Virginie Ledoyen, nom artístic de Virginie Fernández, és una actriu francesa, nascuda el 15 de novembre de 1976 al 10è districte de París.
Biografia Infància i família Virginie Vanessa Fernández va néixer el 15 de novembre de 1976 a París dins d'una família francoespanyola — és el nom Fernández del seu pare.Magazine Psychologies de décembre 2007, page 24. Va passar la seva infantesa a Aubervilliers. Els seus pares tenen una parada al mercat; de vegades els acompanya en la seva feina com a venedors i admira la seva tècnica de venda a la manera de la revista commedia dell'arte.Magazine Psychologies de décembre 2007, page 22. Des de les seves primeres pel·lícules i a petició del seu pare, va agafar el nom de soltera de la seva àvia paterna com a pseudònim, com a homenatge al fet que aquesta última era una actriu amateur. Quan tenia 10 anys, els seus pares es van divorciar.
Els primers inicis en l'actuació i la publicitat (dècada de 1980) L'any 1979, amb 3 anys, la seva mare li va fer rodar anuncis, entre d'altres per a Bledina, Buitoni o Air Inter.
El 1986 va aparèixer al videoclip Sauver l'amour de Daniel Balavoine i el mateix any es va incorporar al Collège Rognoni a París. l 1987 als 10 anys, va ser al cinema per primera vegada, amb la pel·lícula franco-italiana L'iniziazione de Gianfranco Mingozzi.
L'any 1988, va protagonitzar el vídeo musical de François Feldman Je te retrouverai.
Revelació crítica (dècada de 1990) miniatura|Virginie Ledoyen al 53è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va ser mestressa de cerimònies. El 1991 amb 14 anys, va ser escollida per Philomène Esposito per interpretar el paper principal a la pel·lícula Mima, que va merèixer els seus elogis per part de crítiques pel seu talent i carisma com a actriu. Uns mesos més tard, va tprotagonitzar amb Marcello Mastroianni i Michel Piccoli Le Voleur d'enfants de Christian de Chalonge.
El 1993, va ser nominada al César a la millor actriu revelació per la seva actuació a Les Marmottes d'Élie Chouraqui. La seva trobada amb Olivier Assayas, amb qui va fer dues pel·lícules, va ser decisiva per a la seva carrera. L'Eau froide la confirma en la seva vocació com a actriu.
El 1999, es va convertir en ambaixadora i musa de la marca de cosmètics L'Oréal.
L'any 2000, va intentar l'aventura de Hollywood, interpretant el paper femení principal al thriller d'aventures La platja, primer intent estatunidenc del cineasta britànic Danny Boyle, filmat a les illes Phi Phi, a Tailàndia, al costat de Leonardo DiCaprio i Guillaume Canet. A França, forma part del repartiment d'una adaptació televisiva de Misérables de Josée Dayan, on interpreta Cosette, amb Gérard Depardieu en el paper de Jean Valjean. Aquesta exposició mediàtica la confirma com un valor creixent d'un cinema pel gran públic.
Diversificació (dècada de 2000) miniatura|esquerra|Virginie Ledoyen en 2010 a la mostra de la col·lecció primavera-estiu de Chanel. El 2002, va formar part del repartiment de quatre estrelles de 8 femmes de François Ozon, on hi canta Toi mon amour, mon ami de Marie Laforêt. L'èxit de crítica i comercial de la pel·lícula la va reviure, després de la semi-decepció de La platja.
Va confirmar aquest element favorable el 2003 en aparèixer als crèdits de la pel·lícula històrica Bon voyage de Jean-Paul Rappeneau, però també per tenir un petit paper a la comèdia escolar que s'ha convertit en "de culte" Mais qui a tué Pamela Rose ?, d'Éric Lartigau.
El 2004, va ser membre del jurat internacional del Festival Internacional de Cinema de Tòquio. Però sobretot, intenta establir-se com a cap de cartell en ser l'heroïna de la pel·lícula de terror francesa, Saint Ange, dirigida per Pascal Laugier. Però la pel·lícula passa desapercebuda.
Per tant, continua en les distribucions corals i recorre a les comèdies populars, i això sota la direcció d'experts guionistes-directors del gènere: el veterà Francis Veber el 2006, per El joc dels idiotes, amb Gad Elmaleh i Alice Taglioni; el 2008, L'Emmerdeur, amb Patrick Timsit en el paper del títol, i Mes amis, mes amours, de Lorraine Lévy. erò també va col·laborar amb el director de comèdia d'autor Emmanuel Mouret, a Un baiser, s'il vous plaît !, el 2007.
