Lequip d'escalada varia segons el tipus d'escalada practicada. L'escalada de blocs necessita el mínim equip fora de les sabates i el guix i els matalassos opcionals. L'escalada esportiva afegeix cordes, arnesos, dispositius d'assegurament i cintes exprés per enganxar-se als cargols instal·lats a la paret. L'escalada tradicional afegeix la necessitat de portar un ventall de dispositius temporals de protecció passiva i activa. L'escalada de diversos llargs (i l'escalada de parets grans) afegeix dispositius per ajudar-se a pujar i baixar per cordes fixes. I, finalment, l'escalada artificial utilitza un equipament específic (per exemple, estreps).
Els avenços en l'equipament són una part clau de la història de l'escalada, començant per la corda. Els dispositius moderns permeten als escaladors fer tasques que abans es feien manualment i fer-les amb més control, en totes les condicions, i menys esforç. Alguns exemples inclouen l'arnès (que substitueix la corda lligada al voltant de la cintura), el mosquetó (que substitueix molts nusos), el dispositiu de descens/ràpel (que substitueix el dülfersitz), l'ascensor (que substitueix el nus prúsic), el dispositiu d'assegurament (que substitueix l'assegurança corporal) i els tascons (que substitueixen les pedres).
L'equipament modern inclou cordes dinàmiques, eines d'entrenament pliomètriques, dispositius avançats de lleves amb molla (SLCD) per a protecció i dispositius avançats de control de corda, com ara dispositius d'autobloqueig (SLD), dispositius de captura de progrés (PCD) i dispositius de frenada assistida (ABD). Els equips moderns utilitzen materials avançats que són cada cop més duradors, més forts i més lleugers (per exemple, Spectra/Dyneema i aliatges d'alumini). L'equip ha de complir estàndards específics (per exemple, els de la UIAA) de resistència, durabilitat i fiabilitat, i ha de ser certificat i provat amb aquests estàndards.
Ús i certificació Tipus d'escalada L'equip d'escalada necessari varia segons el tipus d'escalada que s'està duent a terme. Partint del tipus d'escalada amb menys equipament intensiu, les necessitats generals d'equipament són les següents:
L'escalada en solo integral (i la seva variant de psicobloc) requereix un equip mínim, ja que no s'utilitza cap protecció (ni equip de corda relacionat). L'equipament es limita al calçat d'escalada i magnèsia (amb la seva bossa corresponent).
L'escalada de bloc (i la seva variant de bloc de competició) utilitza l'equip bàsic de l'escalada en solo integral però amb l'addició opcional de matalassos de bloc (anomenats en anglès crash mats i crash pads).
L'escalada amb corda de segon (i la seva variant d'escalada de velocitat de competició) afegeix una corda, un arnès i un dispositiu d'assegurament, però cap protecció general d'escalada fora de la que s'utilitza per al punt d'ancoratge a la part superior de la pujada, del qual penja la corda, i que se sol fer amb mosquetons i cintes o corda.
L'escalada esportiva anant de primer (i la seva variant d'escalada de primer de competició) afegeix cintes exprés, que l'escalador enganxa als parabolts instal·lats al mur mentre avança per la paret amb la corda lligada a l'arnès (sense que la corda hagi passat pel punt d'ancoratge situat en l'extrem superior de la via).
L'escalada tradicional requereix la majoria de l'equip de les disciplines anteriors, però amb l'afegit d'un extens equip de protecció per a l'escalada (tascons i SCLD), que l'escalador introduirà en fissures o forats de la paret mentre escala. El pes de la protecció addicional per a l'escalada pot requerir un arnès més resistent o una cinta en bandolera.
L'escalada de múltiples llargs, que es pot fer en format esportiu o tradicional, requereix dispositius de corda addicionals com ascensors i descensors per moure's amunt i avall per cordes fixes. La variant d'escalada de gran paret requereix dispositius de corda resistents per portar més material, com ara tendes de campanya de paret i provisions.
