Flash Gordon és una pel·lícula de superherois estatunidenca del 1980Flash Gordon at 40: The greatest superhero film ever made? – The Irish TimesFlash Gordon review – bizarre expressionist superhero panto | Movies | The Guardian dirigida per Mike Hodges, basada en la tira còmica del mateix nom de King Features creada per Alex Raymond. Fou protagonitzada per Sam J. Jones, Melody Anderson, Ornella Muti, Max von Sydow i Topol, amb Timothy Dalton, Mariangela Melato, Brian Blessed i Peter Wyngarde en papers secundaris. La pel·lícula segueix el quarterback estrella Flash Gordon (Jones) i els seus aliats Dale Arden (Anderson) i Hans Zarkov (Topol) mentre uneixen les faccions en guerra del planeta Mongo contra l'opressió de Ming el despietat (von Sydow), que té la intenció de destruir la Terra.
El productor Dino De Laurentiis, que anteriorment havia supervisat dues adaptacions de còmics més, Diabolik i Barbarella (ambdues de 1968), havia tingut interès a fer una pel·lícula Flash Gordon des de la dècada de 1960. Després que George Lucas declinés encarregar-se de la direcció (donant com a resultat la creació de Star Wars) i una versió que havia de ser dirigida per Federico Fellini no va entrar en producció, De Laurentiis va contractar el director Nicolas Roeg i l'escriptor dEnter the Dragon Michael Allin va dirigir el desenvolupament de la pel·lícula el 1977, però els va substituir per Hodges i Lorenzo Semple Jr., que havien escrit el guió del remake de De Laurentiis de King Kong, a causa de la seva insatisfacció amb la visió de Roeg de la pel·lícula.
Flash Gordon es va rodar principalment a la Gran Bretanya, fins i tot en diversos escenaris sonors a Elstree i Shepperton Studios, i utilitza un estil camp similar a la sèrie de televisió dels anys 60 Batman (que Semple va desenvolupar). A causa d'una discussió amb De Laurentiis, Jones va abandonar la pel·lícula abans del final de la fotografia principal, la qual cosa va fer que gran part del seu diàleg fos doblat per l'actor Peter Marinker; les circumstàncies de la sortida de Jones del projecte i la seva carrera després del seu llançament són els temes clau del documental Life After Flash. La pel·lícula destaca per la seva banda sonora de la banda de rock Queen, amb seccions orquestrals de Howard Blake.
Tot i que va ser un èxit de taquilla tant al Regne Unit com a Itàlia, Flash Gordon va tenir un mal rendiment en altres mercats.Keith Phipps",After Star Wars, science fiction tried to reconnect with the past". The Dissolve, 22 May 2015. Retrieved 8 July 2016. La recepció crítica durant i després de l'estrena inicial de la pel·lícula ha estat generalment favorable, i ha estat des de llavors va guanyar un estatus de culte.
Argument Per alleujar el seu avorriment, l'emperador Ming el despietat del planeta Mongo comença la destrucció de la Terra provocant des de lluny desastres naturals. A la Terra, l'estrella del futbol Gregory "Flash" Gordon puja a un avió petit i coneix l'agent de viatges Dale Arden. A mig vol, la cabina és colpejada per un meteor i els pilots moren. Flash pren el control i aconsegueix aterrar en un hivernacle propietat de l'antic científic de la NASA, el Dr. Hans Zarkov. Zarkov creu que els desastres estan sent causats pels extraterrestres que empenyen la Lluna cap a la Terra. En secret ha construït una nau espacial per investigar els atacs. Incapaç de fer-ho sol, Zarkov atrau Flash i Dale a bord. Vola amb ells a Mongo, on són capturats per les tropes de Ming.
Després de veureel trio, en Ming s'enamora de Dale i ordena que s'executi Flash. A l'últim moment, la filla de Ming, la princesa Aura salva en Flash, de qui s'enamora a primera vista. Mentre escapen, a Zarkov li renta el cervell Klytus, el cap de la policia secreta. Aura i Flash fugen a Arboria, regne del príncep Barin. Tancat a la cambra de Ming, Dale escapa i Zarkov és enviat a interceptar-la. Tanmateix, Zarkov revela que va resistir el rentat de cervell i que escapa de Mingo City amb Dale. Ràpidament són capturats pels falconers del príncep Vultan i portats a Sky City.
Aura i Flash arriben a Arboria. L'Aura demana al príncep que mantingui el Flash estalvi. Barin desconfiat, enamorat de l'Aura, accepta no matar Flash, però després l'obliga a jugar un mortal joc d'atzar. Amb les probabilitats en contra, Flash aprofita aquesta oportunitat per escapar. Barin el segueix, i tots dos són capturats pels falcons.
L'Aura torna i és presa presonera i torturada per Klytus i el general Kala per la seva traïció. Mentrestant, Ming prepara el seu casament amb Dale. Flash i Barin són portats a Sky City, on Flash i Dale es reuneixen breument. Flash es veu obligat a lluitar contra Barin en un combat a mort. Tanmateix, Flash salva la vida d'en Barin, fent que Barin s'uneixi a ell. Klytus arriba, i Flash i Barin el maten. Sabent que això comportarà retribució, Vultan i els falcons evacuen, deixant enrere en Barin, Flash, Dale i Zarkov. El vaixell de Ming arriba i captura en Barin, Zarkov i Dale. Impressionat amb Flash, Ming li ofereix el domini de la Terra a canvi de lleialtat. Flash es nega i Ming dona l'ordre de destruir el regne de Vultan juntament amb Flash. Trobant una motocoet, Flash escapa abans que Sky City sigui destruïda.
Flash contacta amb Vultan i planegen un atac a Mingo City. Per defensar la ciutat, el general Kala envia el coet de guerra Ajax, que és emboscat i capturat pels falcons. Mentrestant, la princesa Aura domina la seva guàrdia i allibera Barin i Zarkov de la cambra d'execució. Flash i els falconers ataquen Mingo City amb Ajax i Kala activa les defenses quan comença el casament de Ming i Dale. El camp de llamps de Mingo City només es pot penetrar fent-hi volar Ajax a una velocitat suïcida. Flash s'ofereix per romandre al capdavant per assegurar l'èxit i permetre que els falcons envaeixin la ciutat.
Barin i Zarkov entren a la sala de control i s'enfronten a Kala. En la baralla següent, Barin la dispara i la mata.
Després de lluitar contra els guàrdies de Ming, en Barin també aconsegueix desactivar el camp de llamps abans que l'Ajax el colpegi. Flash fa volar el coet cap a la sala de noces de la ciutat i empala Ming. Flash ofereix perdonar-li la vida si atura l'atac a la Terra. En Ming es nega i intenta fer servir el seu anell de poder a Flash, però trontolla i no passa res. Aleshores apunta l'anell cap a si mateix i sembla que es vaporitza pel seu poder restant. Segueix una celebració de la victòria.
Barin i Aura es converteixen en els nous líders en lloc de Ming. Barin nomena Vultan el general dels seus exèrcits. Flash, Dale i Zarkov parlen de tornar a la Terra. Zarkov diu que no sap com tornaran, però ho intentaran.
Mentrestant, l'anell de Ming és recollit per una persona invisible. El riure malvat de Ming s'escolta de prop després.