Si aconsegueix un paper protagonista, serà al teatre: el 2007, va interpretar amb Arié Elmaleh a l'obra de Fabrice Roger-Lacan Irresistible, dirigida per Isabelle Nanty.
El 2009, va tornar al cinema i al drama, en companyia de Simon Abkarian i Jean-Pierre Darroussin, al fresc històric L'Armée du crime de Robert Guédiguian, pel·lícula sobre la resistència del grup Manouchian contra l'ocupant alemany i el govern de Vichy.
El 2010, es va convertir en la cara de la marca IKKS juntament amb Vincent PérezVoir sur ikks.com. i fa un paper secundari a la comèdia Tout ce qui brille, l'èxit de públic i de crítica de Géraldine Nakache i Hervé Mimran.
Retorn al drama i la televisió (2010) miniatura|Virginie Ledoyen Virginie Ledoyen a l'estrena d'Enragés al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.
Per aconseguir el seu primer paper com a dona d'acció, va recórrer a la televisió: el 2011, va participar en el càsting de la sèrie XIII: The Series, coproducció internacional emesa a França pel canal Canal+, on interpreta una despietada sicaria russa. La sèrie, però, va tenir una mala acollida per la crítica, i va ser àmpliament revisada per a la seva segona temporada, i l'actriu no va ser renovada.
Va ser l'any següent que finalment va aconseguir reconnectar amb un projecte reconegut mundialment, interpretant la duquessa de Polignac, una de les tres protagonistes del fresc històric L'adeu a la reina, que també marca el seu retrobament amb Benoît Jacquot. Tanmateix, són les actuacions de Diane Kruger i Léa Seydoux les que criden especialment l'atenció.
El mateix any, va prestar la seva veu al personatge de Chloé Lynch al vídeojoc Call of Duty: Black Ops 2, i va participar en À votre bon cœur, mesdames, nou llargmetratge de baix pressupost de Jean-Pierre Mocky.
L'actriu es retroba amb Emmanuel Mouret per al seu primer intent de registre dramàtic, Une autre vie, estrenat el 2013.
El 2013, va ser membre del jurat de llargmetratges de la 70a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.
El 2014, va participar en dos projectes més modestos: la comèdia dramàtica Ablations, d'Arnold de Parscau, i la comèdia dramàtica independent Le Monde de Fred, de Valérie Müller. Les dues pel·lícules passen desapercebudes.
L'any següent, va interpretar l'únic paper protagonista femení en el repartiment de la pel·lícula d'acció francocanadenca Enragés, d'Eric Hannezo. El llargmetratge és un fracàs.
El 2017, doncs, va decidir tornar a la televisió: va interpretar el paper principal de Mélancolie Ouvrière, una pel·lícula de televisió de Gérard Mordillat, amb Philippe Torreton i François Cluzet. Interpreta el paper de Lucie Baud, una de les primeres dones sindicalistes franceses, treballadora del teixit de la seda. El rodatge té lloc a Sant Julian de Moleta on el passat obrer ha deixat els tallers de teixir tal com eren aleshores.
A més, intenta, seguint el model de l'actriu Alexandra Lamy, rellançar la seva carrera sent l'heroïna d'una minisèrie de TF1 adaptant una novel·la d'Harlan Coben: Juste un regard dirigida per Ludovic Colbeau-Justin i que té una bona audiència.
Durant el 71è Festival Internacional de Cinema de Canes va formar part del jurat Un certain regard presidit per Benicio del Toro. El mateix any, va aparèixer a dos llargmetratges: va tornar a la comèdia per MILF, la primera producció de l'actriu còmica Axelle Laffont; un fracàs críticVoir sur allocine.fr. i comercial.Voir sur jpbox-office.com. Després la gran producció familiar Rémi sans famille, dirigida per Daniel Auteuil, i dirigida per Antoine Blossier.
Durant el 72è Festival Internacional de Cinema de Canes presideix el jurat de la Queer Palm.
A partir del 2019, roda sota la direcció de Valérie Donzelli les pel·lícules Notre dame, L'Amour et les Forêts, i la sèrie Nona et ses filles on interpreta a una de les tres filles de Miou-Miou. El 2021, interpreta l'heroïna de la sèrie L'Île aux trente cercueils, nova adaptació de la novel·la homònima de Maurice Leblanc, després l'any següent Anne de Pisseleu a la pel·lícula per a televisió Diane de Poitiers dirigida per Josée Dayan .
El 2023, va ser membre del jurat del Festival de Cinema de Cabourg.
