Lesglésia de Sant Lluís de Bertran és un temple situat al barri de la Font de Sant Lluís, a la ciutat de València. És catalogada com a bé de rellevància local amb IGPCV 46.250-9999-000129, segons consta en l'inventari de béns protegits de la Generalitat Valenciana.

Història de la parròquia L'església s'edificà l'any 1608 per a commemorar la beatificació de Sant Lluís de Bertran pel papa Pau V. Es va construir en el mateix terreny on s'havia bastit anteriorment una ermita en l'horta de Russafa, on segons la tradició hi havia una font amb propietats curatives que haurien ajudat al sant.

El 1902 va ascendir a la categoria de parròquia, per això, va ser renovada amb la finalització de la façana i la torre campanar l'any 1909. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser usada com a dipòsit de municions, i va requerir una restauració posterior.

Història del Sant Sant Lluís Bertran va ser un destacat sant valencià de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1671. Nascut l'1 de gener de 1526 a València, va ingressar al convent dels dominics en 1544 i es va destacar com a missioner a Amèrica.

És allí on va ser elegit prior del convent de Sant Domènec, a Santa Fe de Bogotà, en 1568, i es va enfrontar a la crueltat i els abusos dels conqueridors.

Va sol·licitar el trasllat a Europa a causa de les dificultats en la seva labor missionera. A València es va dedicar a ensenyar a novicis. Segons la tradició, va beneir una font en 1579, que es va considerar miraculosa i va donar nom al barri de la Font de Sant Lluís. La seva devoció popular es manifesta en relats de miracles, com posar fi a sequeres, fer que un arbre doni fruits instantàniament, caminar sobre aigües i realitzar prodigis.

Descripció Interior esquerra|miniatura|251x251px Presenta planta rectangular amb tres naus amb capelles laterals i un cor alt, el transsepte no sobresurt en planta. Es cobreix la nau central amb voltes de canó amb arcs faixons que descansen en un entaulament recolzat en pilastres amb capitells d'ordre corinti. En l’interior presenta un revestiment neobarroc de guixeria, que conté pintures murals de 1941 de Remigio Soler Tomás que representen escenes de la vida i miracles de sant Lluís de Bertran. En el centre del presbiteri trobem l'Apoteosi de Sant Lluís Bertran; a l'esquerra, El miracle de la pistola, i en el costat oposat, La mort de Sant Lluís Bertran. En la nau lateral esquerra presenta als peus una pintura mural del Bateig de Crist. En l'altar major hi ha un mural on es representa a Sant Lluís Bertran, Sant Vicent Ferrer i Sant Isidre Llaurador. miniatura|250x250px Les naus laterals alberguen les capelles de (esquerra a dreta):

La Mare de Déu dels Desemparats Nostra Senyora del Perpetu Socors La dolorosa La Verge de la Rosada La Mare de Déu del Carme La Immaculada Concepció Sant Antoni San Miguel Arcàngel Sant Antoni Abat Sant Josep El cor de Jesús

Exterior esquerra|miniatura|218x218px La torre campanar és obra de fra Mateu Company, i destaca el rellotge i una sala de campanes. El rellotge destaca perquè permetia conèixer l'hora des de qualsevol punt, ja que hi havia un a cada costat del campanar. Més amunt s'obri una terrassa amb balustrada i un templet que allotja les campanes. Al costat de la façana hi ha un edifici que va ser residència del rector, i actualment està destinat a una associació de mestresses de casa.

En el primer pis de la torre del campanar hi ha un taulell que ens diu que aquest rellotge va ser un regal dels clavaris l'any 1974, al costat de 7 noms.

Es troba una plaça enfront del temple coronada per una creu de ferro, datat de 1832 per la inscripció del sòcol. En la part esquerra hi ha una casa de l'horta del primer terç del , actualment es troba en un estat perjudicial. En el costat oposat hi ha un jardí de reduïda grandària, delimitat per una balustrada, en el qual destaca la font que dona nom al barri, i que té una inscripció al costat dret, de taulell decoratiu, que diu: Restaurada pels clavaris de l'any 1989.miniatura|138x138px L'escena és presidida per quatre personatges recollint l'aigua de la font beneïda, i sobre ells i de menor grandària hi ha el sant amb una creu a la mà. Actualment, la font està en funcionament per a ús públic del barri de la Fonteta. esquerra|miniatura|198x198px

Les portes del temple són de ferro i s'emmarquen en un cos amb dues pilastres d'ordre dòric amb llinda llisa. En l'entrada principal esmentada abans, trobem en la part superior diverses inscripcions que ens donen el nom de l'església parroquial. Presidint la façana trobem un nínxol amb una escultura exempta de sant Lluís Bertran aixecant la mà, que devia sostenir una creu ara perduda. La decoració vegetal es fa present en el nínxol, com en les pilastres, i en la clau de l'arc es representa el bust d'un àngel.

Vegeu també Sant Lluís Bertran València Paul V 9 d'octubre (festivitat) Llista de monuments de Quatre Carreres (València)

Referències

Bibliografia FERRER VALS, Teresa. "III.3 Producció Municipal, festes i comèdia de Santos: la canonització de Sant Lluís Beltrán a València (1608) " (en línia). A: <https://www.cervantesvirtual.com/descargapdf/produccion-municipal-fiestas-y-comedia-de-santos-la-canonizacion-de-san-luis-bertran-en-valencia-1608/>

Enllaços externs Parròquia Sant Lluís de Beltrán (Fonteta) Fitxa: Església parroquial de Sant Lluís de Bertrán Datos.bne.es catàleg oficial. Cerca: Luis Bertrán, Sant (1526-1581)

Categoria:Esglésies de València Categoria:Control de B25es OLI23