miniatura|250x250px| Evangeli de Joan 1,1-7, manuscrit del Codex Alexandrinus . El text majoritari o text bizantí és un dels tipus de text que des de GriesbachCf. , puis (1775) i Michaelis (1802), els especialistes en crítica textual han identificat com un dels quatre grans tipus o famílies de textos del Nou Testament : Alexandrí, occidental, cesària i majoritari.D'après D'après
Descripció El text majoritari o bizantí, és la família textual dels manuscrits del Nou Testament grec. Aquesta família textual va ser transmesa amb gran exactitud i gran concordancia entre els manuscrits que represente la gran majoria dels testimonis textuals grecs amb més de 5.500 manuscrits grecs existents (el 90% dels manuscrits que han sobreviscut); d'aquí el nom de Text Majoritari, o Bizantí, o Tradicional, o Eclasiàstic. A la crítica textual s'indica amb el símbol o Byz.
Aquest text va ser utilitzat per Erasme i Robert Estienne per establir el Text Rebut (textus receptus) amb certes diferències respecte al text bizantí comú, però que va servir per esdevenir la base de totes les traduccions en llengua vernàcula d'Europa durant la Reforma Protestant, i que van derivar en la vase per la modernització i normalització gramatucal de llengües com l'alemany (amb la Bíblia de Luther), l'anglés (amb diferents traduccions, però particularment la King James Version), etc.
També el text del Nou Testament de l'Església Ortodoxa Grega, l'edició del Patriarcat de Constantinoble de 1904, es basa en els leccionaris aquest tipus de text.
És la forma textual testificada en la majoria dels manuscrits que han sobreviscut, amb testimonis en traduccions i cites d'autors cristians que van del i II cap endavant. Els crítics que favoreixen el text alexandrí aleguen que el text majoritari no compta amb testimanis textuals prou antics, però aquesta consideració que veu com a secundari el text majoritari (originada per Westcott i Hort) està canviant, i cada cop més acadèmics revaloritzen el text majoritati/bizantí, considerant-lo un text que innegablement és tan antic com el text alexandrí, i que la falta de manuscrits antics és deguda a que la zona on va estar usat (l'àrea corresponent al que més endavant seria l'imperi bizantí: Grècia, Anatòlia i Síria) té un clima massa humit que dificulta la preservació dels manuscrits.
La conclusió de molts experts a la solidesa, i alhora, la riquesa textual de la que disposa el text bizantí és deguda no al resultat d'una recensió eclesial o imperial sistematitzadora, com van suggerir (sense cap prova al respecte) Westcott i Hort, sinó a la cura que van tenir els mil·lers de copistes, i precisament, pel fet per ser tants i en tants llocs diferents, al llarg dels segles, mai cap alteració del text va poder imposar-se a la majoria.
La difusió geogràfica i temporal dóna raons de pes per considerar el text bizantí majoritari com el text genuïnament precís als manuscrits que hi havia a les zones que van rebre els autògrafs originals (zona que correspon amb el que posteriorment va anomenar-se imperi oriental o bizantí).
Les traduccions modernes, principalment, usen edicions eclèctiques que s'ajusten amb freqüència al tipus textual alexandrí. Però ja han aparegut diferents traduccions basades en el text majoritari com
També hi han alguns crítics textuals de dilatada formació com Maurice A. Robinson, William G. Pierpont, Willburg Pickering, i Zane C. Hodges que són favorables al text majoritari/bizantí i han produït edicions crítiques del text majoritari del Nou Testament Grec com The New Testament in the Original Greek According to the Byzantine Textform 2018.
De la mateixa manera, aquest tipus textual va ser defensat al , per Dean John Burgon, entre d'altres acadèmics. The Case for the Byzantine Priority és l'article principal que tracta acadèmicament la premisa que postula l'escola del text bizantí o majoritari.
El text majoritari està representat per: Signe Nom Data Contingut A (02) Còdex Alexandrinus vs. 400 Evangelis C (04) Còdex Ephraemi Rescriptus V e segle Evangelis W(032) Còdex Washingtonianus V e segle Matt 1-28; Lluc 8.13–24.53 P(024) Còdex Guelferbytanus A VI _ segle Evangelis Q(026) Còdex Guelferbytanus B V e segle Luc-Jean 061 – V e segle 1 Tim 3:15-16; 4:1-3; 6:2-8 E e (07) Codex Basilensis VIII _ segle Evangelis F e (09) Còdex Borelianus IX _ segle Evangelis G e (011) Còdex Seidelianus I IX _ segle Evangelis He (013) Còdex Seidelianus II IX _ segle Evangelis L (020) Còdex Angelicus IX _ segle Actes, CE, Epístoles Paulines V (031) Codex Mosquensis II IX _ segle Evangelis Y (034) Codex Macedoniensis IX _ segle Evangelis Θ(038) Còdex Coridethianus IX _ segle Evangelis (excepte Marc) S (028) Codex Vaticanus 354 949 Evangelis
Altres manuscrits
Papyrus 73 Codex Mutinensis Codex Cyprius Campianus Petropolitanus Purp. Sinopensis Guelferbytanus A Guelferbytanus B Nitriensis Nanianus Monacensis Tischendorfianus IV Sangallensis Tischendorfianus III Petropolitanus Rossanensis Beratinus Lavrentis Dionysius Vaticanus 2066 Onciale 047 049 052 053 054 055 056 061 063 064 065 0103 0104 0116 0120 0133 0134 0135 0136 0142 0151 0197 0211 0246 0248 0253 0255 0257 0265 0269 (mixte) 0272 0273 (?). Minuscule 113 Minuscule 482
Mateu 15,6
τον λογον — א a, B, D, Θ, 700, 892, 1230 τον νομον — א *, C, 084, f 13, 1010 την εντολην — K, L, W,
Referències 5. The New Testament in the Original Greek: Byzantine Textform 2018, edited by Maurice A. Robinson and William G. Pierpont, VTR Publications. ISBN 9783957761002
6. Robinson, Maurice A. (2002). "New Testament Textual Criticism: The Case for Byzantine Priority". In Black, David Alan (ed.). Rethinking New Testament Textual Criticism. Grand Rapids: Baker Publishing Group. p. 139. ISBN 978-0801022807.
Bibliografia Bruce M. Metzger , A Textual Commentary on the Greek New Testament: A Companion Volume to the United Bible Societies' Greek New Testament, 1994, United Bible Societies, Londres i Nova York, p. 7*-9*, 15*-16*. Bruce M. Metzger, Bart D. Ehrman, The Text of the New Testament: Its Transmission, Corruption and Restoration, Oxford University Press, 2005. Zane C. Hodges, Arthur L. Farstad, El Nou Testament grec segons el text majoritari, Thomas Nelson Publishers, Nashville, 1985. . Maurice A. Robinson, William G. Pierpont, The New Testament in the Original Greek - Byzantine Textform 2005, Chilton Book Publishing. (Llegir en línia ). Daniel B. Wallace, Some Second Thoughts on the Majority Text, Bibliotheca Sacra, vol. 146, 1989, p. 270-290 .
Enllaços externs A. Vals, La hipòtesi de la prioritat bizantina
Byzantine textform.com "https://byzantinetext.com/es/estudie/ediciones/robinson-pierpont/ "
Categoria:Bíblia Categoria:Evangelis