Compromisos polítics Amb motiu de les primàries presidencials socialistas de 2011, va declarar a la premsa la seva intenció de votar Martine Aubry per a la primera volta de votacions.Virginie Ledoyen votera Martine Aubry, 7 octobre 2011.
Vida privada El 27 de setembre de 2001 va donar a llum una filla anomenada Lila, que va tenir amb Louis Soubrier, a qui va conèixer el 1996 al plató de Heroïnes de Gérard Krawczyk.
També va ser la companya del cantant Benjamin Biolay així com del cineasta Pascal Laugier.
Des del 2007 fins a la primavera del 2015, va viure amb l'actor Arié Elmaleh. El seu fill, Isaac, va néixer el juliol de 2010. La seva filla, Amalia, va néixer el 23 d'abril de 2014.
Filmografia Cinema
1987 : L'iniziazione de Gianfranco Mingozzi 1991 : Mima, de Philomène Esposito 1991 : Le Voleur d'enfants, de Christian de Chalonge 1991 : Mouche, de Marcel Carné (inachevé) 1993 : Les Marmottes, d'Élie Chouraqui 1994 : La Folie douce, de Frédéric Jardin 1994 : L'Eau froide d'Olivier Assayas 1995 : La Cérémonie de Claude Chabrol 1995 : La Fille seule, de Benoît Jacquot 1996 : Sur la route, d'Antoine Santana (curtmetratge) 1996 : Mahjong, d'Edward Yang 1997 : La Vie de Marianne, de Benoît Jacquot 1997 : Héroïnes, de Gérard Krawczyk 1997 : Ma 6-T va crack-er, de Jean-François Richet 1998 : En plein cœur, de Pierre Jolivet 1998 : Fin août, début septembre, d'Olivier Assayas 1998 : Jeanne et le Garçon formidable, d'Olivier Ducastel i Jacques Martineau 1998 : La filla d'un soldat no plora mai (A Soldier's Daughter Never Cries) de James Ivory 2000 : La platja (The Beach), de Danny Boyle 2001 : De l'amour, de Jean-François Richet 2002 : 8 femmes de François Ozon 2003 : Mais qui a tué Pamela Rose ? d'Éric Lartigau 2003 : Bon Voyage, de Jean-Paul Rappeneau 2004 : Saint Ange, de Pascal Laugier 2004 : Gang de requins, d'Éric Bergeron (voix de Lola) 2005 : Holly, de Guy Moshe 2006 : El joc dels idiotes, de Francis Veber 2006 : The Backwoods, de Koldo Serra 2007 : Un baiser, s'il vous plaît !, d'Emmanuel Mouret 2008 : Mes amis, mes amours, de Lorraine Lévy 2008 : L'Emmerdeur, de Francis Veber 2009 : L'Armée du crime, de Robert Guédiguian 2010 : Tout ce qui brille, de Géraldine Nakache et Hervé Mimran 2011 : The Shape of Art to Come, de Julien Levy 2012 : L'adeu a la reina, de Benoît Jacquot 2012 : À votre bon cœur, mesdames, de Jean-Pierre Mocky 2013 : Une autre vie, d'Emmanuel Mouret 2014 : Ablations, d'Arnold de Parscau 2014 : Le Monde de Fred, de Valérie Müller 2015 : Enragés, d'Éric Hannezo 2017 : Drôles d'oiseaux d'Élise Girard 2018 : MILF d'Axelle Laffont 2018 : Rémi sans famille d'Antoine Blossier 2019 : Notre dame de Valérie Donzelli 2023 : L'Amour et les Forêts de Valérie Donzelli 2023 : Le Retour de Catherine Corsini
Televisió
988 : La Vie en panne d'Agnès Delarive 1994 : La Règle de l'homme de Jean-Daniel Verhaeghe 1995 : La Vie de Marianne, de Benoît Jacquot 1995 : Les Sensuels, de Michel Marx 2000 : Les Misérables de Josée Dayan 2001 : La Cape et l'Épée (1 episodi) 2006 : La Forteresse assiégée, de Gérard Mordillat 2009 : L'une chante, l'autre aussi, documental d'Olivier Nicklaus : ella mateixa 2009 : Myster Mocky présente, de Jean-Pierre Mocky (1 épisodi) 2011 : XIII, la série (13 episodis) 2013 : Scènes de ménages (1 episodi) 2017 : Mélancolie ouvrière de Gérard Mordillat : Lucie Baud 2017 : Juste un regard de Ludovic Colbeau-Justin : Eva Beaufils 2019 : Myster Mocky présente, episodi Un vrai massacre de Jean-Pierre Mocky