93 (setembre 1984), p. 12/13.
Amb el nº 65, el dibuixant habitual Rick Veitch va prendre el relleu de Moore i va començar a escriure la sèrie, continuant la història d'una manera similar durant 24 números més. L'etapa de Veitch va acabar l'any 1989 a causa d'una disputa creativa àmpliament divulgada, quan DC es va negar a publicar el núm. 88 a causa de l'ús de Jesucrist com a personatge, tot i haver aprovat prèviament el guió en què Swamp Thing és un coper que ofereix aigua a Jesús quan el crida des de la creu."Swamp Thing Cancellation Begets Protest, Media Attention", The Comics Journal #130 (juliol 1989), p. 28–29."Rick Veitch Quits Swamp Thing", The Comics Journal #129 (maig 1989), p. 7–11. La sèrie va ser lliurada a Doug Wheeler, que va fer que la copa que el Shining Knight creia que era el sant Greal fos una copa utilitzada en una cerimònia religiosa per una tribu neandertal que estava a punt de ser eliminada pels cromanyons, a la versió de publicada del nº 88. A partir del número 90, Wheeler va reintroduir Matango, un personatge que Stephen Bissette havia presentat a Swamp Thing Annual núm. 4.
Després d'un període d'elevada rotació creativa,"Swamp Thing Team Leaves", The Comics Journal #139 (desembre 1990), p. 16. el 1991 DC va intentar reviure l'interès per Swamp Thing incorporant l'escriptora de terror Nancy A. Collins per escriure la sèrie. Començant amb Swamp Thing Annual núm. 6, Collins va passar a escriure Swamp Thing (vol. 2) núm. 110–138, revisant de manera espectacular la sèrie restaurant el to anterior a Alan Moore i incorporant un nou conjunt de membres de suport al còmic."Nancy Collins: Swamp Things New Scripter Speaks", David Anthony Kraft's Comics Interview #102 (1991), p. 4–13. Collins va ressuscitar Anton Arcane, juntament amb la Sunderland Corporation, com enemics per a Swamp Thing. Les seves històries acostumaven a tenir una base ecològica i en un moment van presentar flors assassines gegants.