Teoctist (grec medieval: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. del segon quart del i el cap de fet de la regència durant la minoria d'edat de l'emperador Miquel III des del 842 fins a la seva destitució i assassinat el 855. Teoctist, un eunuc de la cort, tingué un paper clau en la pujada de Miquel II el Tartamut el 820 i fou recompensat pel seu suport amb els títols de patrici i, posteriorment, mestre dels oficis. Ocupà els alts càrrecs de cartulari del canícul i logoteta postal en els governs de Miquel i del seu fill i successor, Teòfil. A la mort d'aquest últim el 842, Teoctist fou nomenat membre del consell de regència, però no trigà gaire a arraconar-ne els altres membres i esdevenir el poder a l'ombra. Administrador i polític consumat, fou clau en la resolució definitiva de la iconoclàstia romana d'Orient i infongué un nou alè a l'educació en el si de l'imperi. Prosseguí la repressió dels paulicians alhora que alternava les victòries i les derrotes en les guerres contra els àrabs. Quan Miquel III assolí la majoria d'edat el 855, el seu oncle, Bardes, el convencé de desfer-se de la tutela de Teoctist i l'emperadriu mare Teodora, amb el resultat que Teoctist fou assassinat per Bardes i els seus partidaris el 20 de novembre d'aquell mateix any.

Ascens al poder Els primers anys de Teoctist són un misteri. La majoria dels erudits moderns accepten la descripció com a eunuc que en fan Teòfanes continuat i at-Tabarí malgrat que no acaba d'encaixar amb l'acusació del seu rival, Bardes, que deia que Teoctist ambicionava de casar-se amb l'emperadriu Teodora o una de les seves filles. El 820 ja complia una funció no especificada a la cort de l'emperador Lleó V l'Armeni (r. 813-822), tal vegada com a membre de la guàrdia imperial. El seu paper central en la conspiració per assassinar Lleó li valgué el favor del nou emperador, Miquel II el Tartamut (r. 822-829), que li concedí el títol de patrici i l'elegí per al càrrec àulic confidencial de cartulari del canícul, és a dir, custodi de l'escrivania imperial.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Persones romanes d'Orient de les guerres arabo-romanes

Categoria:Romans d'Orient del segle IX Categoria:Patricis Categoria:Mestres Categoria:Eunucs romans d'Orient Categoria:Regents de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Logotetes Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Polítics europeus Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Sants europeus Categoria:Sants monarques Categoria:Nascuts al segle IX Categoria:Sants morts al segle IX