El medicà (o minihuracà) Daniel, també conegut com a el cicló Daniel, va ser el cicló tropical mediterrani més mortífer de la història registrada, així com el cicló tropical més costós registrat fora de l'oceà Atlàntic nord. Formant-se com un sistema de baixa pressió al voltant del 4 de setembre del 2023, el minihuracà va afectar Grècia, Bulgària i Turquia amb grans inundacions. La tempesta es va estendre llavors com una baixa mediterrània i va ser designada com a Medicà Daniel. Aviat va adquirir característiques quasi tropicals i es va traslladar cap a la costa de Líbia, on va provocar inundacions catastròfiques abans de degenerar en una baixa resta. El Daniel va ser el resultat d'un bloc omega ; una zona d'alta pressió entre dues zones de baixa pressió, amb les isòbares formant com la lletra grega omega (Ω).
A Grècia, les fortes pluges van provocar inundacions que van causar danys de més de dos mil milions d'euros, convertint-la en la tempesta més costosa registrada. Líbia va ser l'estat més afectat, amb pluges torrencials que van provocar el rebentament de dues preses prop de la ciutat de Derna. Això va provocar més de quatre mil morts, amb entre 10.000 i 100.000 persones desaparegudes, tot i que les xifres exactes varien segons la font. La vulnerabilitat de Líbia davant aquests desastres es va atribuir a la seva guerra civil, que va danyar les infraestructures crítiques i la va deixar en males condicions abans del medicà. Com a conseqüència, diversos països de la conca mediterrània es van comprometre a donar ajuda als països afectats.
Història meteorològica
Una àrea de baixa pressió desenvolupada sobre el mar Jònic amb la seva temperatura superficial dins del rang de transició tropical. El 4 de setembre del 2023 es va traslladar terra endins sobre la península dels Balcans que va provocar pluges torrencials, sobretot a la regió de Tessàlia. El sistema es va convertir en un cicló mediterrani l'endemà, i va ser nomenat Tempesta Daniel pel Servei Meteorològic Nacional Hel·lènic. Daniel va passar a un cicló tropical mediterrani el 9 de setembre. Durant els dies següents, el sistema es va moure cap al sud-est, assolint el pic com una tempesta subtropical amb vents registrats per instruments a Metop a 45 nus (83 km/h).
La tempesta va tocar terra a prop de la ciutat de Bengasi a Líbia l'1 de setembre. Daniel es va dirigir cap a l'est i va continuar terra endins abans de degenerar en una àrea de baixa pressió més tard. El medicà es va dissipar el 12 de setembre. L'escalfament global també pot haver influït en el bloqueig atmosfèric de latituds mitjanes a l'estiu, que va provocar el medicà Daniel i una altra baixa de nucli fred que va provocar inundacions a Espanya.
Impacte +Morts pel medicà Daniel País Defuncions Danys USD Grècia 17 2,14 mil milions Turquia 7 -- Bulgària 4 -- Líbia 4.333 o més 19 mil milions
Grècia El 5 de setembre, les inundacions a Tessàlia van matar almenys una persona. El mateix dia el poble de Zagora va rebre 1.092 mil·límetres de pluja, 55 vegades més que la pluviometria mitjana del país durant el mateix mes. Portaria també va registrar un nou rècord de pluges de 884 mm (34,8 en). No es van poder mesurar més pluges perquè l'estació meteorològica va quedar fora de servei. El 6 de setembre el riu Krafsidonas, que neix a Pèlion, va desbordar les seves ribes a Volos i va destruir un pont i una residència d'avis, mentre arrossegava cotxes, autobusos, arbres i altres deixalles pel seu camí.
El 7 de setembre es va tancar l'autopista principal entre Atenes i Tessalònica i es van suspendre els serveis de tren entre les dues ciutats. A Tessàlia, més de 800 persones van haver de ser rescatades enmig d'edificis i ponts col·lapsats i pobles submergits. A Larissa, després que les pluges acabessin el dia 8 de setembre, l'aigua va continuar pujant quan el riu Pineios va desbordar els seus marges fins a assolir un nivell de 9,5 metres en comparació amb el nivell normal de 4. A la vall de Tempe, el nivell de l'aigua va pujar uns 18 metres, arribant al nivell d'un pont penjant.
