Anne Fontaine (nascuda Anne-Fontaine Sibertin-Blanc; 15 de juliol de 1959) és una directora de cinema, guionista i antiga actriu luxemburguesa. Viu i treballa a França.
Vida i carrera Nascuda Anne-Fontaine Sibertin-Blanc a Luxemburg, germana de l'actor Jean-Chrétien Sibertin-Blanc, va anar de petita a viure a Lisboa,Le Soleil, Canada (10 Feb 2006) on el seu pare, Antoine Sibertin-Blanc, era professor de música i organista de la catedral. Durant l'adolescència es va traslladar a París i es va formar en dansa amb Joseph RussilloLibération (9 Jan 2004) mentre continuava la seva formació acadèmica, inclosa la filosofia. El seu marit és Philippe Carcassonne, el productor de cinema, i tenen un fill adoptiu, Tienne, que va néixer a Cambodja.
Mentre encara ballava, va ser escollida per Robert Hossein per interpretar Esmeralda en una producció teatral del 1980 de El geperut de Notre DameLibération i per aquesta època va començar a utilitzar el nom d'Anne. Fontaine. Va continuar amb la interpretació i es va fer coneguda pels seus papers en comèdies com Si ma gueule vous plaît... (1981) i P.R.O.F.S.(1985). L'oportunitat de ser assistent de direcció va venir amb una versió escènica de 1986 de Viatge al fons de la nit de Louis-Ferdinand Céline al teatre Renaud-Barrault.
El primer projecte de Fontaine com a directora en solitari, Les histoires d'amour finissent mal... en général, va guanyar el 1993 el Premi Jean-Vigo. El 1995 va treballar amb el seu germà en la comèdia Augustin. Dos anys més tard, va escriure i dirigir la reeixida Nettoyage à sec. Va guanyar el premi al millor guió a la 54a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i en general es considera una fita en el camí de Fontaine per convertir-se en "una figura important del cinema francès contemporani".Sexual Politics and "Dry Cleaning" with Directrice Anne Fontaine
El 1999 el personatge Augustin (Jean-Chrétien Sibertin-Blanc) va tornar a aparèixer a la pel·lícula de Fontaine Augustin, roi du kung-fu. Comment j'ai tué mon père es va estrenar el 2001, i Nathalie... la va seguir el 2003. La pel·lícula del 2005, Entre ses mains va ser descrita àmpliament com un thriller: un "thriller íntim" segons la mateixa Fontaine.Quoted in a review of the 2006 Australian French Film Festival Una tercer pel·lícula d'Augustin, Nouvelle chance (també coneguda com Oh La La) fou estrenada el 2006. Després van venir La Fille de Monaco el 2008 i Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel, el seu biopic de Coco Chanel, el 2009.
L'obra de Fontaine no es classifica fàcilment, tot i que sovint s'utilitza la frase "drama psicològic". Ella va dir a un diari del Regne Unit: "Intento treballar el costat cec dels meus personatges, d'una manera freudiana: preguntar-me:" Quines són les coses d'ells mateixos de les que no en són conscients?" Estic fascinada per la ironia del destí, quan alguna cosa derrapa. Totes les meves històries tenen un element de crueltat."Daily Telegraph (17 July 2004)
Tot i saber que el moviment del "cinema de dones" funcionava com a contraposició al sistema clàssic de Hollywood, a Fontaine no li agradava identificar-s'hi. Durant una entrevista l'any 1998 amb Eve-Laure Moros, va declarar: "Si la gent diu que 'Nettoyage a sec' és una pel·lícula de dones, em sorprèn molt, no sé què vol dir... ser cineasta, pel que fa a la sexualitat, és una cosa que realment dessexualitza. És a dir, et converteixes en una cosa estranya, quan dirigeixes una pel·lícula, durant el rodatge, no ets ni un home ni una dona. ets realment una cosa estranya i molt ambivalent."
Filmografia Cinema Any TítolDirectorGuionista Notes Ref. 1993 Les histoires d'amour finissent mal... en général 1995 Augustin 1997 L'@mour est à réinventer Segment: Tapin du soir Nettoyage a sec 1999 Augustin, roi du kung-fu 2001 Comment j'ai tué mon père 2003 Nathalie... 2005 Entre ses mains 2006 Nouvelle Chance 2008 La Fille de Monaco 2009 Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel 2011 Mon pire cauchemar 2013 Dues mares perfectes 2014 Gemma Bovery 2016 Les innocents 2017 Marvin ou la Belle Éducation 2019 Blanche comme neige 2020 Police 2021 Présidents 2021 Boléro
Com a actriu Any Títol Peper Notes 1980 Les Mystères de Paris Sarah Minisèrie de televisió Tendres Cousines Justine 1981 Si ma gueule vous plaît... Isabelle 1982 Caméra une première Alba Sèrie de televisió 1984 Le Mystérieux Docteur Cornélius Andrée de Maubreuil Minisèrie 1985 Entre chats et loups Carole Lambert Telefilm P.R.O.F.S. Marite 1986 Grand hôtel Marite Sèrie de televisió 1987 Children and the White Whale Claudine Telefilm 1988 Carte de presse Pauline Minisèrie 1986–1990 Série rose Mathilde / Mme Orlova Sèrie de televisió 1999 Pas de scandale Nathalie
Premis i nominacions Premis BAFTA Any Categoria Títol Resultat 2009 Millor pel·lícula en llengua no anglesa Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel
Premis César Any Categoria Títol Resultat 1997 Millor guió Nettoyage à sec 2005 Millor adaptació Entre ses mains 2009 Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel 2016 Millor pel·lícula Les innocents Millor director Millor guió original
Festival de Cinema de Venècia Any Categoria Títol Resultat 1997 Premi Osella Nettoyage à sec Lleó d'Or
Premi Lumières Any Categoria Títol Resultat 2009 Millor pel·lícula Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Millor director '''Altre premis Any Premi Categoria Títol Resultat 1993 Premi Jean-Vigo Les Histoires d'amourfinissent mal... en général 1993 Mostra de València Palmera de BronzeEl filme italiano "La gran sandía" gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 7 d'octubre de 1993 Les Histoires d'amourfinissent mal... en général 1995 Festival de Canes Un Certain Regard Augustin 2001 Festival Internacional de Cinema de Locarno Pardo d'oro Comment j'ai tué mon père 2005 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Conquilla d'Or a la millor pel·lícula Entre ses mains 2009 Premis de la Crítica Cinematogràfica Millor pel·lícula en llengua estrangera Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Acadèmia de Cinema Europeu Premi Lux 2016 City of Lights, City of Angels Premi del públic Les innocents Festival Internacional de Cinema Noruec Premi Andreas Festival Internacional de Cinema de Provincetown Premi dl públic a la millor pel·lícula narrativa
Referències
Categoria:Directors de cinema luxemburguesos Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Guionistes francesos Categoria:Guionistes luxemburguesos Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Actors luxemburguesos Categoria:Escriptors luxemburguesos del segle XXI Categoria:Escriptors luxemburguesos del segle XX Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1959