L'escalada en solitari amb corda es fa en molts formats (esportiu, tradicional, multillarg) i necessita una àmplia gamma de dispositius de corda, ja que s'ha d'escalar en solitari (SLD), baixar (descensors) i tornar a pujar després (ascensors). La variant més senzilla de l'escalada en solitari amb corda de segon només requereix els SLD.
L'escalada artificial (i la seva variant d'escalada artificial neta) sol fer-se en el format tradicional i en vies de múltiples llargs (i de gran paret). A més de l'equipament estàndard per a aquestes vies, l'escalada artificial utilitza equips especialitzats com ara estreps, fifis i daisy chains, així com martells per a pitons.
Certificació miniatura|Cordes bessones certificades per la UIAA Els equips d'escalada en roca es classifiquen en general com a equips de protecció individual (EPI). La UIAA va ser un organisme primerenc a l'hora d'establir estàndards per als equips (abans de 1995 va ser l'únic organisme que va establir normes) i la Comissió de Seguretat de la UIAA continua tenint un paper central a tot el món en aquesta àrea. El CEN europeu també és un important regulador dels EPI i treballa estretament amb la Comissió de Seguretat de la UIAA a través del grup de treball CEN per a equips d'alpinisme. Amèrica del Nord té menys regulacions per als equips d'escalada en roca, ja que no estan classificats com a EPI militar o professional i, per tant, no entren sota la regulació OSHA; en efecte, la UIAA i el CEN s'han convertit en els organismes més importants per establir estàndards i regular els equips d'escalada a tot el món, i la majoria dels principals fabricants produeixen equips certificats i identificats amb el marcatge UIAA i CE. Després del Brexit, el Regne Unit utilitza la certificació UKCA en lloc del CEN.
Cordes i cintes Cordes miniatura|Secció transversal de corda dinàmica amb ànima i camisa de 10,7 mm de diàmetre Les cordes d'escalada modernes fan habitualment de llargada i tenen una construcció que consisteix en un nucli o ànima de fibres de niló retorçades i una funda exterior o camisa de fibres de niló gruixudes de colors entreteixides. Poden ser dinàmiques, que es poden estirar per absorbir l'energia d'un escalador que cau, i reduir així la possibilitat que es lesioni, o estàtiques, menys cares però més resistents, només utilitzades en situacions de càrrega constant com ara baixar (per exemple, ràpel) i pujar (també anomenada corda fixa).
Alguns escaladors utilitzaran una sola corda d'escalada de 9-11 mm de diàmetre, mentre que altres utilitzaran cordes dobles per reduir el fregament (per exemple, cadascuna s'enganxa a un punt d'ancoratge altern i així fan un traçat més recte, sense ziga-zagues), que tenen menys gruix (al voltant de 8-9 mm) per limitar el pes de la corda addicional. Quan s'utilitzen dues cordes més primes que s'enganxen totes dues a cada ancoratge (és a dir que l'objectiu no és reduir el fregament de la corda sinó tenir una corda de suport per a escalades llargues), es coneixen com a cordes bessones, que fan al voltant de 7-8 mm de diàmetre.
Cintes planes o eslingues miniatura|Joc de cintes planes cosides L'eslinga, corretja o cinta plana moderna està feta de niló tubular fort o del material patentat d'Spectra/Dyneema, encara més resistent. Els escaladors utilitzen corretges que s'han cosit (utilitzant un estàndard certificat de costura reforçada) en diverses longituds de bucles tancats anomenades "eslingues" o "cintes", que es poden utilitzar en una àmplia gamma de situacions, inclòs encerclar seccions de roca (per al ràpel, per crear ancoratges d'assegurament o com a protecció passiva, acció que es coneix com a "pont de roca") o lligat a altres peces d'equip (sovint mitjançant mosquetons) per crear una versió més llarga d'una cinta exprés o fins i tot una baga d'ancoratge improvisada.
