Hristo Nikolov Lukov (en ; 6 de gener de 1887 a Varna - 13 de febrer de 1943 a Sofia) va ser un tinent general, polític i ministre de la guerra búlgar, que va dirigir la Unió Nacional de Legions Búlgares (UBNL), una organització que recolzava en gran part la ideologia nazi. Lukov va ser assassinat el 1943 per dos membres del moviment de resistència búlgar, Violeta Yakova i Ivan Burudzhiev.
Carrera militar i política Primera Guerra Mundial Hristo Nikolov Lukov va ser ascendit durant la Primera Guerra Mundial al rang de major i comandant d'un batalló d'artilleria. A l'estranger es creu que era el comandant de la 13a divisió d'infanteria durant la Primera Guerra Mundial. En realitat ho era el general major Hristo Tsonev Lukov nadiu de Gabrovo.
Període d'entreguerres Durant el període d'entreguerres, Hristo Nikolov Lukov es va convertir en el comandant de l'Escola d'Artilleria de l'Exèrcit, de la Secció de Formació de la Inspecció d'Artilleria de l'Estat Major i de la 2a i 3a divisió d'infanteria.
Entre 1935 i 1938, Lukov va exercir com a ministre de la Guerra, càrrec en el qual va crear estrets vincles amb alts funcionaris nazis.Robert Singer, Bulgaria must stop this neo-Nazi Lukov march, EUobserver, 1 February 2018; cita: "Lukov va ser una de les principals figures militars i polítiques búlgares que va dirigir la ultranacionalista Unió de Legions Nacionals Búlgares des dels anys 30 fins al seu assassinat el 1943.
Va exercir com a ministre de guerra entre 1935 i 1938, durant el qual va fomentar estrets vincles amb alts funcionaris nazis a Alemanya; després de jubilar-se, va continuar sent molt influent i va defensar fermament la Llei búlgara per a la protecció de la nació, inspirada en les infames Lleis de Nuremberg de 1935 a Alemanya que van privar els jueus dels seus drets cívics."
Segona Guerra Mundial miniatura|Hristov Lukov al començament de la seva carrera militar ca. 1930 Durant la Segona Guerra Mundial va ser un partidari clau de les potències de l'Eix, especialment de l'Alemanya nazi. Això es degué en gran part a les seves estretes relacions amb el Tercer ReichMiller, L. (1975). Bulgaria during the Second World War. Stanford: Stanford University Press, p. 73-5. Chary, F. B. (1972). The Bulgarian Jews and the Final Solution, 1940-1944. London: University of Pittsburgh Press, p. 8-9. Chary, F. B. (2011). The history of Bulgaria. Santa Barbara: ABC-CLIO, p. 81-2. i a les seves activitats com a líder de la UBNL. Lukov era considerat un dels defensors més destacats de les idees antisemites a Bulgària.
Mort Lukov va ser assassinat per partisans comunistes el 13 de febrer de 1943 a Sofia. Segons el llibre "En nom del poble",In the name of the people, a book by Mitka Grabcheva, pp 187-194, in Bulgarian va ser emboscat per dos resistents jueus davant del seu apartament a Sofia. Encara que va ser colpejat per una bala, va lluitar contra un dels partidaris, Ivan Burudzhiev, però el segon, Violeta Yakova, va disparar dos trets més i el va matar.
Marxa de Lukov Del 2003 al 2019, la Unió Nacional Búlgara d'extrema dreta ha organitzat una "Marxa Lukov" anual per commemorar els "herois caiguts de Bulgària" amb una marxa de torxes, que té lloc al febrer a Sofia. Aquesta marxa ha causat controvèrsia de manera persistent i va ser objecte de múltiples prohibicions judicials. El 2020, el Tribunal Administratiu Suprem va confirmar una prohibició del municipi de Sofia perquè es cancel·lés la processó de la tarda. Menys de 200 partidaris de Lukov malgrat tot acabaren reunint-se i varen col·locar corones a la casa on Lukov va ser assassinat. Més d'un centenar de persones es van reunir per a una contra protesta al centre de Sofia a primera hora del dia, promovent el lema que "No hi hagi nazis als carrers".<ref name="ENAR-2011"> L'11 de febrer de 2011, la Secretaria de la Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR) a Brussel·les va enviar una carta a la Sra. Jordanka Fandakova, alcaldessa del municipi de Sofia. Amb aquesta carta, ENAR insisteix que es cancel·li la Marxa Lukov prevista per a demà (12 de febrer de 2011). ENAR també demana al municipi de Sofia que prohibeixi aquestes manifestacions públiques d'idees racials i neonazis en el futur. [...]</cite></ref>
Premis i condecoracions Ordre de la valentia, 4t grau, primer i segon grau Orde de Sant Alexandre, 3a classe sense espases i 4a classe amb espases Orde del Mèrit Militar, 1a classe Creu de Ferro de 1939, 2a classe (Alemanya)
Fonts Diccionari biogràfic de l'extrema dreta des de 1890 editat per Philip Rees, 1991,
Referències
Categoria:Nazisme Categoria:Morts el 1943 Categoria:Persones de Varna Categoria:Morts a Sofia Categoria:Militars búlgars Categoria:Nascuts al segle XIX