Un home va morir a Volos quan un mur es va esfondrar a sobre, i a la zona propera de Pèlion es va descobrir el cos d'una anciana el 6 de setembre, mentre que quatre persones van ser donades per desaparegudes. Almenys sis pobles de la serralada del Pèlion i els seus voltants van patir danys enormes. esquerra|miniatura|Un carrer inundat a Larissa, Grècia Des que van començar les pluges, es va activar el Servei de Cartografia Ràpida del Programa Copèrnic per a la zona inundable de Grècia. A partir de les dades de Sentinel-1, el 7 de setembre l'àrea d'inundació comprenia unes 73.000 hectàrees. Els meteoròlegs i les meteoròlogues van classificar el cicló com el pitjor sofert per Grècia des que van començar els registres el 1930. Les inundacions de Tessàlia, que subministra al voltant del 15% de la producció agrícola de Grècia, van destruir els conreus de l'anyada i van causar greus danys a llarg termini, ja que l'espessa capa de fang farà que el sòl sigui infèrtil. Fins d'aquí a cinc anys no tornaran a recuperar-se totalment. El governador de Tessàlia, Kostas Agorastos, va declarar a l'Hellenic Broadcasting Corporation (ERT) que es calcula que els danys de la tempesta a la regió superaran els 2.000 milions d'euros. El 16 de setembre, el nombre de morts al país havia augmentat a disset. Entre els morts hi havia una parella austríaca que va quedar atrapada en una casa de vacances que va ser arrasada per les inundacions a Potistika, prop de Pèlion, el 6 de setembre.
La policia va prohibir els viatges a Volos, alguns pobles de Pèlion i la propera illa d'Escíatos. Les autoritats també van enviar alertes als habitants d'altres zones del centre de Grècia, a les illes Espòrades i a l'illa d'Eubea prop d'Atenes, advertint-los que limitessin els seus moviments a l'aire lliure, mentre que es preveia que les tempestes continuessin almenys fins a la tarda del 7 de setembre.
Dies més tard, el secretari d'estat per a la Crisi Climàtica i la Protecció Civil, Evangelos Tournas, va informar el Parlament hel·lènic que es van trobar 110.000 animals morts i 135.000 aus de corral es van registrar com a desaparegudes a tot Tessàlia.
Turquia Durant els primers dies de la tempesta, cinc persones van morir a Turquia durant les inundacions a İğneada, província de Kırklareli. Les morts van passar a les proximitats del parc nacional dels boscos de la plana inundable d'İğneada en un establiment de bungalous sense llicència. L'augment de les aigües portava troncs d'un negoci forestal proper, els quals van arrossegar les cases, mentre anaven derruint els edificis i matant la gent.
El 6 de setembre, els districtes d'Ikitelli, Arnavutköy, Başakşehir i Küçükçekmece a Istanbul es van inundar a causa de les fortes pluges. Dues persones van morir a Başakşehir i Küçükçekmece, i 31 més van resultar ferides. Les víctimes eren un ciutadà guineà que va quedar atrapat al seu habitatge del soterrani a Küçükçekmece, l'altra era una dona que va morir després de ser arrossegada per les inundacions allà mateix. Més de 1.750 habitatges i comerços de la ciutat es van veure afectats. El governador d'Istanbul, Davut Gül, va declarar que la ciutat va rebre precipitacions aproximadament equivalents a les que s'esperarien durant tot el setembre en l'espai de sis hores. També va dir a les xarxes socials que les autoritats oferirien allotjament i seguretat a la gent afectada per les inundacions.
Bulgària miniatura|Medicà Daniel el 5 de setembre del 2023 Els pobles de la costa de la mar Negra i prop de la província de Burgàs, inclosos Kosti i Arapya, van quedar submergits, forçant les evacuacions. Tres persones van ser escombrades després de l'ensorrament d'un pont a la zona de Tsarevo i una altra persona es va ofegar a prop de la ciutat.
