La tòfona d'arenal (Terfezia claveryi), també coneguda per turma, és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels pezizals (Pezizales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És el representant més conegut del grup de les tòfones d'arenal, un tipus de tòfona de zones àrides i semiàrides de la regió mediterrània. És un fong que estableix micorrizes amb espècies del gènere Helianthemum
Notes nomenclaturals Va ser descrita per Adolphe Chatin (La Truffe: 74 (1892))
Descripció Bolet de 3 a 12 (15) cm de diàmetre; irregularment esfèric, en forma de pera o patata, típicament amb una base rudimentària; superfície externa seca, sovint lobulada, de beix a ocre-beix o rosa-beix, de bru vermellós a bru grisenc o bru negrós en madurar
Gleba elàstica, típicament marbrejada, blanquinosa de jove, de rosàcia a blanca o beix, sempre amb tons rosats o groguencs; olor lleugerament espermàtica
Distribució i hàbitat Rara; de finals d'hivern a primavera; en sòls calcaris; a la terra baixa i el litoral; en erms, brolles i màquies; vora diferents espècies del gènere Helianthemum (H. aegyptiacum, H. guttatum, H. salicifolium, H. ledifolium, H. lipii, H. sessiliflorum) i altres cistàcies
Comentaris S'acostuma a confondre amb el tifaldó cerví porpra (Elaphomyces asperulus). Ambdós tenen la superfície del peridi de brunenca a bruna, però difereixen en secció. Mentre el cerví en secció té el peridi de color blanc, el cerví porpra el té de tons porpres, de blau a vermell vinós.
Comestibilitat Comestible. Considerada la tòfona d'arenal de millor qualitat, superior a la turma d'heliantem maculat (Terfezia arenaria).
Referències
Categoria:Pezizals Categoria:Bolets comestibles