Les Eleccions legislatives eslovaques de 2023 es van celebrar el 30 de setembre per escollir membres del Consell Nacional.
Antecedents A les eleccions legislatives eslovaques de 2020, OĽaNO, el partit guanyador, no va aconseguir suficient suport per governar en solitari, forçant a una coalició encapçalada per Igor Matovič formada pels populistes, Llibertat i Solidaritat, Som Família i Per a la Gent. El 28 de març de 2021, el primer ministre Matovič va anunciar que dimitiria a favor d'Eduard Heger i, a canvi, assumiria el càrrec de ministre de Finances. L'1 d'abril de 2021, el govern de Heger va ser aprovat per la presidenta Zuzana Čaputová.
Tot i que les eleccions estaven previstes per 2024, el 15 de desembre de 2022 el govern de Heger va perdre una moció de censura. Čaputová havia de nomenar un nou primer ministre però diversos partits de l'oposició i de la coalició guvernamental van manifestar que preferirien unes eleccions anticipades, obligant a modificar la Constitució per permetre celebrar-les, sent les primeres al país des de 2012.
Sistema electoral Des de 2014 els 150 membres del Consell Nacional son elegits per representació proporcional en una única circumscripció nacional amb una barrera electoral del 5% per a partits únics, 7% per a coalicions de dos o tres partits i 10% per a coalicions de quatre o més partits. L'elecció va utilitzar el sistema de llista oberta, amb escons assignats mitjançant el mètode de la resta més gran amb quota Hagenbach-Bischoff. Els votants van poder emetre fins a quatre vots preferents per als candidats del partit seleccionat.
Enquestes
Resultats +← Fitxer:Národná Rada Slovenskej Republiky 2023.svgEleccions legislatives eslovaques de 2023Partits Vots % Escons GovernDirecció - Socialdemocràcia (SMER-SD)22,954Eslovàquia Progressista (PS)533 13617,9632Veu – Socialdemocràcia (HLAS-SD)436 41514,70OĽaNO i Amics264 1378,9049Moviment Democràtic Cristià (KDH)202 5156,8212Llibertat i Solidaritat (SAKSA)187 6456,322Partit Nacional Eslovac (SNS)166 9955,6310República141 0994,75Aliança Hongaresa130 1834,39Demòcrates87 0062,93Som Família (SR)65 6732,2117Partit Popular La nostra Eslovàquia (ĽSNS)25 0030,8417Partit Comunista d'Eslovàquia (KSS)9 8670,33Partit Pirata – Eslovaquia (PSS)9 3580,32Modrí, Most–Híd (MM)7 9350,27Fòrum hongarès (MF)3.4860,12MySlovensko (MS)2,7860,09Karma2,4070,08Ciutadans Comuns d'Eslovàquia (SOS)2,4010,08COR Patriotes i Pensionistes - Unitat Nacional Eslovaca (SVD-SNJ)2,3150,08Principis (PRINCÍP)1,8170,0699% - Veu Cívica1,3350,04Moviment de Renaixement Eslovac (SHO)1,3320,04Bloc Patriòtic (VP)1,2620,04Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – PD (SDKÚ-DS)7710,03Vots a candidatures98,83%150Vots blancs i nuls 1,17 2,67 Votants100% Cens
Conseqüències El social-conservador Direcció – Socialdemocràcia (Smer-SD), liderat per l'antic primer ministre Robert Fico, va emergir com el partit més gran, guanyant 42 escons. L'Eslovàquia Progressista (PS) socioliberal i proeuropeu, va quedar en segon lloc, amb 32 escons. La Veu – Socialdemocràcia (HLAS-SD) de l'antic primer ministre Peter Pellegrini, que es va separar de Smer-SD el 2020, va quedar tercer amb 27 escons. El conservador OĽaNO i els seus aliats van aconseguir 16 escons, menys d'una quarta part del seu total a les eleccions del 2020. El Moviment Democràtic Cristià (KDH) i el populista de dreta Partit Nacional Eslovac (SNS) van tornar a entrar al Consell Nacional després de no aconseguir el llindar de vots el 2020, guanyant dotze i deu escons respectivament. El liberal Llibertat i Solidaritat (SaS) va aconseguir onze escons, empatant les eleccions del 2012 com el seu pitjor resultat des de la fundació del partit.
Com que cap partit o aliança no va arribar als 76 escons necessaris per a la majoria es va formar un govern de coalició amb la suma de Smer-SD, HLAS-SD i SNS amb Robert Fico com a primer ministre, investit el 25 d'octubre de 2023.
Referències
2023 Categoria:Eleccions del 2023