La Simfonia en la major per a gran orquestra és la tercera simfonia del compositor Franz Schmidt. Va ser escrita entre 1927 i 1928 i es va estrenar el 2 de desembre de 1928 al Musikverein amb l'Orquestra Filharmònica de Viena, a qui anava dedicada, sota la direcció de Franz Schalk.
Moviments Allegro molt moderato Adagio Scherzo. Allegro vivace Trio. Molto più tranquillo Lento
La durada és d'aproximadament 55 minuts.
Anàlisi D'acord amb els termes i condicions del Concurs Schubert, Schmidt va tornar en la seva Tercera a la forma clàssica de quatre moviments que el mateix Franz Schubert va conrear seguint a Wolfgang Amadeus Mozart i Joseph Haydn. El primer moviment (Allegro molto moderato, la major, 3/4) té una sensació bucòlica i suau i està construït en una forma clara de sonata. El segon moviment, un Adagio (re menor, 4/4), és una de les creacions més profundes de Schmidt - fascinant per la sofisticació harmònica amb què el tema diatònic essencialment senzill és sotmès a audaces divagacions tonals - i algunes erupcions entusiastes i expressives. La repetició és màgica, en la qual la melodia està envoltada de delicades figures de clarinet.
L'Scherzo (la major, Allegro vivace, 3/4) i el Finale (la menor/la major Lento – Allegro vivace, 4/4) semblen ser portats d'una gran inquietud. Tant el tema Ländler del tercer moviment, així com la idea principal que emergeix d'una introducció pausada i reflexiva, amb un tema secundari més lleuger al final, tots construïts sobre constants patrons de baix. Només al final torna l'obra al to alegre de l'inici de la simfonia. Tot i això, la serenitat inicial sembla haver esdevingut un optimisme afirmatiu.
Referències
Categoria:Simfonies de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1928