El Regiment d'Infanteria Saboya núm. 6 és una unitat de infanteria de l'Exèrcit de Terra Espanyol que està enquadrat en la Brigada Extremadura XI. Des de 1991 es troba allotjat en la Base General Menacho i de guarnició a Badajoz.

Va ser creat en 1537 com a Terç de Savoia per disposició de l'emperador Carles I d'Espanya, sobre la base de tropes veteranes procedents del Terç Vell de Llombardia i destinat a col·laborar en la defensa del ducat del mateix nom, recentment envaït per les tropes del rei Francesc I de França. En 1707, per Reial Ordenança de Sa Majestat Felip V, primer rei de la Casa de Borbó a Espanya, va canviar la seva denominació de Terç de Savoia a Regiment de Savoia núm. 3. Amb el seu nou nom va participar en la Guerra de Successió amb dos batallons.REGIMIENTO DE INFANTERÍA "SABOYA" Nº 6 a la pàgina del Ministeri de Defensa

Sobrenom El seu sobrenom és «El Terror dels Francesos», el qual té el seu origen en 1639, després del seu excepcional comportament en el setge, assalt i presa de Frísia, considerant-se la seva assistència al combat gairebé com una garantia de triomf en els seus cinc-cents anys d'existència.Un regimiento con mucha historia, El Periódico de Extremadura, 21 d'agost de 2007

Escut d'armes En camp de gules, creu de plata. Al timbre corona real. El tot envoltat del Toisó d'Or. Les seves armes són les del ducat de Savoia, d'on va prendre el seu nom.

Patrona Té com a patrona a la Verge del Rosari, sota la protecció del qual anirà obtenint els més destacats triomfs.

Honors Un dels privilegis del Regiment és el concedit pel Virrei de la Nova Espanya, Félix María Calleja, i consisteix a portar en les seves formacions una de les sis banderes agafades a l'enemic en l'acció de Hayotlán i el d'haver estat declarat Benemèrit de la Pàtria per les seves accions en la batalla de Tetuan el 4 de febrer de 1860.

El regiment «Savoia» també ostenta la Corbata de Sant Ferran i les Medalles Militars Col·lectives concedides als seus batallons.

Coronels honorífics del regiment Savoia El 16 de gener de 1911 va ser nomenat coronel honorífic del regiment «Savoia» el rei Víctor Manuel III d'Itàlia, per disposició del Ministre de Guerra Ángel Aznar y Butigieg.

Denominació miniatura|Sergent del Regiment Saboya el 1761.

La seva denominacions a través del temps, han estat:

1537 • Terç de Saboya 1704 • Regiment de Saboya 1823 • Regiment d'Infanteria Saboya n.º 5 (nueva creación) 1833 • Regiment d'Infanteria Saboya n.º 6 1931 • Regiment d'Infanteria n.º 6 1935 • Regiment d'Infanteria León n.º 6 1936 • Regiment d'Infanteria León n.º 2 1939 • Regiment d'Infanteria n.º 42 1943 • Regiment d'Infanteria Motoritzat n.º 42 1944 • Regiment d'Infanteria Motoritzat Saboya n.º 6 1965 • Regiment d'Infanteria Motoritzable Saboya n.º 6 1986 • Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya n.º 6 2016 • Regiment d'Infanteria Saboya n.º 6.

Organització actual En l'actualitat, el regiment compta amb la següent estructura: Plana Major de Comandament. 35px El Batalló d’Infanteria Mecanitzada Cantabria I/6. 35px El Batalló d’Infanteria Protegida Las Navas II/6. Els batallons es componen de tres companyies mecanitzades cadascun.

Història Segle XVI miniatura|Vista de la presa de Sant Quintí, en la qual el Terç de Savoia va tenir un destacat paper en 1557. Gravat en fusta publicat en la Cosmografia de Sebastian Münster (edició de 1598).

En la seva primera gran campanya, en 1554, i a les ordres del mestre de camp Álvaro de Sande, lluita al Piemont, envaeix la Xampanya i arriba a 18 llegües de París. Combat a Flandes i es distingeix en batalles decisives com les de Neuburg i Norfinga, on captura dues banderes enemigues, en el gran i important setge de Metz.Casi 500 años contemplan al Regimiento Saboya nº 6, el viejo tercio de Saboya, uno de los más laureados de España, La Razón, 15 d'octubre de 2021

En 1557 el Terç de Savoia sota el comandament del mestre de camp Alonso de Navarrete té un paper destacat en la memorable victòria de Sant Quintí, en el record de la qual va ser construït el Monestir d'El Escorial. En 1559 com a resultat del prestigi aconseguit pel Terç de Savoia, el rei Felip II, després de la pau de Cateau-Cambrésis el designa perquè l'escorti en el seu retorn a Espanya.

