El mataparent bai (Imleria badia), també anomenat cep bai, és una espècie de mataparent del grup dels mataparents xerocomoides. Pertany a la família de les boletàcies, de l'ordre de les boletals. Es caracteritza per formar bolets de mida més aviat gran, de barret bru clar a bru bai, lleugerament víscid quan és humit, de cama del color del barret o més pàl·lida, i de porus i carn que blavegen al tall, pressió i frec.

Notes nomenclaturals L'espècie va ser descrita originàriament com Boletus castaneus ß badius Fr., més tard, el mateix autor, com Boletus badius (Fr.) Fr., i actualment s'ha combinat en Imleria badia (Fr.) Vizzini miniatura|Porus blavejants a la pressió en el mataparent bai (Imleria badia)

Descripció Barret de 5-15 cm, carnós, hemisfèric, més tard de convex a gairebé pla, superfície de jove finament vellutada, especialment al marge, més tard llisa i brillant, viscosa en temps humit, de bru vermellosa a castany, amb el temps bru ocràcia;

Tubs groc verdosos, blavegen al tall; porus angulosos, mats, de joves blanquinosos, més tard groc llimona pàl·lid, finalment groc sofre; blaus a la pressió.

Cama de vora 13 cm de longitud; cilíndrica de jove, lleugerament clavada en madurar; a la part superior del color del barret o més pàl·lida, bru groguenca a la resta; s'enfosqueix a la manipulació; miceli basal de blanquinós a crema.

Carn ferma, de blanquinosa a cremosa, però brunenca sota la superfície; blaveja sobre els tubs i la part superior de la cama

Distribució i hàbitat Comú; des de l'estiu a finals de tardor; prefereix els sòls àcids, pot créixer sobre fusta en descomposició; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos de coníferes, més rar en planifolis; vora pi negre, pi roig i avet, també vora faig i castanyer

Comentaris L'espècie d'aspecte més similar és el mataparent perfumat (Lanmaoa fragrans), un mataparent butiroide. Se'n diferencia per ser més robust, tenir la cama afusada i créixer sovint en flotes i vora planifolis

Les espècies de mataparents xerocomoides dels gèneres Xerocomus, Xerocomellus i Hortiboletus tenen la cama més prima i els porus de l'esponja més amples.

Pel seu aspecte general es pot confondre amb un cep, però els porus blavegen a la pressió, la carn ho fa de manera més suau i no la cama del mataparent bai no presenta mai cap mena de reticle en superfície.

Comestibilitat Comestible; considerat excel·lent, és recomanable eliminar la cutícula.

Referències

Categoria:Boletàcies Categoria:Bolets comestibles