va ser un ornitòleg nord-americà especialitzat en sistemàtica. Va ser nomenat el 1880 per Spencer Fullerton Baird, secretari de la Smithsonian Institution, per ser el primer conservador a temps complet d'ocells al Museu Nacional dels Estats Units, títol que va mantenir fins a la seva mort. El 1883, va ajudar a fundar l'American Ornithologists' Union, on va exercir com a oficial i editor de la revista d'aquesta societat. Ridgway va ser un taxònom descriptiu excel·lent, que va acabar la seva obra vital amb The Birds of North and Middle America (vuit volums, 1901–1919). Durant la seva vida, va ser inigualable pel que fa al nombre d'espècies d'ocells nord-americans que va descriure per a la ciència. Com a il·lustrador tècnic, Ridgway va utilitzar les seves pròpies pintures i dibuixos per complementar l'escriptura. També va publicar dos llibres que sistematitzaven els noms de colors per descriure els ocells, A Nomenclature of Colors for Naturalists (1886) i Color Standards and Color Nomenclature (1912). Els ornitòlegs de tot el món continuen citant els estudis i llibres sobre el color d'en Ridgway.
Biografia Vida primerenca i família Ridgway va néixer a Mount Carmel, Illinois, fill de David i Henrietta Ridgway (Reed era el cognom de soltera). Era el més gran de deu fills. Va ser educat a escoles públiques de la seva ciutat natal, on va mostrar una especial afició per la història natural. Aquest interès per explorar la natura, tant disparant amb una pistola que li va regalar el seu pare, com dibuixant de la vida, va ser fomentat pels seus pares, l'oncle William i la tia Fannie Gunn.
El 1871 va conèixer Julia Evelyn Perkins, filla d'un dels gravadors de The History of North American Birds. El festeig de Ridgway amb la noia que va conèixer com "Evvie" va durar fins que va arribar als divuit anys i es van casar el 12 d'octubre de 1875.
Aprenentatge ornitològic i expedició del Rei El 1864, a l'edat de tretze anys, el jove Ridgway va escriure al Comissari de Patents per demanar consell sobre la identificació d'un ocell que havia vist. Va adjuntar un dibuix en color a mida completa del que va resultar ser un parell de pinsans porpra. Finalment, aquesta carta es va remetre a Spencer Fullerton Baird de la Smithsonian Institution. Baird va respondre, identificant l'ocell i elogiant les habilitats artístiques del nen, però en l'intercanvi de correspondència posterior l'advertí que aprengués i utilitzés els noms científics dels ocells.
El mentor i el protegit van continuar l'intercanvi de cartes, la qual cosa va portar al nomenament de Ridgway, a la primavera de 1867, com a naturalista de l'Estudi en el Paral·lel 40 de Clarence King. Després d'una breu i intensa estada d'entrenament a Washington, on va aprendre a preparar repositoris d'espècimens pel seu estudi, Ridgway es va unir a l'expedició al maig. A partir de Sacramento, Califòrnia, l'equip va explorar parts de Nevada, el territori d' Utah i el territori d' Idaho. El més destacat del viatge va ser una parada al llac Pyramid de Nevada. A la tardor de 1868, els nombre de membres de l'equip es va reduir per motius de finançament, però Ridgway va tornar el 1869 per treballar més a Utah. En una empresa que va durar gairebé dos anys, Ridgway va recollir 1.522 exemplars relacionats amb els ocells (753 nius i ous i 769 pells) i va servir com a membre clau en una de les quatre grans enquestes de l'oest americà. Va observar 262 espècies, la majoria d'aquestes al vessant occidental de Sierra Nevada. Havia escrit la major part de l'informe per a King el 1872, però la secció "Ornitologia" no es va publicar fins al 1877.
Els anys a Washington miniatura|Retrat a Bird Lore 1903 Al seu retorn a Washington, Ridgway va il·lustrar i va escriure pel projecte History of North American Birds de Baird i Thomas M. Brewer. Es va unir formalment a l'Smithsonian Institution el 1874, sota la supervisió del comissari George Brown Goode. El 1880 va rebre el títol de conservador d'ornitologia i el de Conservador d'Ocells des de 1886 fins a la seva mort. Treballant amb la col·lecció d'aproximadament cinquanta mil pells d'ocells de la institució, Ridgway es va dedicar a desxifrar les relacions taxonòmiques entre les espècies d'ocells de Nord-america. A més, va continuar el treball de camp per recollir nous exemplars, fent diversos viatges al seu estat natal d'Illinois, Florida així com a altres estats dels EUA i Costa Rica. L'Smithsonian va intercanviar pells d'estudi amb altres museus, ja sigui per donació o préstec i va proporcionar material i publicacions a col·leccionistes com José Castulo Zeledón del Museu Nacional de Costa Rica a canvi d'exemplars.
Ridgway era explicatiu i instruït i va servir com a portaveu de l'Smithsonian i representant durant molts anys en l'estudi dels ocells. Va donar la benvinguda a les visites al museu de col·legues i del públic en general i fins i tot acompanyava les visites. Una de les seves responsabilitats consistia en muntar exposicions públiques. En interès de l'accessibilitat, va posar a disposició llibres per consultar i va exhibí exemplars d'ocells descrits en llibres populars d'història natural. A més, va mostrar ocells esmentats en la poesia popular, espècies com el rossinyol que no es troben a Amèrica del Nord. Tornant-li el favor que Baird li havia fet, va respondre a cartes del públic per identificar ocells i va proporcionar materials d'artista a un pintor de Califòrnia. No obstant això, amics i col·legues el van descriure com massa tímid i en general va evitar la publicitat i els protagonismes.
Entre els col·legues de Ridgway a l'Smithsonian hi havia Pierre Louis Jouy, que el 1883 li va proporcionar una important col·lecció d'ocells asiàtics. Charles Wallace Richmond es va incorporar a la institució el 1893 (al principi, com a vigilant nocturn) i aviat va rebre l'encàrrec de Ridgway d'escriure crítiques i altres peces breus. Durant el mandat de Samuel Pierpont Langley com a secretari, Ridgway va ajudar a la investigació aeronàutica de Langley. Va proporcionar càlculs de la càrrega alar i altres característiques aerodinàmiques d'espècies com l'albatros viatger, el zopilot capvermell i altres ocells planejadors.
El 1883, Robert Ridgway va ser membre fundador de l'American Ornithologists' Union (AOU) i es va convertir en editor associat de la revista The Auk. Se'l va imposar per exercir com a oficial de l'organització, però amb la condició que no se li exigís la presidència de reunions públiques. Va exercir com a vicepresident de l'AOU (setembre de 1883 – novembre de 1891) i com a president (novembre de 1898 – novembre de 1900).
A mesura que el coneixement científic es va expandir ràpidament a la segona meitat del segle XIX, la necessitat de reorganitzar el sistema de noms utilitzats per descriure els ocells nord-americans va créixer de manera proporcional. Per exemple, alguns noms assignats per William Bartram al seu catàleg de 1791 es consideraven ara inutilitzables. Robert Ridgway va abordar aquesta necessitat amb dues publicacions el 1880 i el 1881, mentre que Elliott Coues va publicar una llista de verificació el 1882. Ridgway i Coues, juntament amb Joel Asaph Allen, William Brewster i Henry W. Henshaw, es van reunir com un comitè de nomenclatura i classificació, al servei de la recentment fundada AOU, per conciliar els diferents sistemes i catàlegs. El 1886, el comitè va publicar The Code of Nomenclature and Check-List of North American Birds, que és tant una llista de verificació coherent com un conjunt de regles per a la denominació dels ocells que es descriuran en el futur. El Codi va resoldre el desacord sobre la capitalització dels noms d'espècies i va establir l'ordre d'escriptura d'avui en dia, amb els ocells aquàtics primer i els passeriformes últims. Diverses de les innovacions del manual van ser adoptades per altres branques de la zoologia i es van incorporar a la versió de 1905 del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica.
El treball del comitè va servir per estandarditzar la manera en què es descriuen els ocells, identificant-los a nivell de subespècies i utilitzant un nom trinomial de tres parts. Mentre que els ornitòlegs nord-americans van acceptar el detall descriptiu, els investigadors europeus de l'època es van mostrar reticents a adoptar-lo. Ridgway va ser un partidari entusiasta de la nomenclatura trinomial, encara que més endavant va anar moderant aquest pensament.
Altres afiliacions Robert Ridgway va ser membre corresponsal de la Societat Zoològica de Londres, va ser soci de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Davenport (Iowa), de l'Acadèmia de Ciències de Nova York, de la Societat d'Història Natural de Brookville, Indiana i de l'Acadèmia de Ciències de Chicago i va ser membre estranger de la British Ornithologists' Union. Va ser membre del Comitè Ornitològic Permanent del primer congrés internacional a Viena el 1884. Ridgway també va ser membre honorari del Nuttall Ornithological Club de Cambridge, Massachusetts, per al qual va contribuir amb il·lustracions i 48 articles al seu Butlletí.
L'efímer Ridgway Ornithological Club de Chicago, Illinois (actiu des de 1883 fins al voltant de 1890) va ser nomenat en honor de Ridgway i en va ser membre honorari.
Tot i que no tenia educació universitària formal, Ridgway va rebre un màster honorari en ciències de la Universitat d'Indiana el 1884, com a senyal d'agraïment per haver-los subministrat exemplars d'ocells després que s'incendià el seu museu. Va ser inclòs amb el títol de professor d'informes anuals i director de personal de l'Smithsonian, malgrat la manca d'una titulació docent. De vegades se l'anomena "Dr. Ridgway", especialment per escriptors del seu estat nadiu d'Illinois. El perfil d'Ella Dean n'és un exemple.
L'expedició Harriman miniatura|Ridgway (dreta) amb D. G. Elliot i A. K. Fisher a Alaska, 1899. El 1899, Robert Ridgway es va unir a EH Harriman en la famosa expedició Harriman a Alaska. John Muir, Louis Agassiz Fuertes, John Burroughs, Edward S. Curtis i una sèrie d'altres científics i artistes van fer una expedició de quatre mesos per estudiar la flora i la fauna de la costa d'Alaska. Tanmateix, el viatge no va donar lloc a publicacions significatives de Ridgway.
Altres membres de la família Robert i Julia Ridgway van tenir un fill, Audubon Whelock Ridgway (15 de maig de 1877 - 22 de febrer de 1901). "Audie" havia començat una prometedora carrera en ornitologia al Field Museum of Natural History quan la seva vida es va veure truncada per un atac mortal de pneumònia.
El segon germà de Robert Ridgway, John Livzey Ridgway (28 de febrer de 1859 - 27 de desembre de 1947), a nivell nacional va ser un destacat il·lustrador d'ocells que va treballar durant molts anys al Servei Geològic dels Estats Units, així com a l'Smithsonian, l'Institut de Califòrnia de Tecnologia i el Museu d'Història, Ciència i Art del Comtat de Los Angeles. Els dos germans col·laboraven sovint en il·lustracions, de vegades amb Robert fent el dibuix i John el pintava.
Vida i mort posteriors miniatura|Sepulcre de Robert Ridgway a Bird Haven. A principis de juny de 1913, Robert Ridgway i la seva dona Julia ("Evvie") es van traslladar a Olney, Illinois, per reduir l'estrès físic i mental i així poder completar The Birds of North and Middle America, de les quals cinc de les vuit parts ja havien aparegut. Van construir una casa nova sobre 3 ha que havien comprat el 1906, i van batejar el lloc Larchmound per dos grans làrixs que creixen a la propietat. Ridgway també va adquirir una extensió de 7 ha que més tard anomenaria Bird Haven, que va desenvolupar com a reserva natural privada per a ocells i com a viver per al cultiu de plantes no autòctones. La seva habilitat en el paisatgisme i la cura dels terrenys era tal que era molt sol·licitat per la seva experiència en aquesta àrea. Bird Haven, en part, és ara un parc de la ciutat d'Olney.