La Simfonia núm. 5 en si menor va ser composta per Eduard Tubin el 1946. Es va estrenar el 16 de novembre de 1947 a Estocolm per l'Orquestra Filharmònica d'Estocolm sota la direcció de Carl Garaguly. Té una durada aproximada de 30 minuts.

Moviments Allegro energico Andante Allegro assai

Origen i context Aquesta va ser la primera simfonia de Tubin després d'haver-se exiliat a Suècia el 1944. Tubin va començar a escriure la Cinquena només arribar al camp de refugiats d'Eriksdal, però aviat la va abandonar per no tenir un estat d'ànim apropiat. El juny de 1946, la va reprendre tot optant per un enfocament completament diferent. Tot i no tenir un programa explícit, la seva música dramàtica fa servir la coneguda melodia popular estoniana Meil aiaäärne tänavas en el primer moviment i el cor rural La nit s'acabarà aviat en el segon.

Tot i que Tubin negà que l’obra tingués associacions programàtiques específiques, el seu to fosc va portar el compositor i crític Moses Pergament a afirmar: «Difícilment es pot dubtar que aquesta simfonia ha estat concebuda i escrita com una representació sonora de la tragèdia nacional estoniana, una visió en què el drama mateix és pintat amb la mateixa força i imaginació artística que l'esperança, de coloració gairebé religiosa, en el futur i la inspiradora visió profètica de la llibertat.»

Representacions miniatura|Curt Berg, cronista musical del Dagens Nyheter La Cinquena Simfonia va ser l'obra que va presentar Tubin a la societat sueca. L'endemà de l'estrena, Maurice Karkoff del Stockholms Tidningen va anomenar Tubin «un dels grans mestres actuals. Realment tenim sort que Tubin hagi triat Suècia com a casa seva». El Dagens Nyheter, va publicar una crònica de Curt Berg en què la valorava de la següent manera: «Una obra sorprenentment bella i potent, sens dubte una de les peces orquestrals noves més interessants». A l'''Afton-Tidningen del mateix dia, el compositor Moses Pergament va escriure: «No hi ha gaire dubte que aquesta simfonia ha estat concebuda i escrita com una representació sonora de la tragèdia nacional estoniana, una visió en la qual el mateix drama ha estat pintat amb la mateixa força i imaginació artística que l'esperança religiosament acolorida pel futur i la inspiradora visió profètica de la llibertat».

La Cinquena va esdevenir l'èxit internacional més important en vida de Tubin. Una orquestra de ràdio alemanya la va interpretar a Detmold, Hamburg i Londres. Arvid Fladmoe la va dirigir en una gira per Noruega amb orquestres locals a Trondheim, Bergen i Oslo. La primera interpretació als Estats Units va ser el 1952 al Carnegie Hall de Nova York. El 1955, Olav Roots la va dirigir a Bogotà. El 1956, quan a Tubin se li va permetre tornar a Estònia, hi va haver la primera representació al seu país el 21 de setembre de 1956 a Tallinn, interpretada per l'Orquestra Simfònica de Ràdio Estoniana dirigida per Serguei Prokhorov. La simfonia es va tocar en quatre concerts a Sydney el 1958 amb el famós director rus exiliat Nikolai Malko.

Anàlisi musical Aquesta simfonia marca un punt d’inflexió en el recorregut creatiu de Tubin: encara arrossega l’ombra del món perdut —la guerra, l’exili i l’Estònia devastada—, però ja apunta cap al llenguatge que desplegarà a Suècia. No cal llegir-la en clau programàtica com d’altres títols del compositor; s’hi respira, més aviat, el clima emocional d’un passat que s’esvaeix.

Hi persisteixen ecos del repertori popular, com la cançó de Lydia Koidula Meil aiaäärne tänavas, que travessa els tres moviments i dona una coherència total al discurs, i l’himne Öö lõpeb tääl, integrat al moviment central. La presència obstinada de la melodia de Koidula, nucli vertebrador de tota la forma, remet al model únic i organitzat que Tubin havia assimilat amb Heino Eller, quan descobria les simfonies de Haydn. Aquest procediment temàtic compacte s’arrelà definitivament en el seu estil i el retrobarem, amb maduresa, en les obres compostes ja a terres sueques.

S’hi percep clarament la influència de Xostakóvitx, tant en la tensió implacable que recorre i fa tremolar el primer moviment com en el lleu solo de violí que emergeix al voltant del minut 5.15 del mateix moviment.

A la Cinquena Simfonia, tant la dimensió internacional com l’arrel estoniana del seu llenguatge musical hi tenen un pes destacat. D’una banda, l’obra està marcada per un contrapunt enèrgic que evoca l’estètica de Paul Hindemith. De l’altra, una cançó tradicional estoniana, Al carrer del nostre poble, serveix de fonament melòdic per al moviment central lent, d’un to fosc i introspectiu.

La Cinquena de Tubin es percep com una simfonia de guerra si es compara amb la seva predecessora, la lluminosa i gairebé extàtica Simfonia núm. 4 en la major, encertadament subtitulada Lírica. En aquest sentit, totes dues formen una parella que recorda de manera sorprenent les Simfonies núm. 5 i 6 de Ralph Vaughan Williams, compostes en dates molt properes. Resulta revelador que ambdós compositors creessin, en ple clímax de la Segona Guerra Mundial, obres d’una serenitat gairebé visionària, i que posteriorment oferissin, ja en la postguerra, retrats intensos i dramàtics del conflicte. Tanmateix, hi ha una diferència clara: mentre que Vaughan Williams tendia a concloure les seves simfonies amb epílegs que s’esvaeixen fins al silenci, Tubin opta per finals vigorosos i afirmatius en ambdues obres.

Instrumentació La Simfonia núm. 5 està escrita per a una orquestra gran estàndard, sense instruments doblats, concretament: 3 flautes, 3 oboès, 3 clarinets, 3 fagots; 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba; timbales i cordes.

Les timbales s’organitzen en dos grups separats, interpretats per dos percussionistes. Si aquest recurs pot recordar un precedent nòrdic concret —la Simfonia núm. 4 de Carl Nielsen—, Tubin n’explota les possibilitats amb una intenció més estructural que no pas amb la intensitat dramàtica de Nielsen. En el tram final, aquestes timbales antifonals contribueixen de manera decisiva a reforçar el caràcter solemne i monumental cap al qual convergeix tota la simfonia.

Referències

Tubin 05 Categoria:Composicions musicals del 1947 Categoria:Composicions en si menor Simfonia núm. 05