miniatura|Anió clorur. Un anió és un ió amb càrrega elèctrica negativa, és a dir, que ha guanyat més electrons. Principios de química: los caminos del descubrimiento, pag f-24 en Google libros Els anions monoatòmics es descriuen amb un estat d'oxidació negatiu. Els anions poliatòmics es descriuen com un conjunt d'àtoms units amb una càrrega elèctrica global negativa, variant els seus estats d'oxidació individuals.

Tipus Hi ha dos tipus d'anions: monoatòmics i poliatòmics.

Anions poliatòmics Es poden considerar com a precedents d'una molècula que ha perdut protons, o d'un àcid que ha guanyat protons.

Nomenclatura tradicional Es nomenen amb la paraula ió o anió, seguida del nom del metall acabat en -ito si actua amb la covalència major o en -lligo si actua amb la valència menor. Exemple: SubstànciaNomH₂SO₃Àcid sulfurósSO₃2-Anió sulfitH₂SO4Àcid sulfúricSO42-Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica Es nomenen com els àcids però anteposant la paraula ió o anió, i traient "d'hidrogen". Exemple: SubstànciaNomH₂SO₃Trioxosulfat (IV) d'hidrogenSO₃2-Anió trioxosulfat (IV)H₂SO4Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogenSO42-Anió tetraoxosulfat (VI)HNO₂Dioxonitrat (III) d'hidrogenNO₂-Anió dioxonitrat (III)HClO4Tetraoxoclorat (VII) d'hidrogenClO4-Anió tetraoxoclorat (VII)

Anions àcids alt=Ácido poliprótico|miniatura Provenen d'un àcid polipròtic que ha perdut part dels seus àtoms d'hidrogen com a protons. Els Àcids polipròtics (o Àcids polibàsics) són àcids que tenen més d'un hidrogen ionitzable.

Nomenclatura tradicional Es nomenen com l'ió corresponent, però afegint la paraula àcid i utilitzant prefixos multiplicadors quan hi hagi més d'un. SubstànciaNomH₃PO4Àcid fosfòricH₂PO4-Anió fosfat diàcidHPO42-Anió fosfat monoàcidPO43-Anió fosfatH₂SO₃Àcid sulfurósHSO₃-Anió sulfit àcidSO₃2-Anió sulfit Pels àcids dipròtics (amb dos hidrògens en la seva fórmula) es manté encara en el comerç i la indústria un sistema de nomenclatura antic, però no recomanat. Consisteix a nomenar l'anió amb el prefix bi-. SubstànciaNomH₂CO₃Àcid carbònicHCO₃-Anió bicarbonatCO₃2-Anió carbonatH₂SO₃Àcid sulfurósHSO₃-Anió bisulfitSO₃2-Anió sulfitH₂SO4Àcid sulfúricHSO4-Anió bisulfatSO42-Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica Es nomenen com l'ió corresponent, però anteposant el prefix hidrogen- amb el prefix multiplicador corresponent. SubstànciaNomH₃PO4Tetraoxofosfat (V) d'hidrogenH₂PO4-Anió dihidrogentetraoxofosfat (V)HPO42-Anió monohidrogentetraoxofosfat (V)PO43-Anió tetraoxofosfat (V)H₂SO₃Trioxosulfat (IV) d'hidrogenSO₃2-Anió trioxosulfat (IV)

Per a una millor comprensió realitzem un esquema de classificació, degut a que no és una classificació rígida.

Esquema de classificació Classe (A) Desprenen gasos amb l'àcid clorhídric o sulfúric diluït: carbonat, bicarbonat, sulfit, tiosulfat, sulfur, nitrit, hipoclorit, cianur i cianat. Estan inclosos els del (I) amb l'agregat dels següents: florur, clorur, bromur, iodur, nitrat, clorat, perclorat, bromat i yodat, borat *, ferrocianur, ferricianur, tiocianat, formiat, acetat, oxalat , tartrat i citrat.

Classe (B) Reaccions de precipitació: sulfat, persulfat **, fosfat, fosfit, hipofosfit, arseniat, arsenit, silicat, fluorosilicat, salicilat, benzoat i succinat. Reaccions d'oxidació i reducció en dissolució: manganat, permanganat, cromat i dicromat.

Anions comuns Nom formalFórmulaNom alternatiuAnions simples ArsenurAs3− AzidaN₃− BromurBr− CarburC4− ClorurCl− FluorurF− FosfurP3− HidrurH− NitrurN3− ÒxidO2− PeròxidO₂2− SulfurS2− IodurI− Oxoanions ArsenatAsO43− ArsenitAsO₃3− BoratBO₃3− BromatBrO₃− HipobromitBrO− CarbonatCO₃2− HidrogencarbonatHCO₃− Bicarbonat CloratClO₃− PercloratClO4− CloritClO₂− HipocloritClO− CromatCrO42− DicromatCr₂O72− IodatIO₃− NitratNO₃− NitritNO₂− FosfatPO43− HidrogenfosfatHPO42− DihidrogenfosfatH₂PO4− PermanganatMnO4− FosfonatPO₃3− SulfatSO42− TiosulfatS₂O₃2− HidrogensulfatHSO4−Bisulfat SulfitSO₃2− HidrogensulfitHSO₃−BisulfitAnions d'àcids orgànics AcetatC₂H₃O₂− FormatHCO₂− OxalatC₂O42− HidrogenoxalatHC₂O4−BioxalatAltres anions HidrogensulfurHS−Bisulfur Tel·lururTe2− AmidurNH₂− CianatOCN− TiocianatSCN− CianurCN− HidròxidOH−

Marxa analítica dels anions més comuns Els anions més freqüents en un laboratori no es poden separar de forma tan clara com els cations. La major part de les vegades s'identificaran de manera directa, mentre que unes altres se separaran en grans grups precipitant amb cations i, a partir d'aquests precipitats, s'identifiquen aquests anions. No obstant això, en laboratori és bastant més difícil analitzar els anions presents que els cations. Generalment, en el laboratori, la marxa analítica d'anions es fa primer eliminant tots els cations existents precipitant amb hidròxid de sodi o carbonat de sodi. A continuació es fan tres assajos preliminars.

Les sals típicament estan formades per cations i anions (encara que l'enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalent).

Acetat. L'ADN és un anió. Moltes proteïnes són aniòniques a pH fisiològic.

Referències