Héctor Julio Páride Bernabó, conegut pel pseudònim Carybé (Lanús, Província de Buenos Aires; 7 de febrer de 1911 - Salvador, Estat de Bahía; 2 d'octubre de 1997), va ser un pintor, gravador, dibuixant, il·lustrador, ceramista, escultor, muralista, investigador, historiador i periodista argentino-brasiler. La seva obra està fortament influenciada per la cultura afrobrasilera.
Biografia Va néixer a la Gran Buenos Aires, fill de mare argentina i de pare italià. Encara nadó, la família migra a Itàlia, però l'any 1919 tornen a Sud-amèrica, establint-se a Rio de Janeiro. Durant la seva infància a l'antiga capital, va formar part de grups d'escoltisme, on va rebre el malnom de Carybé, una espècie de piranya (Pygocentrus cariba) i que va mantenir al llarg de la carrera artística. A la ciutat va iniciar els estudis artístics, entrant en l'Escola Nacional de Belles Arts.
L'any 1929, els Bernabó tornen a l'Argentina, on Carybé comença a treballar com a il·lustrador i caricaturista en premsa. La feina el permet viatjar sovint i, durant els anys quaranta, visita Salvador en diverses ocasions i hi tindrà els primers contactes amb el candomblé. Viu uns anys a Salta, on el 1946 contrau matrimoni amb Nancy Colina Bailey i el 1949 publica Ajtuss, el seu primer llibre, completament escrit i dibuixat per ell. El 1950, l'artista i la seva família es trasllada definitivament a la capital bahiana. miniatura|260x260px|La sala dels orixás al Museu Afrobrasiler de Salvador. L'obra de Carybé es basa principalment en l'art figuratiu i en les seves vivències a Salvador, entre el candomblé, el Carnaval, les rodes de samba i de capoeira. En el seu treball com a escultor, gravador i ceramista, va destacar per l'ús de tècniques innovadores. Va tenir molta relació amb bona part de la potent generació d'artistes llatinoamericans de mitjans de , i va poder treballar amb escriptors com Júlio Cortázar, Gabriel García Márquez o Jorge Amado, encarregant-se de les il·lustracions dels seus llibres. Va produir més de 5.000 peces artístiques.
Honors L'any 1955 va rebre el premi al millor dibuixant de la III Biennal de São Paulo. Per la seva contribució a la difusió del candomblé, va ser nomenat Obá de Xangô, protector del terreiro del Centre Ilê Axé Opô Afonjá, de llarga tradició a Salvador.
Referències
Bibliografia complementària
Categoria:Dibuixants argentins Categoria:Dibuixants brasilers Categoria:Gravadors brasilers Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escultors brasilers Categoria:Folkloristes americans Categoria:Ceramistes americans Categoria:Antropòlegs argentins Categoria:Antropòlegs brasilers Categoria:Escriptors de la província de Buenos Aires Categoria:Morts a Salvador (Brasil) Categoria:Escultors argentins Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors argentins morts al segle XX