L.A. Woman és el sisè àlbum d'estudi de la banda de rock californiana The Doors, publicat al 1971 per Elektra Records. És l'últim disc en vida de Jim Morrison, a causa de la seva sobtada mort dos mesos després de la publicació.
Com ja s'anticipava a Morrison Hotel, amb aquest treball es confirma el blues com una gran influència en el so de la banda. És el primer cop en la seva carrera on la producció no va a càrrec de Paul A. Rothchild, que va renunciar al no estar d'acord amb la nova direcció musical que s'estava prenent. El disc va ser coproduït per The Doors i el seu habitual enginyer de so, Bruce Botnick.
L'àlbum va arribar al número 9 de la llista Billboard 200.
Enregistrament miniatura|Jim Morrison a la fotografia de la fitxa policial del comtat de Miami-Dade The Doors va entrar als estudis Sunset Sound Recorders de Los Angeles al novembre de 1970, poc després de finalitzar el judici a Morrison per l'incident de Miami, on se’l va arrestar, jutjar i condemnar per obscenitat i indecència en públic.
Van començar enregistrant primeres versions de «L.A. Woman», «Riders on the Storm» i «Love Her Madly», que confirmaven el canvi d'estil respecte a The Soft Parade, ja iniciat a Morrison Hotel. Això no agradava a Rothchild que, a més, també es va veure frustrat per la lentitud a l'hora de desenvolupar nou material, tot i disposar de tres compositors, i de l'impossibilitat d'aconseguir que Morrison es presentés regularment a l'estudi. Segons l'enginyer Bruce Botnick, un altre fet que va conduir Rothchild a deixar la gravació va ser la mort setmanes abans de Janis Joplin, amb la qual havia treballat al seu àlbum Pearl.
Aleshores, el grup i Botnick van improvisar un estudi de gravació al seu local d'assaig privat, el Doors' Workshop, un edifici de dos pisos al 8512 Santa Monica Boulevard, a Los Angeles, on Morrison va haver de gravar les veus al bany al no disposar d'una cabina de gravació.
Per l'enregistrament van comptar amb la col·laboració al baix de Jerry Scheff, baixista d'Elvis Presley, i a la guitarra rítmica de Marc Benno, conegut per haver treballat amb Leon Russell.
Les cançons es van completar amb poques preses i l'àlbum es va finalitzar en sis dies.
Publicació
L.A. Woman va ser publicat el 19 d'abril de 1971. Va aconseguir la posició 9 de la llista Billboard 200, i va romandre a la llista durant 36 setmanes. Al Regne Unit no va tenir tant d'èxit arribant al número 28 i restant només 4 setmanes a la llista UK Albums Chart.
Ha estat inclòs a la "Llista dels 500 millors discs de tots els temps" segons la revista Rolling Stone, mentre que el diari The Independent l'inclou entre els 20 millors àlbums de 1971, i Ultimate Classic Rock entre els 100 millors àlbums de rock de la dècada dels 70.
Al 2021 l'àlbum va ser certificat triple disc de platí per les seves més de 3 milions d'unitats venudes.
La primera edició de la portada era de color bordeus amb el cartró retallat a mode de finestra amb cantonades arrodonides, que emmarcava una cel·lofana transparent amb el relleu dels quatre membres de la banda. El concepte i disseny està acreditat a Carl Cossick.
Llista de cançons
Personal Informació provinent de l'edició original d'Elektra de 1971.
The Doors Jim Morrison – veu Ray Manzarek – piano, teclats, guitarra a «Been Down So Long» Robby Krieger – guitarra John Densmore – bateria
Músics addicionals Jerry Scheff – baix Marc Benno – guitarra rítmica
Producció Producció – The Doors, Bruce Botnick Enginyeria – Bruce Botnick Disseny – Carl Cossick Fotografia – Wendell Hamick
Llistes Àlbum AnyLlistaPosicióSetmanes llista1971Billboard 200936
Senzills AnySenzill (Cara A / Cara B)LlistaPosicióSetmanes llista1971«Love Her Madly» / «(You Need Meat) Don't Go No Further»Billboard Hot 10011111971«Riders on the Storm» / «The Changeling»Billboard Hot 1001412
Certificacions PaísCertificacióUnitats venudesEstats Units (RIAA)3 x Platí3.000.000^Regne Unit (BPI)Or100.000^Canadà (Music Canada)3 x Platí300.000^Austràlia (ARIA)4 x Platí280.000^França (SNEP)2 x Platí600.000^Alemanya (BVMI)Or250.000^^ Indica vendes basades només en la certificació.
Referències
Categoria:Discs del 1971 Categoria:Discs de The Doors