Claudi GalèGalé en pronúncia occidental i Galè en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com a Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica. Del seu nom encara deriva la denominació de «galè» als metges i la branca de la farmàcia dita galènica (actualment dita tecnologia farmacèutica). El nom de Claudius, absent als texts grecs, es va documentar per primera vegada al Renaixement. Els textos de Galè influïren en la medicina durant tota l'època medieval i eren la base del coneixement anatòmic. És probable que les obres es perdessin a Europa abans de l'alta edat mitjana, pel que els traductors de Toledo i el sud d'Itàlia els traduïren a partir de traduccions a l'àrab, després de la caiguda de Constantinoble les obres en grec serien recuperades i impreses. Les ensenyances de Galè no serien posades en dubte fins a Vesal.
Biografia Galé era nadiu de Pèrgam on va néixer la tardor del 130. El seu pare es deia Nicó i era arquitecte. Nen prodigi, va escriure tres llibres abans dels tretze anys. Va cursar estudis de matemàtiques, arquitectura, astronomia i agricultura. Als 15 anys va començar estudis de filosofia i als 17 anys el pare va decidir que es dediqués a la medicina i va estudiar amb Escrió (Aeschrion) i Estratònic de Pèrgam (Stratonicus). El pare va morir quan Galé tenia 20 anys.
Llavors va anar a Esmirna on va estudiar amb el filòsof platònic Albí; després va anar a Corint i a Alexandria i va estudiar sota Elià Mecci, Ificià i HeracliàHeraclianus, fou un metge grec natural d'Alexandria a Egipte, que fou el mestre d'anatomia del gran metge Galè (Galenus, Comment. in Hippocr. "De Nat. Hom." 2.6, vol. 15. p. 136.) Segurament fou en aquesta època que va visitar altres països com Cilícia, Fenícia, Palestina, Esciros, Creta i Xipre.
Després va tornar a Pèrgam quan tenia 29 anys i fou nomenat pel gran sacerdot de la ciutat com a metge de l'escola de gladiadors on va adquirir gran reputació. El 163 o 164 va deixar Pèrgam i va anar a Roma per primera vegada, on va romandre 4 anys i on va adquirir molta fama. Aquí va escriure la seva primera obra De Hippocratis et Platonis Decretis, i després De Anatomicis Administrationibus, i alguns altres tractats.
Va deixar la ciutat a causa d'una pesta que es va declarar el 166 a Antioquia i va arribar a la capital de l'Imperi l'any següent. Va embarcar a Brundusium i va tornar a Pèrgam.
Fou cridat per Marc Aureli, que li va ordenar reunir-se amb ell a Aquileia, on preparava una campanya, i va arribar a aquesta ciutat el 169, quan la pesta afectava al campament imperial. Fou llavors que Luci Ver va morir d'una apoplexia, en territori de Venècia.
Galè va acompanyar l'emperador a Roma. Aviat va morir també Anni Ver, fill de l'emperador, i aquest va encarregar a Galè tenir cura del seu fill Luci Aureli Còmmode, que tenia 9 anys. El 170 va preparar per ordre de l'emperador el famós compost mèdic anomenat Theriaca, que l'emperador prenia diàriament. A Roma va escriure els seus principals tractats com De Usu Partium Corporis Humani i De Hippocratis et Platonis Decretis.
Uns anys després va tornar a Pèrgam i va visitar l'illa de Lemnos, on va buscar informació sobre la medicina coneguda per «terra lemnia» o «terra sigillata». Potser va visitar Roma una altra vegada i hauria preparat la Theriaca per a Alexandre Sever.
Els autors grecs no esmenten la seva mort però l'àrab Abul Faradj diu que va morir a Sicília; Suïdes diu que tenia 70 anys i, per tant, hauria mort vers 200 o 201, però Abul Faradj diu que tenia 88 anys.
Metges Ajudants Eudem (Eudemus, Εὔδημος) fou un metge d'origen turc contemporani i col·laborador de Galè a la segona part del . L'esmenta el mateix Galè.Galenus, de Meth. Med. 6.6. vol. 10. p. 454
Contribucions a la medicina Galè ha contribuït de forma substancial a la comprensió hipocràtica de la patologia. Sota la teoria d'humors corporals d'Hipòcrates, les diferències en els humors humans són conseqüència de desequilibris en un dels quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flegma. Galè va avançar aquesta teoria, creant una tipologia de temperaments humans. Un desequilibri en cada humor es corresponia amb un temperament humà particular (sang-sanguini, bilis negre-malenconiós, bilis groga-colèric, i flegma-flegmàtic). Els individus amb temperaments sanguini són extravertits i socials. La gent colèrica té energia, passió i carisma. Els malenconiosos són creatius, amables i considerats. Els temperaments flegmàtics són caracteritzats per la dependència, bondat, i afecte.[Mark Grant, 2000, Galen on Food and Diet, Routledge]
miniatura|Galè fent un experiment sobre neurologia amb un porc (1541). L'interès principal de Galè va ser l'anatomia humana, però la llei romana prohibia la dissecció de cadàvers humans des d'aproximadament 150 AC.Lamentablement, la prohibició de la dissecció humana a Roma el 150 AD frenava aquest progrés i pocs dels seus descobriments han sobreviscut. Arthur Aufderheide, 'L'Estudi Científic de Mòmies ' (2003), pàg. 5 A causa d'aquesta restricció, Galè realitzava disseccions anatòmiques en vida (vivisecció) i animals morts, principalment porcs i primats.Brock AJ. Introduction. Galen. On the Natural Faculties. Edinburgh 1916 Aquests treballs resultaven especialment útils perquè, en la majoria dels casos, les estructures anatòmiques d'aquests animals són similars a les humanes. Galè va investigar l'anatomia de la tràquea i va ser el primer a demostrar que la laringe genera la veu.. miniatura|Pergameni De Hippocratis et Platonis decretis
Galè pot haver identificat la importància de la ventilació artificial, perquè en un dels seus experiments va fer servir una manxa per inflar els pulmons d'un animal mort..
