va ser un pintor alemany associat a la Düsseldorfer Malerschule.

Biografia miniatura|375x375px|Pregària del migdia a la collita Era el fill petit d'un pastor evangèlic. Al principi es va formar com a notari a Herrenberg, però més tard va començar a estudiar art a Stuttgart. El 1856, va continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic.Matrikeldatenbank der Akademie der Bildenden Künste München, Matrikelbuch=01373 Theodor Christof Schüz, volume 2: 1841–1884 Online Allà, esdevingué un mestre estudiant del pintor d'història Carl von Piloty.

El 1866 es va traslladar a Düsseldorf, on romandria la resta de la seva vida. Els seus fills, Friedrich (1874-1954) i Hans (1883-1922) també es van convertir en pintors. El seu altre fill, Martin (1877-1945), va ser pastor evangèlic a Haigerloch, però també va ser un aquarel·lista aficionat.Kunstmuseum der Malerfamilie Schüz @ Stadt Haigerloch

Va guanyar el seu públic més ampli com a il·lustrador de les primeres obres d'Ottilie Wildermuth. La seva obra més coneguda, " Pregària del migdia a la collita", ara a la Staatsgalerie Stuttgart, es va exposar originalment a l'Exposition Universelle (1867). La majoria de les seves pintures són d'estil romàntic tardà, i moltes són de caràcter religiós.Christiane Lange: "Tolles Bild, wer hat das noch mal gemalt?" In: Frankfurter Allgemeine Zeitung, 17. agost 2016, pg.13.

Referències

Bibliografia Elisabeth Hipp, Jörg Becker, Wolf Eiermann: Theodor Schüz 1830-1900, catàleg d'exposició, Stadtmuseum Tübingen, Galerie Albstadt 2000,. Hans Albrecht Oehler, Martina Röben: Theodor Schüz. Edició Schlichtenmaier, Grafenau 1996,. David Koch: Theodor Schüz. Ein Maler für das deutsche Volk. Stuttgart: Steinkopf 1908.

Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic Categoria:Escola de pintura de Düsseldorf Categoria:Pintors alemanys del segle XIX Categoria:Morts el 1900 Categoria:Nascuts el 1830 Categoria:Morts a Düsseldorf Categoria:Pintors de Baden-Württemberg Categoria:Pintors morts al segle XIX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX