Lowitja O'Donoghue AC OBE DSG (1 d'agost de 1932 - Adelaida, 4 de febrer de 2024) fou una infermera Yankunytjatjara, activista pels drets dels pobles indígenes australians.
Vida i obra Lowitja O'Donoghue nasqué en una estació ramadera australiana a un miler de quilòmetres al nord d'Adelaida; era filla de Lily Woodforde, Yankunytjatjara, i Thomas O'Donoghue, d'origen irlandès. Als dos anys fou separada de la seva família, junt amb les seves germanes (altres dos germans ja havien estat separats anteriorment) i duta a la missió baptista 'Colebrook Children’s Home' a la petita localitat de Quorn a la Carena de Flinders. Allà fou batejada, se li assignà una data de naixement, el nom de Lois, que després ella mateixa canviaria, i no tornà a saber res de la seva família durant una trentena d'anys.Biografia a la web de la fundació
Quan la missió es traslladà a Eden Hills, una ciutat més gran, tingué la possibilitat d'estudiar primària i secundària. En acabar aquests estudis se la col·locà de mainadera amb una família de Victor Harbord als 16 anys. Allà començà a treballar d'infermera a l'hospital local. I posteriorment demanà ser admesa com a estudiant d'infermeria al Royal Adelaide Hospital d'Adelaida. En un primer moment li fou denegada l'admissió per motiu de la seva raça. Però, després de lluitar per aconseguir-ho, esdevingué la primera persona dels pobles originaris en obtenir un títol d'infermeria l'any 1954.
Després de passar un any a l'Índia com a infermera (1962), dedicà la seva vida a nombroses iniciatives per a la salut i pels drets de les persones dels pobles indígenes australians. El 1967 va participar activament a la campanya del referèndum que va reconèixer el dret dels habitants dels pobles indígenes a ser comptats com a membres de la població australiana i va donar poder al parlament per a fer lleis específiques per a ells. El 1973 va ser feta membre del recentment creat National Aboriginal Consultative Committee (NACC) i el 1978 presidenta de la National Aboriginal Conference (NAC).
El 2000, en la preparació dels Jocs Olímpics de 2000, portà la torxa olímpica que sortí de la muntanya Ulurú i fou la rellevista número 11.
La seva activitat li valgué nombrosos reconeixements: va ser la primera persona dels pobles indígenes a ser nomenada Companya de l'Orde d'Austràlia (1976) i a adreçar un discurs a l'assemblea general de les Nacions Unides a Nova York el 1992. El 1984 va ser nomenada Australiana de l'any. El 2010 es va crear el Lowitja Institute[https://www.lowitja.org.au/about-us/ Pàgina web del Lowitja Institute que fa recerca per a la salut, en el sentit més ampli, per les persones dels pobles indígenes. El 2022, en el seu norantè aniversari, es creà la Lowitja O'Donoghue Foundation.Web de la Lowitja O'Donoghue Foundation
Referències
Bibliografia Rintoul, Stuart (2020): "Lowitja: the authorised biography of Lowitja O'Donoghue". Sydney: Allen & Unwin
Enllaços externs Comunicat del Ministeri per als Pobles Indígenes australià BBC News Comunicat de la Fundació Lowitja O'Donoghue Pàgina web de la Fundació Lowitja O'Donoghue The Guardian
Categoria:Infermers Categoria:Activistes australians Categoria:Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Membres de l'orde d'Austràlia Categoria:Persones d'Austràlia Meridional Categoria:Morts el 2024 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a Adelaida Categoria:Nascuts el 1932