Després és dissolt per gairebé trenta anys i el Terç de Savoia es constitueix una altra vegada en 1591, quan torna a Itàlia i combat de nou en el ducat de Savoia, el Piemont i Llombardia, onejant les seves banderes victorioses a Antíbol, Niça, Briguerac. Finalment, en els últims anys del segle, el Terç de Savoia assisteix a totes les operacions que es desenvolupen al Nord d'Itàlia sota el comandament del Governador de la Llombardia Juan de Velasco, contribuint de manera decisiva a la victòria obtinguda per les armes d'Espanya sobre les forces del Rei de França i que porten una llarga pau a aquesta regió.

miniatura|izquierda|Monument a Manuel Filibert, duc de Savoia. Plaza de Sant Carles, Torí. El basament va ser realitzat en homenatge a la victòria de Sant Quintí, on va participar el Terç i el duc va ser un dels comandants de l'exèrcit espanyol.

Segle XVII Entre 1610 i 1614 roman embarcat, gairebé constantment, vigilant les costes del Mediterrani de l'amenaça dels pirates barbarescos. En 1610 constava de 9 companyies i 800 homes, que en 1612 van augmentar fins a 2.000 homes.

Guerres a Itàlia Intervé en nombroses batalles entre 1614 i 1701: Bastagno, Riu Versa, Bercelli, S. Germán, Lucedio, Cassal de Monferrato, Fiasquerol, Ticino, Torí, Puente Saluces, Asti, Conti, Villafranca, Tortona, Riu Tanaro, la Verrua, Alessandria de Palla, Marignano. A l'emboscada de Crevecoeur en 1617 el terç de Savoia sofreix 800 baixes incloent al seu cap el Maestre de Camp Sancho de Lima.

En 1636 resulta memorable la seva participació a la batalla de Tornavento, a la vora del riu Tesino, on evita de manera decisiva la presa de tot el Nord d'Itàlia per les tropes del Rei Lluís XIII de França.

Després del setge, assalt i presa de Frísia en 1639, guanya el dret d'utilitzar el lema El terror dels francesos. En 1641 a Bastagno, el Terç de Savoia avança impàvid i suporta el foc de les bateries franceses per a sostenir les ales de la cavalleria espanyola; una màniga de arcabuceros, que manava el Capità Miguel de Taraval, es va tendir en un dels llocs més atacats per les envestides de l'enemic; va sofrir quantioses baixes però es va mantenir immòbil fins que els francesos es van retirar.

En 1651 participa en el lloc i presa de Trino, fent presonera a la seva guarnició, el mateix a Crescentino. En 1652 conquesta la plaça de Cassale, sobre els murs de la qual va onejar l'antic pendó de Castella. Posteriorment intervé en les batalles de Mora i Rivarolo, el combat del Turó i en la batalla de Fontana-Santa.

En 1691 comença novament la guerra en el Milanesat: batalles de Coní, on captura tres banderes a l'enemic; lloc de Carmanyoles, rendició de Saluces, invasió del Delfinat i combats de Embrun, Gap, Pifierol, Marsella, assegurant de nou l'Estat de Milà per a Espanya.

Guerres de Flandes En 1690 el Duc de Savoia al comandament de l'exèrcit participa en la batalla de Stafarda. Embolicades pels flancs i la rereguarda, les tropes del Terç de Savoia es defensen intrèpidament contra forces molt superiors.

Segle XVIII Guerres de Successió Campanya d'Itàlia (1701-1707) Durant la Guerra de Successió al tron de la monarquia espanyola, en 1701 resisteix un setge de cinc mesos a Màntua, en 1702 es distingeix an la batalla de Luzzara, en 1703 participa en el Combat de Stradella, en què, volades totes les seves fortificacions per les mines i esgotats els recursos de defensa, es veu obligat a capitular i cau presoner tot el Cos, però tres mesos després és canviat, i en 1704 es veu coronada amb la conquesta de Vercelli i Ivica, en 1705 al setge de Verrue, romanent allí fins que s'ordena evacuar el Milanesat en 1707.