Les precipitacions a Kosti van ser de 311 mil·límetres (el 420% de la mitjana mensual de setembre), a Ahtopol van ascendir a 196 mil·límetres (el 350% de la mitjana mensual) i a Gramatikovo a 275 mil·límetres (el 368% de la mitjana mensual). A Tsàrevo, s'esperava que les pluges establissin un rècord nacional, amb330 mil·límetres de precipitació en 20 hores (un 40% de la mitjana anual ). Les inundacions a la ciutat van fer que les autoritats declaressin l'estat d'emergència.
Una tromba d'aigua insòlita, d'aproximadament 80 metres, es va observar al mar a prop de Tyulenovo, al nord-est del país.
Tota la regió sud de la costa del mar Negre de Bulgària es va veure afectada pel desastre. La majoria dels rius de la regió van desbordar els seus marges i diversos ponts van ser destruïts, causant greus problemes de transport i rescat a més de 4.000 habitants i turistes, segons la ministra de Turisme, Zaritsa Dinkova.
Líbia Preparatius Osama Hamada, primer ministre del Govern d'Estabilitat Nacional que controla l'est de Líbia, va declarar l'estat d'emergència el 9 de setembre i va suspendre les classes per precaució. La National Oil Corporation també va anunciar el tancament duant tres dies de quatre ports petroliers, inclosos Ras Lanuf, Zuwetina, Brega i Sidra. Les instal·lacions de Ras Lanuf, Brega i Sidra van reobrir el 12 de setembre, mentre que el port de Zuwetina va reobrir el 13 de setembre.
Fallades de la presa de Derna A Líbia, almenys 4.333 persones van morir, la majoria a la ciutat de Derna i als voltants després que les preses de Derna (també conegudes com a Belad) i Mansour (o Abu Mansour) s'esfondressin, vessant uns 30 milions de metres cúbics d'aigua. Van causar danys catastròfics a tota la zona després que el Wadi Derna desbordés els seus marges uns 50 metres a cada costat. Trenta mil habitants van ser desplaçats.
Abans del medicà, els residents no podien sortir de casa seva perquè les autoritats van imposar un toc de queda cautelar a les 22:00 del 10 de setembre. La població va recordar haver escoltat fortes explosions en el moment en què van esclatar les preses. Un vídeo mostrava la inundació arribant a Derna poc abans de les 03:00 de l'11 de setembre. El primer ministre Hamada va declarar que els barris residencials van ser escombrats. Els vídeos publicats a les xarxes socials mostraven cotxes submergits en el diluvi. Quatre ponts també es van ensorrar, mentre que el ministre d'aviació d'Hamada, Hisham Chkiouat, va declarar que Derna semblava que havia estat colpejat per un "tsunami". També va dir que el 25% de la ciutat havia "desaparegut", amb grans parts de la ciutat arrossegades fins a la mar Mediterrània. miniatura|270x270px| Vista de Derna el desembre de 2020. La segona presa és visible a l'extrem centre-esquerra. El ministre de Salut d'Hamada, Othman Abduljalil, va dir que només a Derna hi havia 6.000 persones desaparegudes. L'alcalde de Derna, Abdulmenam Al-Ghaithi, va dir a al-Arabiya que el nombre final de morts a la ciutat podria oscil·lar entre 18.000 i 20.000, equivalent a una cinquena part de la població de la ciutat. Només tres dels deu districtes de la ciutat van escapar de les inundacions, mentre que cinc de les set rutes d'entrada a Derna es van fer inaccessibles. L'enfonsament dels ponts al llarg del Wadi Derna va dividir efectivament la ciutat en dos. Els funcionaris van dir que dels 6.142 edificis de Derna, un total de 1.500 van patir danys, dels quals 891 van quedar totalment destruïts, 211 parcialment destruïts i els 398 restants van quedar submergits en fang. Es calcula que uns sis quilòmetres quadrats (2,3 milles quadrades) de terreny a la ciutat van ser inundats.