Les catorze regions de la ciutat de Roma (en ) eren cadascuna de les divisions amb què August va organitzar Roma l'any 7 aC. Estaven dividides en vici, i es van mantenir fins al . Els límits de cada regió es poden reconstruir amb una certa precisió per al a partir dels catàlegs regionaris, però els límits augustans són més difícils de determinar perquè almenys alguns dels límits exteriors havien canviat durant els segles intermedis.

Segons Suetoni:

Els magistri vicorum, encarregats de cada vicus, eren elegits entre els ciutadans del barri. Inicialment n'hi havia quatre per cada vicus, i més tard els catàlegs regionaris registren quaranta-vuit vicomagistri per regió, independentment del nombre de vici. A aquests magistrats s'afegien dos curatores per cadascuna de les regions. Les seves funcions estaven relacionades principalment amb les cerimònies religioses de les regions, mentre que l'administració municipal ordinària continuava en mans de magistrats superiors.

Les regions Inicialment, les regions es coneixien només per una xifra; els noms que apareixen als catàlegs regionaris es van generalitzar en èpoques posteriors, probablement a partir de l'ús popular. Eren les següents:

Regio I: Porta Capena La primera regió rebé posteriorment el nom de la Porta Capena, una porta de l'anomenada muralla serviana des d'on partia la Via Àpia. Segons les reconstruccions topogràfiques modernes, s'estenia des del vessant occidental del Celi cap al sud, seguint parcialment la vall de la Via Àpia, i arribava fins al curs de l'Almone.

Regio II: Caelimontium La segona regió ocupava la major part del Celi, tot i que el turó quedava repartit entre diverses regions augustanes. Cap a l'est s'estenia fins a la Muralla Aureliana, mentre que un dels seus límits seguia aproximadament l'eix que anava des de l'entorn del Colosseu cap a la Porta Caelimontana i la Porta Asinaria.

Regio III: Isis et Serapis La tercera regió comprenia la vall del Colosseu i l'Oppius, l'esperó meridional de l'Esquilí. La denominació Isis et Serapis, generalitzada posteriorment, feia referència al gran santuari d'Isis i Serapis situat al vessant meridional de l'Oppius.

Regio IV: Templum Pacis La quarta regió comprenia un sector central de Roma que incloïa la Via Sacra, la Subura, la Vèlia i part de l'Esquilí. La denominació Templum Pacis, adoptada posteriorment, procedia del Temple de la Pau, el gran complex construït per Vespasià entre els anys 71 i 75.

Regio V: Esquiliae La cinquena regió ocupava el sector oriental de la ciutat situat fora de la muralla serviana i al nord de la via Asinaria. En època d'August, el campus Viminalis i probablement el territori comprès entre la via Tiburtina i la via Salaria encara quedaven fora de la ciutat i no formaven part de la Regio V.

Regio VI: Alta Semita La sisena regió comprenia principalment el Quirinal i el Viminal, així com la vall situada entre el Quirinal i el Pincio. La denominació Alta Semita, adoptada posteriorment, procedia de la via principal de la regió, que recorria la carena del Quirinal en direcció nord-est fins a la Porta Col·lina.

Regio VII: Via Lata La setena regió se situava entre la Via Lata, nom donat al tram urbà de la Via Flamínia, i el límit occidental de la Regio VI. La via constituïa l'eix principal de la regió i acabà donant-li el nom amb què és coneguda als catàlegs regionaris tardans.

Regio VIII: Forum Romanum La vuitena regió tenia una forma irregular i comprenia el Fòrum Romà, els fòrums imperials, el Capitoli i el sector situat al sud d'aquest turó. Cap al sud s'estenia fins a una línia situada al nord del Fòrum Boari, travessava el Velabrum i arribava fins a l'extrem oriental de l'Atrium Vestae.

Regio IX: Circus Flaminius La novena regió comprenia tot el territori situat entre la muralla serviana, la Via Flamínia i el Tíber, i corresponia essencialment a una gran part del Camp de Mart.

Regio X: Palatium La desena regió comprenia el Palatí, dins les línies que les fonts antigues associen al primer pomeri de Roma.

Regio XI: Circus Maximus L'onzena regió comprenia el Circ Màxim i un territori de traçat molt irregular, limitat pel Tíber i per les regiones IX, VIII, X, XII i XIII.

Regio XII: Piscina Publica La dotzena regió comprenia la part oriental de l'Aventí. En la delimitació reconstruïda per a l'antiguitat tardana, estava limitada per la Via Àpia, la Regio I, la Muralla Aureliana i els Vicus Portae Raudusculanae i Vicus Piscinae Publicae.

Regio XIII: Aventinus La tretzena regió comprenia l'Aventí i el territori situat al sud del turó, fins al Tíber, entre les regiones XII i XI.

Regio XIV: Transtiberim La catorzena regió comprenia els sectors urbans situats a la riba dreta del Tíber, juntament amb l'illa Tiberina, i s'estenia cap al sud fins a l'àrea del temple de Fors Fortuna i cap al nord fins al sector del Vaticà.

Referències