Entre les contribucions essencials de Galè a la medicina hi ha el seu treball sobre el sistema circulatori. Va ser el primer a reconèixer que hi havia diferències clares entre la sang venosa (fosca) i l'arterial (brillant). Tot i que els molts experiments anatòmics en models animals li aportaren una comprensió més completa del sistema circulatori, del sistema nerviós, del sistema respiratori i d'altres estructures, el seu treball no estava exempt d'inexactituds científiques.Galen on the brain Galè creia que el sistema circulatori constava de dos sistemes de distribució independents d'un sol sentit, més que un sistema unificat de circulació. La seva interpretació era que la sang venosa es generava al fetge, d'on es distribuïa i era consumida per tots els òrgans del cos. Pensava que la sang arterial s'originava al cor, des d'on es distribuïa i era consumida per tots els òrgans del cos. La sang, per tant, es regenerava al fetge i al cor, completant el cicle. Galè també creia en l'existència d'un grup de vasos sanguinis que anomenava el rete mirabile, prop de la part posterior del cervell humà. Aquestes dues teories de la circulació de la sang es demostraria posteriorment que eren incorrectes.Furley, D, and J. Wilkie, 1984, Galen On Respiration and the Arteries, Princeton University Press, and Bylebyl, J (ed), 1979, William Harvey and His Age, Baltimore: Johns Hopkins University Press
Galè era un cirurgià altament especialitzat i executava operacions quirúrgiques en pacients humans. Molts dels procediments i tècniques que feia servir no es varen tornar a utilitzar durant segles. Particularment destacables són els procediments que Galè realitzava al cervell i ulls dels pacients. Per corregir cataractes en pacients, Galè executava una operació similar a la que realitzen els oftalmòlegs contemporanis. Utilitzant un instrument com una agulla, Galè mirava de treure la cataracta de darrere la lent de l'ull.Procediments anatòmics de Galè
Al principi reticentment, però amb vigor creixent, Galè difonia l'ensenyament Hipocràtic incloent-hi la venipunció i la sagnia, desconegudes a Roma en aquella època. Això fou fortament criticat per l'Erasistràtens, que pronosticaven resultats espantosos, creient que no era sang sinó pneuma que fluïa de les venes. Galè tanmateix defensava incondicionalment la venipunció als seus tres llibres sobre el tema,Brain P (trans.) Galè sobre la Sagnia: Un estudi dels orígens, desenvolupament i validesa de les seves opinions, amb una traducció dels tres treballs. Cambridge 1986 i a les seves demostracions i debats públics.
Contribucions a filosofia Encara que el focus principal del seu treball era la medicina, l'anatomia i la fisiologia, Galè també va escriure sobre lògica i filosofia. Les seves escriptures estaven influïdes pels antics pensadors grecs i romans, incloent-hi Plató, Aristòtil i els estoics. Existien diverses escoles de pensament dins del camp mèdic a l'època de Galè, les dues principals eren els empírics i els racionalistes (també anomenats dogmàtics o filòsofs). En oposició directa als empírics estaven els racionalistes que valoraven l'estudi dels coneixements establerts per a crear noves teories en nom dels avenços mèdics.
Galè estava altament interessat en la importància de combinar idea filosòfica amb pràctica mèdica, una idea que expressava en el seu breu treball «que el millor metge sigui també un filòsof». Es negava a ser ubicat en una escola de pensament en particular, agafant aspectes de cada grup i combinant-los amb les seves pròpies idees per tal de formar la seva aproximació a la medicina. Era un defensor de la medicina com un camp altament interdisciplinari que es practicava millor fent servir teoria, observació, i experimentació conjuntament per a produir els resultats més complets. Aquesta actitud era en gran part un resultat de la seva educació plural que l'exposava a les quatre escoles essencials de pensament (platònic, peripatètics, estoics, epicuris), i li permetia triar i escollir aspectes de cadascuna. A la seva educació bàsica també va comptar amb ensenyaments de professors que pertanyien tant al grup racionalista com als empiristes, permetent-li incorporar els mèrits de les dues escoles.
Obres miniatura|Impressió de l'obra de Galé de 1547 a Venècia.
Treballs publicats Galè deu haver produït més treballs que cap altre autor de l'antiguitat, igualant la quantitat d'obres publicades per Agustí d'Hipona.Kotrc Rf, Walters Kr. Una bibliografia del Corpus Galènic. Una llista revisada i ajust dels títols dels tractats en grec, llatí i àrab. Trans Stud Coll Physicians Phila. Desembre de 1979;1(4):256-304 Era tan profusa la producció de Galè que els texts que han arribat als nostres dies transmeten gairebé la meitat de tota la literatura existent de la Grècia antiga.Ustun C. Galen and his anatomic eponym: Vein of Galen. Clinical Anatomy. Volum 17 edició 6na. 454-457, 2004; Galè pot haver escrit més de 600 tractats, equivalent a aproximadament 10 milions de paraules. Encara que els treballs que han sobreviscut equivalen a uns 3 milions de paraules, és a dir, menys d'un terç de les seves producció completa. El 191, un foc al temple de la Pau va destruir molts dels seus treballs, especialment tractats de filosofia.