és un escriptor, cineasta i pamfletari francès.
Fundador l'any 2015 del moviment ciutadà Bleu Blanc Zèbre, el desembre de 2016 va anunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses de 2017 però no va aconseguir reunir els 500 patrocinadors requerits.Voir sur le site du Conseil constitutionnel.
Biografia Família i estudis Alexandre Jardin és fill de Pascal Jardin (1934-1980), escriptor i guionista, conegut com el Zubial, ell mateix fill de Jean Jardin (1904-1976), conegut com el Nain Jaune, polític, cap de gabinet de Pierre Laval sota el règim col·laborador de Vichy, i de Stéphane Sauvage (mare de tres fills, inclòs un amb un home diferent del seu marit).Catherine Schwab, « Alexandre Jardin, une confession au goût de cendres », Paris Match, semaine du 12 au 18 octobre 2017, Té dos germans, entre ells el director Frédéric Jardin, i una germanastra. És el cosí de Stéphane Delajoux. Alexandre Jardin és pare de cinc fills, de dos matrimonis.Balla Fofana, « Alexandre Jardin, drôle de zèbre » sur Libération, 20 janvier 2017.
Va completar els seus estudis secundaris a l'École alsacienneColombe Schneck, « École alsacienne, les liens du rang », GQ, septembre 2015, Després es va incorporar a l'Institut d'Estudis Polítics de París, on es va llicenciar el 1986 (secció econòmica i financera).
Literatura Va escriure als 20 anys Bille en tête (1985, la seva primera novel·la, guanyadora del premi a la 1a novel·la el 1986)., columnista de Le Figaro, també va dirigir diverses pel·lícules com Fanfan o Oui.
El 1988 va rebre el Premi Fémina pel seu llibre Le Zèbre, obra que va ser adaptada per al cinema per Jean Poiret, el 1992.
Va ser columnista literari de Canal+ a l'espectacle Nulle part ailleurs (amb Philippe Gildas i Antoine de Caunes).
Com a escriptor, els seus temes principals són l'amor a Feydeau i la pedagogia. Aborda la por a la monotonia i el ressorgiment de la primera flama romàntica. Sovint apareixen nens meravellosos.
El 2004 va escriure una sèrie de llibres adreçats a adolescents, Les Coloriés. El maig de 2004, Philippe Muray li va dedicar a Exorcismes Spirituels - Moderne contre moderne, un article titulat « Effroyable jardin ». dEssais, édition Les Belles Lettres.
L'1 d'abril de 2008 va publicar Chaque femme est un roman, una sèrie de retrats de dones.
El 2011, va participar al festival literari Metropolis bleu. Aquell mateix any va aparèixer Des gens très bien, en què Alexandre Jardin qüestiona el passat col·laboracionista del seu avi i la negació familiar que li concernia. Es qüestiona en particular el seu paper durant la batuda del Velòdrom d'Hivern el juliol de 1942. La necessitat d'aclarir aquest «secret familiar» i «treure la màscara» va provocar un enrenou al seu cercle familiar, però afirma haver sorgit profundament regenerat d'aquest procés psicològic de posar al nu que es confirma a Joyeux Noël, una obra inspirada en les seves trobades amb els lectors que se li van confiar després de la seva obra anterior.
Compromisos associatius i polítics El 1999 va ser l'origen de la creació de l'associació Lire et faire lire amb el periodista Pascal Guénée.
El 2002, va poder continua el seu compromís associatiu amb la creació de l'associació Mille mots per a la qual treballen voluntaris jubilats a la presó. També és patrocinador de l'associació Unis-Cité que ofereix servei civil voluntari a joves d'entre 18 i 25 anys. Publica 1+1+1 que és un manual per fer la política diferent.
El 2007, amb l'acostament de les eleccions presidencials, va crear el lloc Comment on fait, per apel·lar al sentit comú dels francesos per resoldre els seus problemes. La idea és comunicar les millors propostes al guanyador de les eleccions presidencials. Diu haver votat per Nicolas Sarkozy, una elecció per la qual va dir que estava «consternat» el 2016
L'any 2012, durant les presidencials, va recriminar François Hollande per tenir una visió quantitativa de la política educativa i manca de visió qualitativa.Alexandre Jardin, « Plus de profs, quelle idée sotte ! », Le Monde, 5 abril 2012 Va indicar haver fet un vot en blanc.
La seva crida « Aux actes, citoyens ! » està signat per l'Associació d'Alcaldes de França (AMF), l'Associació d'Alcaldes de les grans ciutats de França (AMGVF), la Federació de les ciutats mitjanes (FVM) com a així com que l'Associació d'alcaldes rurals de França (AMRF) durant una conferència organitzada el 28 de maig de 2014 al Consell Econòmic, Social i Ambiental (CESE).
L'any 2015 va fundar l'associació Bleu Blanc Zèbre (BBZ) que és a l'origen del moviment ciutadà col·laboratiu del mateix nom. Aquest moviment pretén «federar i unir la societat civil en accions concretes en benefici de la població. Cada Zèbre forma part de la solució i tothom participa en l'èxit d'aquesta aventura col·lectiva».Le site de l'association « Bleu Blanc Zèbre ». Va llançar una petició nacional, el manifest dels « Faizeux », i el 6 d'abril de 2015 va publicar Laissez-nous faire ! On a déjà commencéLe site de l'association « Bleu Blanc Zèbre » .
El juliol de 2016 va participar al míting d'Emmanuel Macron a La Mutualité : va aclarir que era «no per donar-li suport» i després es va considerar decebut per les seves operacions de comunicació. Aquest episodi, que inicialment havia de marcar la seva manifestació, el va situar, per tant, en desgràcia en el cercle del candidat En Marche!, a qui havia trobat diverses vegades a Bercy anteriorment.Marie-France Etchegoin, « Tonton flingué », Vanity Fair núm. 63, novembre 2018,
Alexandre Jardin diu que vol portar els seus compatriotes al més alt i esperava dissoldre el moviment el 2017, després de guanyar la seva lluita, i després ornar a la literatura. Segons ell, la seva lluita es guanyarà quan els polítics (els « diseux ») confiïn a la societat civil (els "faizeux") "contractes de missió de servei públic ». Persegueix unir els ciutadans en un moviment anomenat la Maison des citoyens. El 3 de desembre de 2016 va declarar a France Info que es presentava com a candidat a les eleccions presidencials franceses de 2017 però finalment només va reunir 165 patrocinadors dels 500 requerits.
Obres Novel·les
amb il·lustracions de Bruno Salamone amb il·lustracions de Bruno Salamone amb il·lustracions de Bruno Salamone
Assaigs
Cinema com a guionista 1989 : Bille en tête de Carlo Cotti 1991 : Gawin d'Arnaud Sélignac (coguionista) 1992 : Le Zèbre, adaptada al cinema per Jean Poiret, amb Thierry Lhermitte com a protagonista Com a director 1993 : Fanfan 1996 : Oui 2000 : Le Prof
Referències
Enllaços externs Web de l'associaació Lire et Faire Lire
Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Guionistes francesos Categoria:Persones de Neuilly-sur-Seine Categoria:Alumnes de l'École alsacienne Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París Categoria:Nascuts el 1965 Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors dels Alts del Sena Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX