El submarí alemany U-573 va ser un submarí tipus VIIC construït per a la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial.
La seva quilla es va posar el 8 de juny de 1940 a la drassana de Blohm & Voss a Hamburg, amb número de drassana 549. Va ser avarat el 17 d'abril de 1941 i entrà en servei el 5 de juny amb el Kapitänleutnant Heinrich Heinsohn (12 de febrer de 1910 - 6 de maig de 1943) al comandament. Heinsohn la va manar durant tota la seva carrera a la Kriegsmarine. El maig de 1941 havia disposat que la ciutat de Landeck al Tirol adoptés el submarí dins del llavors popular programa de patrocini (Patenschaftsprogramm), organitzant regals i festes per a la tripulació, cosa que li va valer el nom honorífic "U-573 Landeck".Three representatives of Landeck, the burgomaster Hermann Bursian, Josef Pesjak, and a Herr Tscholl, participated in the commissioning of the boat and handed over a coat-of-arms of the city to be fixed to the conning tower on every arrival in harbour. Cf. Franz Fröwis, "U-573, U-256 und U-92 trugen das Wappen Landecks", in: Tiroler Heimat. Jahrbuch für Geschichte und Volkskunde, vol. 67 (2003), p. 289–303, here p. 291 and 293.
L'embarcació va començar la seva carrera de servei com a part de la 3a Flotilla de submarins quan va realitzar entrenaments; l'1 de setembre de 1941 va començar a operar amb aquella flotilla. Va ser traslladada a la 29a Flotilla, també per a operacions, l'1 de gener de 1942. Va ser venut a l'Armada espanyola aquell mateix any i es va convertir en el submarí espanyol G-7.
Disseny Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-573 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit. Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte GG UB 720/8 Brown, Boveri & Cie que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph). Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-573 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.
Historial de servei Servei alemany L'U-573 va realitzar quatre patrulles de guerra, enfonsant només un vaixell.
Primera, segona i tercera patrulla La seva carrera operativa va començar amb la seva sortida de Kiel el 15 de setembre de 1941. Va entrar a l'Atlàntic a través del mar del Nord i la bretxa entre Islàndia i les illes Fèroe. Gairebé va arribar a la costa de Labrador abans de dirigir-se cap a St. Nazaire a la França ocupada, atracant el 15 de novembre.
La segona patrulla de l'U-573 va implicar que el vaixell es llisqués per l'estret de Gibraltar, fortament defensat , cap al Mediterrani,Paterson, Lawrence – U-Boats in the Mediterranean 1941–1944, 2007, Chatham Publishing, , p. 51. on va enfonsar el noruec Hellen (5.289 TRB) amb dos torpedes el 21 de desembre de 1941. Va arribar a Pola a Croàcia el 30 de desembre de 1941.
La seva tercera sortida va ser relativament tranquil·la, començant i acabant a Pola entre el 2 de febrer i el 6 de març de 1942.
Quarta patrulla i internament El 29 d'abril de 1942, l'U-573 va ser atacat amb càrregues de profunditat per Lockheed Hudsons del 233è esquadró de la RAF, al nord-oest d'Alger. Greument danyat, va coixejar cap al nord d'Espanya, arribant a Cartagena el 2 de maig. Els acords internacionals permetien als vaixells en ports neutrals 24 hores fer reparacions d'emergència abans de ser internats. Les autoritats espanyoles van concedir a l'U-573 un termini de tres mesos per a les reparacions, fet que va provocar diverses protestes fortes de l'ambaixada britànica a Madrid. El 19 de maig Heinsohn va volar de Madrid a Stuttgart, després va viatjar a Berlín, per discutir la situació amb la Kriegsmarine. Va tornar amb tren via Hendaia el 28 de maig. Adonant-se que fins i tot tres mesos no serien suficients per reparar el vaixell, la Kriegsmarine va vendre el vaixell a Espanya per 1,5 milions de ℛℳ . El 2 d'agost de 1942, a les 10 del matí, (un dia abans que s'hagués d'acabar el termini de tres mesos), l'armada espanyola va comissionar el vaixell com a G-7.Paterson, p. 66–67
Servei espanyol Les obres van començar a l'U-573, ara G-7 , l'agost de 1943 després de la venda a Espanya, però van trigar quatre anys a completar-se. Es va trobar que els danys causats per l'atac britànic eren més extensos del que es pensava inicialment; també l'assistència tècnica alemanya i les peces van ser difícils d'obtenir en els darrers anys de la Segona Guerra Mundial i posteriors. A més, l'economia espanyola era molt feble després de la guerra civil espanyola. Les reparacions es van completar a principis de 1947 i el 5 de novembre de 1947 el G-7 es va tornar a posar en servei. Es van retirar el tallador de xarxa de l'arc i el canó antiaeri de 20 mm.
Tot i que el Tipus VII estava desfasat al final de la Segona Guerra Mundial, el G-7 era el més modern de la flota submarina espanyola; els seus altres vaixells (dos ex-italians i quatre vaixells de construcció casolana) dataven de principis dels anys trenta. El G-7 no tenia radar i no posseïa snorkel. L'any 1951 es va iniciar el desenvolupament d'un disseny d'snorkel per Empresa Nacional Bazán, l'empresa de construcció naval espanyola, però aquests van quedar en no-res quan l'Armada espanyola va comprar l'antic submarí de la Marina dels Estats Units .
Les reparacions del G-7 es van completar el 1947. El 1958 Arca-Filmproduktion GmbH va llogar el G-7 per participar en la pel·lícula semi-fictícia movie U 47 – Kapitänleutnant Prien, basada parcialment en la seva patrulla a Scapa Flow, on va enfonsar l'.On the film cf. U47 – Kapitänleutnant Prien on Internet Movie Database.
El 1961 es va tornar a numerar la força submarina de l'Armada espanyola i el G-7 es va convertir en el S-01 .
Un altre U-boot va ser internat a Espanya durant la Segona Guerra Mundial: l'U-760.
El 2 de maig de 1970 va ser donat de baixa després de 23 anys de servei. Va ser subhastat per 3.334.751 pessetes (uns €502,588.52 del 2023),Dinero en el tiempo després dels quals, malgrat els esforços per salvar-lo i preservar-lo com a museu, el submarí va ser desballestat per a ferralla.
Resum de l'historial d'atacs Data Nom Nationalitat TonatgeEls tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.Destí21 de desembre de 1941Hellen5,289 GRTEnfonsat
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
G-7 (U-573) at mundohistoria.org G-7 at perso.wanadoo.es
Categoria:Submarins alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Unitats de la batalla de la Mediterrània Categoria:Unitats de la batalla de l'Atlàntic Categoria:Vaixells de l'Armada Espanyola