La Casa Francesc Vilarassau és un edifici situat als carrers de la Blanqueria, dels Assonaodors i de l'Allada (actualment Allada-Vermell) de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.
Història miniatura|esquerra|Portals del carrer de la Blanqueria miniatura|esquerra|Plànol de les designes que componien la propietat miniatura|esquerra|Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860) El 1780, el comerciant Antoni Pongem i Alabau va adquirir dues cases als carrers de la Blanqueria i dels Assaonadors, que va traspassar, a títol d'agnició de bona fe, al seu cunyat, el corredor reial de canvis Josep Saurí i Tria,AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, 13-05-1780 i 23-05-1780. casat amb la seva germana Gertrudis. Tot seguit, aquest va demanar permís per a variar-hi diverses obertures i refer l'empedrat del primer dels carrers, i novament el 1785 per a fer quatre balcons al segon pis de la façana del carrer dels Assaonadors. El 1787, Saurí va adquirir en emfiteusi una casa veïna als carrers dels Assaonadors i de l'Allada,AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, 18-12-1787. i el 1788 i el 1790 va demanar permís per a fer-hi reformes.
Posteriorment, la propietat va passar per vincles familiars a mans del comerciant Salvador Taxonera del Bosch, soci de Maurici Prat i Pruns a la societat Prat i Taxonera del Bosch, que el 1806 va demanar permís per a reformar la banda del carrer de la Blanqueria. El 1816, la façana del carrer de l'Allada es trobava en mal estat, i va demanar permís per a col·locar-hi puntals, i novament el 1818 i 1819 per a reedificar-la, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer. A la mort de Salvador, la propietat fou heretada pel seu fill Zenó, corredor reial de canvis, que litigà contra els creditors del seu pare i del seu avi matern Josep Saurí.
El 1833, l'adroguer Josep Almirall i Alier, segrestador dels seus béns, va demanar permís per a reparar dos forats a la façana. Finalment, el 1838 el mateix Almirall i altres creditors van establir la propietat en emfiteusi al comerciant Francesc Vilarassau i Barnils.AHPB, notari Ramon Taxonera, manual 1.245/5 (2a part), f. 90-97v, 17-09-1838. Poc després, el 1839, aquest va vendre al seu veí Pere Mayol un angle de la seva casa que s'entrellaçava amb la d'aquest al carrer de l'Allada,AHPB, notari Ramon Taxonera, manual 1.245/5 (3a part), f. 6-10, 10-01-1839. i va demanar permís per a reconstruir la façana del carrer dels Assaonadors a la cantonada amb el de l'Allada, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gras i Alfonso.AHCB, C.XIV Obreria C-132, 03-12-1839. Tanmateix, els veïns s'oposaren a la reedificació de la volta sobre el carrer, el que va motivar que Vilarassau fos indemnitzat, 2/3 per ells i 1/3 per l'Ajuntament.
El 1844, Vilarassau va demanar permís per a transformar una finestra en porta al carrer de la Blanqueria, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera, i el 1846, va ser admès al Col·legi de Corredors Reials de Canvis de Barcelona.AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 500-501, 22-12-1846.
Referències
Vegeu també Mas Sau
Bibliografia
Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera