Videodrome és una pel·lícula de ciència-ficció de terror corporal de 1983 escrita i dirigida per David Cronenberg i protagonitzada per James Woods, Sonja Smits i Debbie Harry. Ambientada a Toronto a principis de la dècada de 1980, segueix el director general d'una petita estació de televisió en UHF que es troba amb un senyal d'emissió de pel·lícula snuff. Capes d'engany i conspiració de control mental es desenvolupen mentre intenta descobrir la font del senyal.
Distribuït per Universal Pictures, Videodrome va ser la primera pel·lícula de Cronenberg a obtenir el suport de qualsevol estudi important de Hollywood. Amb el pressupost més alt de qualsevol de les seves pel·lícules fins ara, la pel·lícula va ser un fracàs de taquilla, recuperant només 2,1 milions de dòlars d'un pressupost de 5,9 milions de dòlars. La pel·lícula va rebre elogis pels efectes especials de maquillatge, la direcció de Cronenberg, les actuacions de Woods i Harry, la seva estètica "tecno-surrealista" i els seus temes críptics i psicosexual. Cronenberg va guanyar el premi Millor Direcció i va ser nominat a set premis més als 5ns Premis Genie.
Ara considerada un clàssic de culte, la pel·lícula ha estat citada com una de les millors de Cronenberg i un exemple clau dels gèneres de terror corporal i terror de ciència-ficció. miniatura|Tráiler de la pel·lícula
Argument Max Renn és el president de CIVIC-TV, una estació de televisió en UHF de Toronto especialitzada en programació sensacionalista. Harlan, l'operador de la antena parabòlica no autoritzada de CIVIC-TV, mostra a Max Videodrome. Suposadament emès des de Malàisia, és un programa sense trama que representa víctimes torturades violentament i finalment assassinades. Creient que aquest és el futur de la televisió, Max ordena a Harlan que comenci a utilitzar el programa sense llicència.
Nicki Brand, una locutora de ràdio sadomasoquista que s'involucra sexualment amb Max, s'excita per un episodi de Videodrome. En assabentar-se que en realitat s'emet des de Pittsburgh, va a una audició per a l'espectacle però no torna mai més. Max contacta amb Masha, una pornògrafa softcore, i li demana que l'ajudi a investigar Videodrome. A través de Masha, Max s'assabenta que el metratge és real i és la "cara" pública d'un moviment polític. Masha li informa a més que l'enigmàtic teòric dels mitjans Brian O'Blivion sap sobre Videodrome.
Max rastreja O'Blivion fins a un alberg per a persones sense sostre on els vagabunds participen en sessions de marató de televisió. Descobreix que la filla d'O'Blivion, Bianca, dirigeix la missió, ajudant a la visió del seu pare d'un món on la televisió substitueix la vida quotidiana. Més tard, Max veu una cinta de vídeo d'O'Blivion explicant que Videodrome és un camp de batalla sociopolític en el qual s'està lluitant una guerra per controlar les ments de la gent d'Amèrica del Nord. En Max llavors al·lucina que Nicki li parli directament i fa que la seva televisió s'onduli mentre besa la pantalla. Pertorbat, Max torna al refugi d'O'Blivion. Bianca li diu que Videodrome porta un senyal d'emissió que provoca tumor cerebral maligne. O'Blivion ho considera part de la seva visió, i les al·lucinacions són una forma superior de realitat. Quan O'Blivion va descobrir que s'havia d'utilitzar amb finalitats malèvoles, va intentar aturar els seus socis només per ser assassinats per la seva pròpia invenció. L'any anterior a la seva mort, O'Blivion va gravar desenes de milers de vídeos, que ara són la base de les seves aparicions televisives.
Més tard aquella nit, Max al·lucina posant la seva pistola en una ranura del seu abdomen. És contactat pel productor de Videodrome, Barry Convex de la Spectacular Optical Corporation, una empresa d'ulleres que fa de tapadera per a una empresa d'armes, fa servir un dispositiu per gravar les fantasies de Max. Aleshores, Max es desperta i troba el cadàver de la Masha al seu llit. Ell truca frenèticament a Harlan per fotografiar el cos com a prova, però, poc després d'arribar, el seu cos ha desaparegut.
Amb ganes de veure l'última emissió de Videodrome, Max es troba amb Harlan al seu estudi. Harlan revela que ha estat treballant amb Convex per reclutar en Max per a la seva causa. Pretenen acabar amb la decadència cultural d'Amèrica del Nord utilitzant Videodrome per matar qualsevol persona massa obsessionada amb el sexe i la violència. A continuació, Convex insereix una cinta de rentat de cervell Betamax al tors d'en Max. Sota la influència de Convex, Max mata els seus col·legues de CIVIC-TV. Intenta matar Bianca, que l'atura mostrant-li una cinta de vídeo de l'assassinat de Nicki al plató del Videodrome. Llavors Bianca "reprograma" Max per a la causa del seu pare: "Mort a Videodrome. Visca la nova carn". Sota les seves ordres, mata Harlan i Convex.
Ara buscat per assassinat, Max es refugia en un vaixell abandonat a les Port Lands. Aparèixer-li a la televisió, la Nicki li diu que ha debilitat Videodrome, però per derrotar-lo, ha de "deixar la vella carn" i ascendir al següent nivell. La televisió mostra una imatge de Max disparant-se al cap, cosa que fa que el plató exploti. Reproduint el que acaba de veure, Max pronuncia les paraules "Visca la nova carn" i es dispara.
Repartiment James Woods com a Max Renn Debbie Harry com a Nicki Brand Sonja Smits com a Bianca O'Blivion Peter Dvorsky com a Harlan Leslie Carlson com a Barry Convex Jack Creley com el Dr. Brian O'Blivion Lynne Gorman com a Masha Julie Khaner com a Bridey James David Bolt com a Raphael Reiner Schwarz com a Moisès Lally Cadeau com a Rena King King Cosmos com a Brolley Harvey Chao com Shinji Kuraki David Tsubouchi com a Hiro Nakamura Kay Hawtrey com a matrona
Producció Desenvolupament La base de Videodrome prové de la infància de David Cronenberg. Cronenberg solia recollir senyals de televisió estatunidencs de Buffalo (Nova York), a última hora de la nit després que les emissores canadenques haguessin sortit de l'aire, i li preocupava poder veure alguna cosa inquietant no destinada al consum públic.Cronenberg, David. Director's commentary, Videodrome, Criterion Collection DVD. Com va explicar Cronenberg, "Sempre m'han interessat les coses fosques i la fascinació d'altres persones per les coses fosques. A més, la idea que la gent es tanqui a si mateixa en una habitació i giri la clau d'un televisor perquè puguin veure alguna cosa extremadament fosca i, fent això, permeten explorar les seves fascinacions." Cronenberg va observar Marshall McLuhan, en qui es basava O'Blivion, i McLuhan després va ensenyar a la Universitat de Toronto mentre Cronenberg hi va assistir, tot i que mai va prendre cap de les classes de McLuhan.
La primera exploració de Cronenberg dels temes de la marca del sexe i la violència i els mitjans de comunicació que incideixen en la realitat de les persones va ser escriure un tractament titulat Network of Blood a principis dels anys setanta; la seva premissa era que un treballador d'una empresa de televisió independent (que es convertiria en Max Renn a Videodrome) va trobar sense voler, en paraules del cineasta, "una cadena de televisió privada subscrita per gent estranya i rica que estava disposada a pagar per veure coses fortes." Més tard va planejar que la història fos explicada des de la perspectiva en primera persona del personatge principal, mostrant una dualitat entre la bogeria que mira cap a les altres persones i com ell mateix percep una realitat diferent al seu cap. Conceptes similars a Network of Blood es van explorar més a fons en un episodi de 1977 de la sèrie de CBC Television Peep Show dirigit per Cronenberg, anomenat "The Victim". L'estació de ficció de la pel·lícula CIVIC-TV es va inspirar en l'estació de televisió de la vida real de Toronto CITY-TV, que era coneguda per emetre contingut pornogràfic i pel·lícules violentes al seu bloc de programació nocturna The Baby Blue Movie.
Victor Snolicki, Dick Schouten, i Pierre David de Vision 4, una empresa que s'aprofita de les polítiques de protecció fiscal del Canadà, van ajudar a Cronenberg en el finançament de la pel·lícula. Vision 4 es va dissoldre després de la mort de Schouten i es va reorganitzar en Filmplan International que va finançar Scanners. Solnicki, David i Claude Héroux van formar Filmplan II que va donar suport econòmic a Videodrome. Aquesta va ser l'última pel·lícula que Cronenberg va fer sota la política de protecció fiscal de cinema del Canadà.
L'augment de la reputació de Cronenberg va facilitar la producció dels seus projectes, cosa que va suposar un pressupost de 5,5 milions de dòlars de la pel·lícula, més interès d'estudis i productors i un nombre més gran d'actors interessats per seleccionar. Després de l'èxit de taquilla de Scanners, Cronenberg va rebutjar la possibilitat de dirigir El retorn del Jedi, sense haver tingut cap desig de dirigir material produït per altres cineastes. Cronenberg es va reunir amb David a Montreal per discutir idees per una nova pel·lícula, amb la primera presentant dues idees, una d'elles Videodrome.
Cronenberg va començar a escriure el primer esborrany de Videodrome el gener de 1981 i, com amb els primers esborranys dels projectes anteriors de Cronenberg, va incloure moltes parts que no apareixien al tall final per fer-la més acceptable per al públic; això incloïa que Renn tingués una granada explosiva com a mà després de tallar-li la pistola de carn durant una al·lucinació, Renn i Nicki es fonen, mitjançant un petó, en un objecte que després fon un espectador, i cinc personatges més, a més de Barry, també moren per culpa del càncer. Cronenberg admet que li preocupava que el projecte fos rebutjat per Filmplan a causa de l'excés de contingut violent d'un esborrany inicial, però es va aprovar, amb Claude Héroux fent broma que la pel·lícula obtindria una classificació triple X.Cronenberg on Cronenberg (1992) Tot i que el talent per a la pel·lícula es va veure amb el primer esborrany, es van fer alteracions constantment des de la preproducció fins a la postproducció.
L'acumulació del repartiment i de l'equip va començar l'estiu de 1981 a Toronto, la majoria dels actors secundaris eren intèrprets locals de la ciutat. Els tres productors de Videodrome, David, Claude Héroux i Victor Solnicki, van suggerir James Woods per al paper de Max Renn; van intentar, sense èxit, adjuntar-lo a una altra pel·lícula que van produir, Models (1982). Woods era fan de Ràbia (1977) i Scanners, i va conèixer Cronenberg a Beverly Hills per al paper; A Cronenberg li va agradar el fet que Woods fos molt articulat en termes de treball, i Woods va apreciar l'estil estrany del cineasta a més de ser un "bon polèmic" amb "molt poder". Cronenberg va doblar a Woods a l'escena on Max es posa el casc del Videodrome perquè l'actor tenia por de ser electrocutat. La coprotagonista Debbie Harry va ser recomanada per David i Cronenberg la van triar després de veure-la dues vegades a Union City (1980) i una audició a Toronto. Ella mai havia tingut un paper tan important abans, i va dir que Woods, més experimentat, li va donar una sèrie de suggeriments útils.
Rodatge