Les eslingues poden consistir també en peces més complexes com la daisy chain, usada en l'escalada artificial, o el sistema d'ancoratge personal, que s'usa per fixar l'escalador a un punt d'ancoratge.
Cordinos miniatura|Comparació dels gruixos de corda (les dues de l'esquerra) i cordino (els dos de la dreta) Tot i que eslingues de diferents llargades es poden lligar mitjançant un nus (per exemple, un nus de cinta plana) per crear llaços de longitud personalitzada, la seva capacitat de càrrega es redueix considerablement, la qual cosa les fa menys segures. Per això, els escaladors utilitzen un cordino, que és un tros més prim (al voltant de 4-8 mm) de corda estàtica, lligada mitjançant un nus de pescador doble en bucles tancades de la mida que convingui en cada cas.
Aquests llaços de cordino compleixen una gran varietat de funcions en l'escalada en roca, inclosa la creació de nusos prúsic de fricció per pujar o agafar cordes d'escalada fixes (normalment utilitzant un cordino més fi, d'uns 5-6 mm de diàmetre) o per connectar i igualar les forces dels diversos punts d'un ancoratge fix, com quan s'instal·len ancoratges de ràpel o d'assegurament en vies d'escalada de diversos llargs (per a la qual cosa s'utilitzen normalment cordinos més gruixuts, d'uns 7-8 mm de diàmetre).
Connectors de corda Diversos dispositius ajuden els escaladors a subjectar de manera segura diferents elements a la corda, inclosos ells mateixos (per exemple, mitjançant un arnès) i els dispositius de protecció (per exemple, mitjançant mosquetons i cintes exprés). Abans de la seva invenció, els escaladors utilitzaven tècniques alternatives, com ara enrotllar-se la corda al voltant del cos en lloc d'un arnès o al voltant de la roca en lloc de la protecció, a més d'utilitzar diversos nusos d'escalada per enllaçar cordes i punts d'ancoratge.
Mosquetons miniatura|Mosquetons sense bloqueig (a dalt) i amb bloqueig (a sota) Els mosquetons són clips metàl·lics tancats amb frontisses amb molla que s'utilitzen com a connectors entre la corda i els diferents dispositius. Els mosquetons moderns estan fets d'un aliatge d'alumini lleuger però resistent que pot suportar la càrrega d'una caiguda. Els mosquetons tenen diverses formes (per exemple, la forma de D asimètrica/desplaçada és la més comuna) i estils de tanca (per exemple, recta o corbada). Una variació particular és si la frontissa té sistema de bloqueig (per a més seguretat, per exemple quan s'assegura, tot i que això fa que el mosquetó sigui més pesat i una mica més complicat de manipular) o no (és més fàcil d'enganxar i treure, per exemple, quan es fa escalada esportiva en una via equipada amb punts de seguretat, però té el risc que la tanca s'obri accidentalment).
Arnesos Els arnesos d'escalada s'utilitzen per connectar la corda a l'escalador (mitjançant l'anella ventral de l'arnès). Els arnesos estan fets de materials resistents que poden suportar la càrrega d'una caiguda important. Hi ha molts tipus de disseny i de materials utilitzats depenent del tipus d'escalada prevista. Alguns exemples són els arnesos de cintura minimalistes per a l'escalada esportiva (per exemple, amb les mínimes anelles portamaterial), arnesos lleugers i desmuntables per a les cames per a escalada alpina (perquè es puguin fer servir quan vas abrigat amb roba hivernal gruixuda), arnesos encoixinats per a l'escalada de grans parets (per donar comoditat per a assegurances llargues i ràpels) i arnesos de pit o de cos sencer per a infants i per quan es porten càrregues pesades.
Bagues d'ancoratge miniatura|Conjunt de bagues de via ferrada de Petzl amb dispositiu dissipador d'energia