Four Devils és una pel·lícula de la Fox Film Corporation dirigida per F. W. Murnau i protagonitzada per Janet Gaynor i Charles Morton. Fou la primera pel·lícula sonora de Janet Gainor. Basada en el relat homònim de Herman Bang, es va estrenar el 15 de setembre de 1929, (REF3 ) La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar a la millor fotografia. Es considera una pel·lícula perduda.
Argument Un vell pallasso rescata quatre nens (Charles, Adolf, Marion i Louise) de la brutal tutela del propietari d'un circ i els cria entrenant-los perquè siguin acròbates. Passen els anys i els nens formen un exitós número de trapezi conegut com els Quatre Diables. Charles i Marion estan compromesos, però mentre són al Cirque Olympia de París, Charles s'enamora d'una bella vampiressa. Marion s'assabenta de l'afer i es distreu i mentre actua sense xarxa per fer més emocionant el número, cau. Marion no mor i la tragèdia fa que Charles recuperi la sensatesa.
Repartiment
Charles Morton (Charles) Janet Gaynor (Marion) Anders Randolf (Cecchi) Barry Norton (Adolf) Mary Duncan (la senyora) Nancy Drexel (Louise) Claire McDowell (dona) George Davis (clown dolent) Philippe De Lacy (Adolf de nen) Jack Parker (Charles de jove) Anne Shirley (Marion de noia) Wesley Lake (clown vell) Anita Louise (Louise de petita) J. Farrell MacDonald (el Clown) Michael Visaroff (director del circ) Andrè Cheron (vell)
Producció William Fox va contractar el director alemany F. W. Murnau que emigrà als Estats Units. La seva primera pel·lícula per a la Fox fou “Sunrise: A Song of Two Humans” (1927) i seguidament rodà “Four Devils”. El rodatge es va veure obstaculitzat per les topades entre el director i els productors. El coautor del guió Mayer va abandonar el projecte, per la qual cosa el guió va ser completat per Marion Orth i Berthold Viertel a Alemanya i un cop acabat el rodatge, Murnau va decidir abandonar la Fox el febrer de 1929.(REF5) Inicialment fou estrenada (octubre de 1928) com a pel·lícula muda amb partitura musical sincronitzada i efectes de so aconseguint recaptar 100.000 dòlars a Nova York. A causa de la bogeria desfermada per l'aparició del cinema sonor, però, la Fox la va retirar de la distribució i va ordenar que se li afegís so. Se'n va fer una versió amb un 25% sonor, incorporant seqüències de diàleg que s'incorporaren sense la cooperació ni aprovació de Murnau. Aquest, malgrat que la reacció del públic fins al moment havia estat positiva, s'havia vist forçat a filmar un final feliç en què, a diferència de la primera versió, els dos acròbates sobrevivien a la caiguda i ell renunciava a la dona fatal.
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1929 Categoria:Pel·lícules dirigides per F. W. Murnau Categoria:Pel·lícules perdudes Categoria:Pel·lícules sobre orfes