Karl Eduard Maria Elmendorff (Düsseldorf, 25 d'octubre de 1891 – Hofheim am Taunus, 21 d'octubre de 1962) fou un director d'orquestra alemany, especialment conegut com a intèrpret de Richard Wagner. Dirigí regularment al Festival de Bayreuth entre 1927 i 1942 i fou director general de música a Mannheim i, durant la Segona Guerra Mundial, a Dresden.

La seva carrera quedà fortament vinculada al repertori wagnerià, però dirigí també un ampli repertori operístic i simfònic. Durant el Tercer Reich s'afilià al NSDAP i obtingué càrrecs importants dins les institucions musicals alemanyes; després de la guerra reprengué la carrera a Kassel i Wiesbaden.

Formació i primers càrrecs Elmendorff estudià filologia clàssica i germànica a Freiburg, Munic i Münster i posteriorment musicologia a Bonn. Entre 1913 i 1916 es formà en direcció al Conservatori de Colònia amb Fritz Steinbach i Hermann Abendroth.

Començà professionalment al teatre municipal de Düsseldorf, primer com a repetidor i després com a segon mestre de capella. Posteriorment treballà a Mainz entre 1920 i 1923, a Hagen i Aquisgrà, i el 1925 fou nomenat primer mestre de capella de la Bayerische Staatsoper sota la direcció de Hans Knappertsbusch.

Bayreuth i Dresden Siegfried Wagner el convidà per primera vegada al Festival de Bayreuth el 1927, on dirigí Tristan und Isolde. Tornà l'any següent amb la mateixa obra i el 1930 assumí L'Anell del Nibelung. Durant l'etapa de Winifred Wagner continuà sent un dels directors habituals del festival i hi dirigí també Die Meistersinger von Nürnberg i Der fliegende Holländer.

Els registres oficials de Bayreuth documenten la seva presència el 1927, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934 i entre 1938 i 1942. El seu repertori inclogué Tristan und Isolde, L'Anell del Nibelung, Die Meistersinger von Nürnberg i Der fliegende Holländer.

El 1932 fou nomenat director general de música a Wiesbaden i el 1936 assumí el mateix càrrec al Nationaltheater Mannheim. Entre 1937 i 1941 fou també director permanent de la Staatsoper de Berlín.

El 1942 succeí Karl Böhm com a director general de música i director d'òpera a Dresden, després d'haver obtingut el suport de Joseph Goebbels i, finalment, d'Adolf Hitler. La seva designació s'imposà a altres candidats, entre ells Herbert von Karajan i Joseph Keilberth.

Durant l'etapa de Dresden dirigí la Staatskapelle Dresden i participà en diversos enregistraments radiofònics d'òperes, entre elles Jenůfa de Leoš Janáček, Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart, Luisa Miller de Giuseppe Verdi, Der Widerspenstigen Zähmung de Hermann Goetz i Der Freischütz de Carl Maria von Weber.

Nazisme i postguerra Elmendorff intentà afiliar-se al NSDAP ja el 1934, tot i que inicialment no fou admès per les restriccions d'ingrés vigents, i finalment en fou membre des de 1937. Durant els anys següents mantingué contactes amb les principals figures polítiques del règim i els utilitzà també per afavorir la seva carrera.

Al final de la guerra abandonà Dresden i s'establí temporalment a Pfaffenhofen an der Ilm. En els processos de desnazificació de Mannheim fou classificat dues vegades, el 1947 i el 1948, com a «exonerat». La Sächsische Biografie assenyala, però, que aquesta valoració no permet considerar-lo opositor actiu al règim i destaca la seva proximitat instrumental a les autoritats nazis.

Entre 1948 i 1951 fou director musical del teatre estatal de Kassel i entre 1951 i 1955 ocupà un càrrec equivalent a Wiesbaden. Posteriorment continuà treballant com a director convidat i el 1956 rebé la Goethe-Plakette del govern de Hessen.

També mantingué una presència significativa al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. La documentació del teatre confirma que hi dirigí, entre altres obres, Tristan und Isolde i el cicle de L'Anell del Nibelung durant la temporada 1951-1952.

Repertori i llegat Elmendorff fou considerat sobretot un especialista en Wagner. La seva llarga presència a Bayreuth i els seus enregistraments de Tristan und Isolde, Tannhäuser, Götterdämmerung i altres obres contribuïren a consolidar aquesta reputació.

La seva direcció seguia la tradició del Kapellmeister alemany, amb una preparació orquestral molt minuciosa i assajos prolongats. Les fonts contemporànies destaquen una combinació de solidesa tècnica i flexibilitat expressiva, encara que la seva trajectòria quedà inevitablement condicionada per la seva col·laboració institucional amb el règim nazi.

Referències

Categoria:Alumnes de la Hochschule für Musik und Tanz Köln Categoria:Morts a Hessen Categoria:Artistes de Düsseldorf Categoria:Directors d'orquestra de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Directors de la Staatskapelle Dresden