Campanya d'Espanya (1707-1715) miniatura|El duc de Vendôme lliurant a Felip V els estendards capturats a l'exèrcit aliat després de la batalla de Villaviciosa. Oli de Jean Alaux. Museu de Versalles.

Torna a Espanya participant en nombrosos combats, i especialment en 1708 en la presa dels Castells de Dénia i Alacant. En 1710 intervé en l'assalt de Brihuega i la batalla de Villaviciosa, i el 1710 a la presa de Barcelona, distingint-se en l'atac a la Porta Nova, defensada per un regiment anglès.

Guerres d'Itàlia A la Campanya de Sicília, en 1718, el Regiment Savoia defensa el Castell de Mola del setge d'un exèrcit austríac de 4.000 granaders al comandament del general Boktemtum. Malgrat la seva superioritat, no aconsegueixen trencar l'heroica resistència dels espanyols i els ofereixen avantatjoses condicions de rendició amb l'amenaça que, si són rebutjades, emprendran una guerra sense quarter. El tinent coronel Diego Pastor, cap del Batalló Ier del Savoia, les rebutja amb laconisme castrense. Els austríacs continuen atacant infructuosament, i l'enemic ofereix millors condicions però el Cap savoià respon: «És ociós fer-me proposicions que mai acceptaré, així que continuï el combat». L'exèrcit austríac va haver d'aixecar el cèrcol deixant abandonada la seva artilleria i nombrosos pertrets, els quals van constituir els trofeus més valuosos del Savoia. Participa de les batalles de Messina, Melazo, Francavilla i Palerm.

Defensa de Ceuta Entre 1724 i 1726 es cobreix de glòria en la defensa de Ceuta.

Setge de Gibraltar En 1727 participa en el setge de Gibraltar, marxa al Campo de San Roque, on va sofrir pèrdues considerables.

Campanya d'Orà En 1733 intervé en auxili d'Orà, on desallotja als marroquins del barranc de Tenegraz, des d'on hostilitzaven constantment la plaça.

Guerra d'Itàlia Entre 1744 i 1748 intervé a Itàlia en la presa del castell d'Apremont, Sospello, Oneglia. En les posicions de les Barricades, el regiment forma part de la columna del Marquès de Castelar, que mitjançant un moviment semicircular a través de Saint-Etienne, Isola i Coll de Monzois, desemboca en el flanc de l'enemic, mentre els granaders realitzaven el seu atac, sent la maniobra decisiva i perdent els piemontesos les barricades. Participa en l'assalt a l'arsenal de Tour-du-pont, Villafranca de Nissa, lloc i rendició de Demont, en la batalla de Madonna d'Olmo, on van ser derrotats els sards que acudien en auxili de l'assetjada plaça de Coni (Cuneo).

En 1745, s'acredita una vegada més el seu valor en la batalla de Basignara contra els sards. Sofreix rudes cops en les ribes de Tedone i el 16 de juny en la batalla de Plasència.

En 1746 intervé en el combat d'Oleggio. Després el regiment torna a Espanya, desembarcant a Barcelona.

Guerra amb Portugal Entre 1762 i 1767 intervé en l'atac de Les Tallades i en l'obstinada pugna de Escalós derrotant als anglo-lusitans.

Guerra a Amèrica En 1768 l'II Batalló del Regiment es trasllada al Virregnat de Nova Espanya (Veracruz) participant en la defensa contra les agressions britàniques i holandeses en la zona. En 1770 el Ir Batalló és destinat al Virregnat de Nova Granada (Cartagena de Indias), per a sufocar la rebel·lió generalitzada dels feroços indis guajiros; tornant tots dos triomfalment a Cadis en 1774.

En 1776 el rei Carles III, en resposta a l'avanç portuguès i estant el Regne de Gran Bretanya ocupat en la Guerra d'Independència dels Estats Units, va ordenar l'enviament d'una expedició organitzada per Pedro de Cevallos al Riu de la Plata composta per un exèrcit de 9.000 homes i una poderosa flota, formant part i intervenint-hi el II Batalló del Regiment Savoia al comandament de Antonio de Olaguer y Feliú, constituït per 720 soldats. El Savoia va tenir l'honor d'iniciar el desembarcament seguit per la resta dels batallons, apoderant-se de la Illa de Santa Catalina i després de Colònia de Sacramento, en poder dels portuguesos, en 1777.