Repartiment
Sam J. Jones com a Flash Gordon Melody Anderson com a Dale Arden Max von Sydow com a emperador Ming el despietat Topol com a Hans Zarkov Ornella Muti com a Princess Aura Timothy Dalton com a príncep Barin Brian Blessed com a Príncep Vultan Peter Wyngarde com el general Klytus Mariangela Melato com el general Kala Richard O'Brien com a Fico John Osborne com a sacerdot Arborian Philip Stone com a Zogi el gran sacerdot John Hallam com el general Luro Suzanne Danielle com a Seventa John Morton com a pilot de línia aèria William Hootkins com a Munson, assistent del Dr. Zarkov Robbie Coltrane com a Home at Airfield Peter Duncan com el jove Treeman John Hollis com a observador número 2 de Klytus Leon Greene com a coronel de la sala de control de batalla Tony Scannell com a oficial de Ming Bogdan Kominowski com a tinent de la Força Aèria de Ming George Harris com a Príncep Thun Deep Roy com a Fellini, la mascota de la princesa Aura Bob Goody com a home d'Azur Kenny Baker com a nan Malcolm Dixon com a nan
Producció Desenvolupament Des de la dècada de 1960, el productor De Laurentiis, després d'haver produït Diabolik i Barbarella, es va interessar a fer una pel·lícula basada en Flash Gordon. Inicialment, De Laurentiis volia que el director italià Federico Fellini dirigís la pel·lícula; tot i que Fellini va optar als drets de Flash Gordon de De Laurentiis, mai va fer la pel·lícula. George Lucas va intentar fer una pel·lícula de Flash Gordon als anys 70; com que no va poder adquirir els drets de De Laurentiis, aleshores Lucas va decidir crear Star Wars.Ric Meyers, S-F 2 : A Pictorial History of science fiction films from "Rollerball" to "Return of the Jedi". Secaucus, N.J. : Citadel Press, 1984. (p. 167-8). Aleshores, De Laurentiis va contractar Nicolas Roeg per fer la pel·lícula. Roeg era admirador de les tires còmiques originals d'Alex Raymond i va passar un any treballant en la preproducció. Tanmateix, De Laurentiis no estava satisfet amb el tractament que Roeg va fer a Flash Gordon, i Roeg va abandonar el projecte. De Laurentiis també va considerar contractar Sergio Leone per dirigir la pel·lícula Flash Gordon; Leone es va negar, perquè creia que el guió no era fidel a les tires còmiques originals de Raymond. Aleshores De Laurentiis va contractar Mike Hodges per dirigir-la. Els luxosos decorats i vestits van ser dissenyats per Danilo Donati.
Lorenzo Semple Jr. va escriure el guió. Més tard va recordar:
Rodatge Segons una entrevista de 2012 a Maxim, Sam J. Jones va tenir algun tipus de desacord amb De Laurentiis i va marxar abans de la postproducció, la qual cosa va donar lloc a que una part substancial del seu diàleg fos doblat per la veu professional i l'actor dramàtic Peter Marinker; la identitat de la qual es va considerar desconeguda durant molt de temps, fins i tot per Jones. Es va proposar una seqüela, però la sortida de Jones efectivament va acabar amb aquestes perspectives. L'escena del camp d'aviació al començament de la pel·lícula, tot i que ambientada als Estats Units, va ser disparat al camp d'aviació de Broadford a Skye, Escòcia.
Banda sonora La banda sonora de la pel·lícula va ser composta i interpretada pel grup de rock Queen. Flash Gordon va ser un dels primers llargmetratges d'alt pressupost que va utilitzar una partitura composta i va ser interpretada principalment per una banda de rock (un exemple anterior és Tommy de The Who), 1975). Howard Blake va compondre peces addicionals de partitura orquestral. Les peces de Blake de la pel·lícula s'han publicat en CD, juntament amb la seva partitura dAmityville 3-D.
Llançament La pel·lícula es va estrenar originalment a Amèrica del Nord a través d'Universal Studios. Universal ha conservat els drets nacionals de cinema i de vídeo domèstic, mentre que els drets internacionals van passar a través de diferents distribuïdors, que finalment resideixen a StudioCanal. Tanmateix, el distribuïdor de la pel·lícula al Regne Unit, Thorn EMI, controlava els drets de televisió dels Estats Units. Tot i que StudioCanal actualment té aquests drets a causa de la propietat de la filmoteca EMI, els va concedir una llicència a MGM per a la sindicació als Estats Units.
Recepció Taquilla Flash Gordon es va estrenar a 825 pantalles als Estats Units i Canadà i va recaptar 3.934.030 dòlars el cap de setmana d'obertura, acabant al primer lloc de la taquilla dels EUA. El cap de setmana següent, la pel·lícula va tenir menys bons resultats, amb una caiguda del 50% en brut. En el seu tercer cap de setmana, la seva mitjana bruta va caure un 20% més, però va recaptar 2.394.000 dòlars en 1.400 pantalles. Per la quart cap de setmana es retirava dels principals mercats i havia recaptat 14,3 milions de dòlars en els seus primers 24 dies. Va guanyar 27.107.960 dòlars bruts als Estats Units i al Canadà. Va tenir una projecció molt forta al Regne Unit, amb una recaptació de gairebé 14 milions de £. A més, la pel·lícula va tenir un bon rendiment a Itàlia, gràcies a les dues actrius italianes destacades en els crèdits.
Recepció crítica