El pigallat (Lactarius mediterraneensis), també anomenat enganyapastors pigallat i cabra mediterrània, és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És una lleterola del grup dels enganyapastors. És de distribució mediterrània i creix preferentment en boscos de planifolis de la plana.
Taxonomia Va ser descrit per J Llistosella i F. Bellú. El material que serveix d'holotipus va ser recol·lectat a Pollença (Mallorca) i creixia vora alzina (Quercus ilex) en sòl calcari.
Iconografia Bolets de Catalunya (1996): Vol. XV, Làm. 725 miniatura|Detall de pigallat (Lactarius mediterraneensis) miniatura|Exemplars de pigallat (Lactarius mediterraneensis)
Descripció Bolet de barret de bona mida, de 4-15 cm de diàmetre; superfície groguenca, no zonada però marcada per abundants depressions circulars o escrobícules de color groc brunenc; més pigat vora el marge.
Làmines cremoses, no s'anastomosen vora la cama. Cama blanquinosa, llisa tot i que pot presentar escrobícules.
Carn blanca al tall, ben aviat groc llimona, especialment sota la cutícula, vora les làmines i la perifèria de la cama, més tard i arreu, rosàcia; compacta i consistent; al tast, inicialment amarga, ben aviat molt picant. El làtex o llet és blanc, escàs, i característicament esdevé groc lentament, en pocs minuts; acre.
Hàbitat Tardoral; preferentment en sòls calcificats; des de la terra baixa i el litoral a la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, principalment vora alzines i carrasques, algun cop en rouredes termòfiles (roure de fulla petita), sovint acompanyades de pins (Pinus pinaster, P. nigra ssp salzmannii) i estepes.
Distribució geogràfica S'ha descrit de la zona mediterrània, tant a la plana com litoral, on és relativament comú. Rar en la zona continental de la península ibèrica, a França, Itàlia, Grècia, Algèria, Turquia i Pakistan.
Espècies semblants D'aspecte similar a altres enganyapastors com el pigallat venós (Lactarius acerrimus) i l'enganyapastors de llet blanca (Lactarius zonarius). Ambdós però tenen la llet blanca i immutable, que no vira a groc, i el marge del barret no acostuma a estar decorat amb escrobícules i, el barret, mai és completament escrobiculat. L'enganyapastors de llet groga (Lactarius chrysorrheus) no té el marge del barret escrobiculat.
Comestibilitat No és comestible, pel seu gust picant.
Referències
Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets no comestibles