El Concertino per a piano en mi bemoll major va ser compost per Eduard Tubin entre el 1944 i el 1945 i va ser estrenat el 16 d'octubre de 1945 a Estocolm per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca dirigida per Tor Mann i amb Olav Roots al piano. Té una durada aproximada de 23 minuts.
Origen i context El pianista i director Olav Roots feia temps que havia demanat una obra a Tubin. Abans de la guerra, Tubin havia intentat dues vegades començar un concert per a piano sense èxit. Després de l'exili a Suècia el 1944 i un cop instal·lat al camp de refugiats per a estonians de Neglinge va escriure el Concertino per a piano i orquestra en dos mesos. Tubin va iniciar el Concertino el 19 de desembre de 1944 i el va completar el 19 de febrer de 1945.
Representacions Després de l'estrena, al cap de poc temps es va interpretar a la sala de concerts d'Estocolm amb el director hongarès Carl Garaguly. La primera actuació a Estònia va ser el 17 de juny de 1965 a Tallinn, amb Ada Jõgi al piano, amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Estoniana dirigida per Neeme Järvi. La pianista Käbi Laretei el va interpretar en gires per Suècia, Noruega i Alemanya. Amb el temps va ser una de les obres orquestrals més interpretades de Tubin.
Recepció La crítica musical sueca el va rebre positivament. El compositor Kurt Atterberg el va lloar tot escrivint sobre els «superbs tutti orquestrals», l'«estructura magníficament clara» i el «caràcter magnètic de la música». Yngve Flyckt el va elogiar com una «obra rítmicament viva i harmònicament ben elaborada, plena de colors i estats d'ànim inesperats juntament amb un bon sentit comú». Kajsa Rootzén el va alavar escrivint que «la força de Tubin és la seva impulsivitat rítmica».
Instrumentació El Concertino per a piano està escrit per a una orquestra gran estàndard, sense instruments doblats, concretament: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots - 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, percussió i cordes.
Música El Concertino de Tubin consta de tres moviments interconnectats.
Primer moviment: Allegro vivace Combina temes rítmics i melòdics, alternant intensitat orquestral i moments més calmats, acabant amb un passatge introspectiu que connecta amb el següent moviment.
Segon moviment: Lento, sostenuto e tranquillo Comença amb una cadència contemplativa del piano, que es desenvolupa amb temes de l'oboè, els trombons i la tuba, i culmina en una intensificació rítmica de les timbales.
Tercer moviment: Allegro giocoso, ma non troppo Es caracteritza per la seva energia i frescor, amb un piano dominant, seguit d'una secció pacífica i un final apassionat que barreja piano i orquestra.
Referències
Tubin Categoria:Composicions musicals del 1945 Categoria:Composicions en mi bemoll major Categoria:Obres d'Eduard Tubin