va ser una compositora i professora d'arpa italiana. Contemporània de Rossini, Bottini va ser una de les veus més destacades de la música clàssica italiana del segle XIX. Va néixer, viure i va morir a Lucca. Era filla d'una família noble, i els seus pares foren Sebastiano Motroni-Andreozzi i Eleonora Flekestein.
Bottini va estudiar contrapunt amb Domenico Quilici i va formar part de l'Accademia Filarmonica de Bolonya el 1820 com a "compositora d'honor". La major part de la seva producció compositiva fou entre 1815-1822 (entre 13 i 20 anys). Posteriorment, va deixar de compondre als 22 anys el 1824, després de casar-se amb el marquès Lorenzo Bottini, una figura política destacada.
Vida i obra El que en destaquem sobretot del seu repertori en seria un concert de clarinet, escrit per a un clarí. Tots els seus manuscrits es conserven a l'Istituto Musicale Luigi Boccherini de Lucca (a la col·lecció Bottini). Hi podem trobar varies obres de cambra per a diversos instruments, inclòs un quadrino per a dos violins, clarino i baix. Les reproduccions de partitures i parts poden estar disponibles a petició. La seva música es tocava per al tradicional festival en honor a Santa Cecília. L'òpera Elena e Gerardo de Bottini (1822) va ser estrenada el 2023 per Random Opera Company.
Marianna va ser molt reconeguda per interpretar repertori clàssic, tot i que quan va recórrer Europa i Estats Units el seu repertori anava des del Barroc fins a composicions contemporànies.
Fondo Bottini La sogra de Bottini, Teresa, era una cantant i arpista que formava part de la cort de la Gran Duquessa de Toscana. Després del seu matrimoni, van treballar juntes per preservar partitures i manuscrits, creant una col·lecció de 248 volums dividits en 1.200 edicions musicals. En total, la seva col·lecció contenia unes 2.300 composicions. Aquesta col·lecció intacta, titulada Fondo Bottini (Col·lecció Bottini), es divideix en tres parts: la biblioteca de Teresa, la biblioteca de Marianna i la música de Marianna. Es pot trobar a l'Istituto Musicale Luigi Boccherini (Institut de Música Luigi Boccherini) de Lucca juntament amb col·leccions de Bonaccorsi i Puccini. Va ser donada a l'institut pel marquès Antonio Bottini l'any 1930.
Les partitures de Marianna estan ordenades en 15 volums i mostren signes de manipulació, cosa que suggereix que les seves composicions s'estaven interpretant.<ref name=":0"
Obres seleccionades Bottini va compondre la majoria de les seves obres entre els 13 i els 20 anys, incloent música per a salons i obres sagrades. Les composicions seleccionades inclouen:
Motet per a una veu, orquestra, 1818 Qui Tollis per a una veu, cor i orquestra, 1818 Simfonia per a orquestra, 1818 Simfonia per a banda de vent, 1819 Messa da Requiem per a 4 veus, orquestra, 1819 Motet per a una veu, orquestra, 1819 Quoniam per a baix i orquestra, 1819 Qui Tollis per a baix i orquestra, 1819 Stabat Mater per a 3 veus, 1819 Te Deum a 3 veus, 1819 En himnes sagrats per a tres veus, instruments de vent, baix continu, 1819 Briseis (C. Moscheni) cantata per a 3 veus, cor, orquestra, 1820 Stabat Mater per a 3 veus, 1820 Elena i Gerardo, òpera no representada*, 1822 Missa per Santa Cecília a 4 veus, orquestra, 1822 Motet per a Santa Cecília a una veu, orquestra, 1822 Concert per a piano "Concertone", 1822 Mag a 4 veus, orquestra, després de 1823 Miserere a 3 veus, baix continu, 1824
Obres amb data de composició desconeguda:
Cantiamo Pastori cantata per a 5 veus, orquestra Crucifix a 2 veus, continu Dixit Dominus per a 5 veus, orquestra Domino ad adjuvandum per a 4 veus, orquestra Concert de clarinet Quartet per a arpa, piano, clarinet i trompa
Referències
Enllaços externs Messa da Requiem de Marianna Bottini de YouTube
Categoria:Pedagogs musicals italians Categoria:Morts a Lucca Categoria:Músics de Lucca